Quí era Celéstin Freinet

Freinet fou un home humil qui treballava de mestre abans de la guerra mundial als anys 20 i en acabar, com que li faltava un pulmó no podia parlar bé. I havia de traure els xiquets per respirar millor, es donà comte que quan els deixava un poc de mànega els xiquets parlaven entre ells i estudiaven entre ells les mesures fins la seva casa, parlaven de kilòmetres... Però a la vegeda, es donà compte del fet que si tronaven a l'aula callaven per escolatr al mestre i no aprenien igual.
El mestre es donà compte que s'aprén més explicant entre amics, que no escoltant un mestre. A partir d'ahí, comença a revolucionar-se la pedagogia mundial. Freinet planteja el text lliure com forma d'expressió i avaluació; la imprenta d'aula; la revista d'aula on els xiquets editaven els seus articles i la correspondença escolar entre alumnes de distintes escoles.
La base d'aquesta pedagogia, la trobem al carrer, si nosaltres preguntem per la dinastia dels trastàmara, rarament ens donaran més d'un nom. Ara bé, si nosaltres preguntem per l'actual dinastia de Mónaco, fàcilment ens parlaran de tots els seus components (especialment dels seus amants). Clar, tots hem parlat amb els amics sobre la monaguesca, però no pralem sobre les antigues dinasties ibèriques. Ara bé, si un mestre aconsegueix fer que els seus alumnes parlen de temes de l'escola, és molt fàcil que els seus alumnes dominen el tema. Especialment si ho bassa en la pràctica i aconsegueix interessar a tot l'alumnat. Si els menuts es senten escoltats. I ara ens podem preguntar: els nostres fills parlen a l'escola? Cóm es pot ap`rendre sense expressar res? Els nostres fills es senten especials a la seva escola? Cóm podem enamorar-nos de l'escola si l'escola no s'enamora de nosaltres abans? Si un xiquet no sent que l'aula, aquell espai que ocupa és per a ell, si no sent que encaixa voldrà anar-se'n. I això amb el mètode Freinet no passa. Aquesta és l'aportació de Freinet, d'un minusvàlid: fer que els xiquets es senten integrants d'un aula i facen que l'aula avance.

Celéstin i Elise Freinet: humils mestres que enriquiren l'escola.