Qué fa la LOMQE pitjor del que és? La por.

Molt s'ha parlat de la LOMCE, però hi ha certs elements auxiliars que la catalitzen i certs factors que la fan més dura del que realment és. El principal és la por que dóna la crisi. Com diria Robinson Crusoe: La por al perill és deu mil vegades pitjor que el perill mateix i el pes de l'ansietat és més gran que el del mal que la provoca. El professorat té por de ser acomiadat, perquè sap que després haurà la vida difícil si perd el seu lloc o que ho moguin de lloc. I és que des que es van flexibilitzar les zones per al professorat, fins i tot pel professorat estable, per especials raons o necessitats un docent pot ser condemnat a vagar fins a l'eternitat o la jubilació (Dues paraules cada vegada més semblants).

En la concertada, directament s'expulsa al o la docent per no atendre l'ideari ... especialment a la privada religiosa elitista, i si és docent de religió pitjor, perquè a més la liquidació no el paga qui expulsa, sinó l'estat.
Si a aquesta por sumem els famosos programes contractes que no han estat més que la forma de supeditar l'interinatge sota el jou de la direcció a la qual han de retre homenatge si es vol continuar al centre l'any següent, entenem millor els efectes que la direcció hagi deixat de ser representació del centre per ser representació de l'administració en el centre.

Una adreça que per por de deixar la direcció i tornar a la simple docència farà en massa ocasions el que li digui la inspecció i acabi repartint por a granel i es posicioni en el seu centre com el tinent que no escolta els murmuris de la tropa per no discutir amb capitania.

La por a la deslocalització se suma a la competitivitat per quedar millor en els rànquings i que conselleria doni més diners o recursos al centre aconseguirà per una banda que les escoles deixin de cooperar entre elles per por a donar-li punts a l'escola veïna, el que no només transmetrà pèssimes ensenyaments a l'alumnat, sinó que impedirà que el col · legi públic es beneficiï d'una de les seves principals diferències respecte a la privada, que és la possibilitat de coordinar-se amb molta facilitat.

El mateix por que se'ns ompli el centre d'alumnat diferent empenyerà als centres públics a competir com fan fins ara les privades elitistes expulsant, convidant a sortir o no permetent l'entrada a l'alumnat que sembla que no interessa el que acabarà creant guetos gràcies a la ruptura dels districtes escolars poden resoldre simplement coordinant entre els centres públics i certes cooperatives (quasipúblicas) perquè cap tingui la consideració de gueto perquè un altre sigui d'elit.


El millor de tot és que la solució és més fàcil del que sembla: simplement no cal deixar-se portar per la por i coordinar-se per repartir l'alumnat, donar estabilitat al professorat que sàpiga treballar sense tenir en compte el que pensi la inspecció. Cooperar per enriquir la xarxa pública i si n'hi ha: la quasipública. No anem a confondre el públic amb el simplement estatal. I per part de les famílies, amb la simple negació a passar les proves diagnòstiques d'un centre al complet, l'invent se'ls ha anat de les mans, per que qui mana som nosaltres i això ho podem deixar ben clar.

Simplement cal invocar el conjur riddiculus i pensar en alguna cosa graciós per vèncer el Boggart que és la LOMCE, ja que la LOMCE és com els matons: si ens unim i li fem front conjuntament la inutilizaremos, però si ens deixem portar per la por acabarem servint al nen matoncillo de sèrie americana que ens roba els diners del dinar.

Rotavirus, un perill per a les escoles infantils

Fa uns dies rep una cridada d'una amiga (abans alumna d'espanyol per a estrangers) que em diu que té el fill ingresat a l'hospital en un rotavirus. Jo acte seguit, tire de wikipedia, amics infermers, metges... per aclarir-me un poc sobre el tema, per què la meua amiga tenia por pel seu fill que portava 6 dies de diarrea i en l'hospital li havien dit que no hi havia medecina per al xiquet. Damunt en l'agravant de ser estrangera i no acabar d'entendre l'idioma en profunditat. Eixa mateixa nit aní a tranquilitzar-la i explicar-li que no hi havia medecina per què no existeix ni tampoc cal; no per un cas de racisme mèdic.

La qüestió és que com ja li diguí a ella, el rotavirus és molt comú en bebés i es transmet per l'escrement. Els casos més comuns són que una cuidadora de l'escola infantil canvie dos bolquers seguits sense llavar-se les mans per què van faltes de temps; que després de canviar a un hajen d'anar correguent a atendre a altre i toquen alguna cosa o alguna bebé; i que un bebé pose la mà i /o la boca on no tocava.

I què és el rotavirus?
Segons el meu amic Fernando: metge tradicional, naturòpata, especialista en medecina asiàtica i tropical, no és més que un virus que es clava a la panxa i que s'ha d'anar cagant, per això es produeix la diarrea i en ocasions febra. Sempre que no afecte al sistema nerviós central i no deshidrate al pacient (també es dóna en adults) en un lloc esvançat con és la València actual, sol desapareixer a la setmana d'hospitalitzar-se. En el cas del bebé de la meua amiga, als 4-5 dies d'entrar a l'hospital li donaren l'alta.

I quin problema comporta?
Que es contagia fins a 15 dies després de deixar de tindre símptomes i que cal la decena part d'una gota d'excrement per a contagiar a una persona, per tant, si el rotavirus no es comunica a l'escola, correm el perill de produir una epidèmia masiva que faça tancar l'escola i colapse les urgencies mèdiques de l'hospital. És més, l'ideal és en eixos casos buscar professional qualificat: bé un docent especialitzat d'alguna manera en aquests temes, bé algun tipus d'auxiliar d'infermeria per tal que cuiden a la criatura i no calga portar-la a escola eixos dies en que contagia, però no manifesta símptomes de forma que evitem l'epidèmia, sinó, com a mínim llavar-nos encara en més cura les mans després dels canvis de bolquers i vigilar els símptomes dels companys de l'aula, perquè el temps d'incubació sol ser d'un parell de setmanes o un mes.

El districte únic; o cóm fer guetos i fer-te pensar que et faig un favor

En la mateixa setmana en que ens confermen que va de bo la implantació del districte únic a València decret d'admissió d'alumnat que donarà peu a que pràcticamente s'eliminen les zones, van i dimiteixen una cantitat increible de membres del cos d'inspecció de València i amencen en fer el mateix altres tants d'Alacant. Tindrà açò alguna cosa a vore emb els retalls o s'hauran donat compte que l'invent del districte únic no és més que un pas més cap a les charter schools angleses?

Vist des de lluny, el districte únic no té implicacions, simplement dóna l'oportunitat de triar. Però també podem plantejar-nos: triar què? i per a què? L'educació és un servei públic o per al públic? I és que si es pot triar entre escoles millors en compte de buscar tindre les millors escoles del món, el que estem fent és competir. I competir no sempre és bo. Pot parèixer que és el mateix, però no és igual ser competent que competitiu. I eixe és el primer risc que tenim en este canvi: tindre escoles que competeixen entre elles, en compte de ser solidàries entre elles i competents.

La segona és que les famílies trien l'escola. Però en base a què trien? Es té informació sobre les escoles? De veritat creguem que la ciutadania té suficients coneixements pedagògics com per a distingir entre una bona escola? Jo sóc mestre i em falta només el treball de final de màster en política, gestió i direcció d'organitzacions educatives i per a tindre una imatge mitjanament interessant d'un docent, necesite un parell de dies amb ell o ella. No diguem d'una escola. Per tant, ¿en què es basarà la ciutadania per triar eixes escoles:  en el màrketing educatiu? ¿Es compraria vosté unes sabates sense provar-se-les ni possibilitat de devolució fins un any més tard? I cóm es tria una escola com a mínim per un any en base al que diguen els docents de l'escola? ¿Per religió? Això no sona segregador? ¿Per afinitat futbolística? Això no sona estúpid?

Qüestió apart és el fet de pagar el desplaçament que no es fa a dia de huí i que lògicament s'incrementarà.

La tercera és la més greu i la que més motiva l'article: el que ha passat a Anglaterra i als EEUU. I és que allí el que s'han fet són escoles de primera i de segona. Escoles on tot el món aspira a portar a les criatures, i escoles gueto on ningú vol estar i d'on rarament s'ix en un títol d'Eso. Vol vosté que el seu fill o la seva filla vaja a una escola on el 50% de l'alumnat són pàries socials i es reben menys fons que la que té als futurs dirigents del país? Jo com a mínim no, i de les poques formes d'aconseguir-ho és oposar-se a la selecció de centre i lluitar per a què la nostra educació siga la més cooperativa entre escoles (la més competent), i no la més competitiva. Ja competirem prou a les olimpiades, el mundial i buscant parella.