Llibres de text gratis

Ací trobem una proposta per crear llibres de text gratis: amb Copyleft: http://ventanasdelfalcon.blogspot.com/2011/12/editorial-mareaverde-libros-de-texto.html
Si a alagú li interessa colaborar, li venen també les dades per registrar-se.

El nou ministre d'educació

El nom de Wert ha sigut més que una sorpresa, ham de reconèixer que entre les quinieles possibles, no estava a primer, ni a segon colp d'ull i ara ens cal saber per on van els tirs. Per fer-nos una idea, podem deixar-nos portar per aquest article de Lavanguardia: http://www.lavanguardia.com/cultura/20111223/54243285331/ministro-cultura-educacion.html En ell trobem altres articles ja escrits per ell on podrem anar vent quines son les seves ideologies i que se'ns espera mentre que ell estiga en el càrrec: Bous com cultura, Descàrregues en internet com forma d'anar a pressó i un humor àcid que farà les delícies d'aquells que ens dediquem a postejar el que diuen els altres, per què l'enginy d'aquest home ens farà riure mentre rebem les "grates notícies" de: fora subvencions, fora oposicions i fora els indignats.

Pla de calitat en Madrid

Madrid, comunitat famosa pels seus retalls en educació ha creat un pla de calitat per compensar amb classes particulars l'alumnat dels centres que vulguen rebre-les (tot conveniat amb el centre i mitjançant una empresa privada contractant dels mestres de reforç).
Cada centre rebrà uns 13.000€ per contarctar a tres mestres i fer una compensatòria, aquests tres mestres seran contractats via una empresa privada intermediària. Els mestres tindran un contracte d'entre 117 y 200€ bruts. Posant-ho magre, pensem que els 3 mestres cobren els 200 íntegres, que la seva seguretat social costa 80 € (tirem per dalt, som conscients). I que tenen un contracte de 9 mesos amb un acomiadament de 200 € més. Açò ens fa un sumatori de: 2720 € per mestre i per tant 8.160€ dels tres. Si fem la resta a ull pensant que n'hi haja algun imprevist que no hem calculat, queden 4000 € de guany per a l'empresa que s'embutjacaria la comunitat de Madrid si tirara mà dels interins o si simplement obrira una borsa especial per a aquestes tasques. Ací vos deixem el link de la pàgina en la que ens hem basat, encara que ells donen xifres més descarades encara, nosaltres som més conservadors: http://soypublica.wordpress.com/2011/12/21/el-precio-de-la-calidad-educativa/

Per què Espanya té difícil tindre universitats entre les 100 millors del món

Els rànkings per colocar les universitats tenen dos grans àrees per mesurar la capacitat de les universitats: Bibliomètrics i no bibliomètrics.
Els primers es referixen a la cantitat de publicacions, publicadors i referències a publicacions que n'hi ha. Per tant, en açò Espanya ja va darrere de qualsevol país anglòfon. Puix que n' hi ha menys investigadors que empren l'espanyol.
Després, tenim els no-bibliomètrics, que es refereixen a la cantitat d'alumnes, doctors, cursos de calitat... forçosament, en un país en que n'hi ha moltes universitats i poca demografia en comparació amb la resta del món (si diem en estats units que tenim universitats en poblacions com Castelló, Almeria, lleida, Gandia... no s'ho creuen).
Per tant el fet de tindre una xarxa d'universitats ampla (acte que benefícia a la població, per què no s'ha de moure molt lluny de sa casa) ens endarrereix moltíssim en el rànking.
Finalment, volia acabar dient que ni moltíssim menys un rànking més alt, implica una millor docència o un millor tracte. Jo mateix he estat a l'università di Bologna número 73 del món i a la d'Almeria 1011 del món. A Bologna he arribat a seure en terra; el campus estava dividit per tota la ciutat; els professors gastaven micròfons per què eren molt educats i no podien pegar crits (els havies de parlar de vosté); els cursos els havies d'agafar complets; l'horari era únic, no n'hi havia matí o vesprada i la part pràctica de les assignatures es feia en altra assignatura, de forma que la teoria i la pràctica estaven molt llunyanes. En canvi a Almeria anava a estudiar a les aules i en tenia per a mi una sencera; el campus estava centralitzat; els mestres no gastaven micròfons i anaven al teu lloc a parlar en tu i de tu; podies triar assignatures, horaris...; la part pràctica anava completament associada a la teòrica i tenies grups de pràctiques ultrareduits de màxim trenta alumnes.
Per tant, no només considere difícil que Espanya tinga alguna uni entre les 100 millors, sino que espere que no en tinga mai, no siga cas que l'empastrem a la italiana.

Nou sistema en Portugal per acabar en l'atur de mestres

El primer ministre Passos Coelho ha tret un elaborat i sofisticat plà per acabar amb l'atur dels mestres en Portugal: suggerir-los l'emigracioó a Angola i Brazil. Com si es tractés d'una gràcia del Gran Wyoming, el primer ministre s'ha quedat més ample que llarg quan ha recordat que en aquests dos païssos n'hi ha una gran demanda de mestres. Adjuntem el link com és de costum, això sí, està en Portugués.
http://www.destak.pt/artigo/112516-passos-coelho-sugere-que-professores-desempregados-emigrem

No ha tardat la resposta del president del sindicat de mestres recordant que no desitjaria que Passos hagués d'emigrar a aquests païssos per què els pobles d'Angola i Brazil es mereixen millors dirigents que le Portugués:
 http://www.abola.pt/mundos/ver.aspx?id=304886

El batxillerat de tres anys i les seves implicacions possibles

Ja ho deia en el programa electoral, però ho ha confirmat en el discurs d'investidura: n'hi haurà un batxillerat de tres anys. Açò ho ha dit al mateix discurs en que ha parlat de millorar les xifres de l'escola. I de fet al seu progarma s'esmentava abaixar el fracàs escolar al 10%. Si unim aquestes dos premises, entendrem que el que es pretén és fer que comence el batxillerat als 15 i no als 16 com es fa ara. I això, ens preocupa per tres raons principals.
Una l'ha dita Rubalcaba i és que si comencem el batxillerat en l'obligatòria, l'hem de subvencionar i no ens creguem que si el primer de batxillerat es fà concertat, segon i tercer es paguen. Amb la qual cosa, o bé es massificaran els instituts públics (pocs pares voldran canviar al seu fill després d'haver començat el batxiller en un concertat)  O bé, s'intentará concertar tota el batxillerat, puix que ja han començat a estudiar al centre.
La segona, ens pareix més important a nivell pedagògic i menys a nivell econòmic. I ens ve de la deducció seguent: si el batxillerat comença un any abans, estem començant l'ensenyament acadèmic un any abans i deixem de costat un sistema comprensiu per fer-lo semicomprensiu, o siga, un sistema en que es decideix abans d'acabar l'obligatorietat. I aquesta decisió marcarà l'alumne. La qual cosa, ens porta a  la tercera implicació: Si es passa a batxillerat als 15, la gent haurà de triar entre batxillerat i FP un any abans i haurà canviarà el sistema de Formació Professional adaptant-lo al nou requeiment? O seran capaços de fer que algú ingresse en primer de batxillerat per passar a la FP? El pas al batxillerat haurà de ser sense ninguna suspesa? I a la FP? És aquesta una forma de tornar a enviar la "morralla" cap a la professional i per tant desprestigiar-la?
Per acabar plantejem: és aquesta mesura de fer començar un any abans la forma de rebaixar el fracàs escolar del 28 a 10%? mesurant un any abans el final de la secundaria?

Riure ajuda a aprendre

Pareix ser, que l'humor i el riure ens ajuda a viure més, potència la inteligència lingüística i ens allarga la vida fins a quatre anys.
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=uhJOu34Qmtk

Les professions sanitàries en mans de les dones

Segons Público i ell bassant-se en el mimnisteri de sanitat, es calcula que en el 96% del personal d'infermeria ja són dones, i en medicina van camí del mateix, però un poc més lentament: http://www.publico.es/ciencias/412631/las-profesiones-sanitarias-seran-femeninas-en-2025

Cicle Sir Ken Robinson 3

-La imaginació en permet veure el futur, entendre que pensa altra persona...
-La resposta a un pare que ha d'aconsellar a un fill és que l'observe primer.
-Cal treballar la creativitat com la resta de coses amb aquests 4 ingredients: triar que ens motiva; tindre passió pel que fem; tindre disciplina i arriscar.
-La creativitat no és deixar-se portar pel cap. Sino tindre idees originals que aporten valor.
-Es pot ser creatiu amb qualsevol cosa, matemàtiques, música...Però cal dominar allò en que volem ser creatius.
-Dir que un no és creatiu és com dir que no sap llegir, o siga, que no ha estudiat cóm ser-ho.
-Fallar no és la paraula: en ciència es descobreix el que no funciona.
-Part de la creativitat és tindre idees i després, ser crític.
-Tots tenim talent si sabem descobrir-lo.


http://www.youtube.com/watch?v=TOHaSdZfwP4&feature=related

La generalitat no paga el bono-llibre a les llibreries

No cal explicar molt més, simplement adjuntem el que diu el Levante, això sí, veurem si aguanten els llibrers i si l'any que ve accepten els bons-llibres:
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/11/06/educacion-adeuda-librerias-importe-bono-libro/854382.html

Cicle Sir Ken Robinson 2

-La gran majoria de les persones no fa coses que els realitzen.
-¿Perquè hi ha persones realitzades i persones que no ho son?
-Les institucions educatives marginen el talent.
-N'hi ha tres idees falses sobre el talent: que és poc comú, que està només en determinats àmbits i que en tens o no.
-L'escola va fer que Paul Mc Cartney odiara la música. Un sol mestre tingué a la meitat del Beatles i no trobà res interessant en ells. A Elvis Presley no el deixaren entrar en el cor parroquial.
-El talent està relacionat amb descobrir les capacitats naturals i tots en tenim.
-La mare de Burt Coner l'animà a caminar amb les mans quan vegué que el seu fill ho feia i l'apuntà a un gimnàs. Ha acabat siguent el gimnasta més guardonat del món. ¿I si li hagueren dit deixa això i fes els deures?
-La linialitat en l'escola està obsoleta.
-N'hi ha una crisi climàtica global i una amb els talents naturals, qer què no emprem els recursos com toca.
-Ens cal qüestionar les institucions educatives.







http://www.youtube.com/watch?v=AiizyNcVdoc&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=OY-BbxYt0Ho&feature=related

Sistema educatiu finés

-8 alumnes per aula.
-27 escoles privades en tot el país no arriben a l'1 %.
-45 minuts de classe i 15 de pati.
-4 idiomes en l'escola.
-El país en més llibres per habitant (i se'ls llegeixen).
-Comencen a escriure als 7 anys.
-Fracás escolar del 1%.
-Magisteri està considerat al nivell de medicina i passes molts més filtres que ací (també distints).
-No n'hi ha oposicions a l'estat.
-A penes n'hi ha repetidors. Si un xiquet va mal, encara es redueix més la ratio, inclús si cal, n'hi ha un alumne i un mestre.
-Es fan enquestes per saber si sofreixen maltractaments.
-Un mestre pot enviar a un xiquet al dentista.
-Una de les assignatures pot ser cuina, fusteria...
-El 6% del PIB  es destina a educació.
-3Anys de baixa per maternitat.
El metge, el menjador i els llibres són totalment grauits.
Les escolestes 0-3 són subvencionades per l'ajuntament.

http://www.youtube.com/watch?v=Hi0cR2UmH-g&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=vU551L7V_zA&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=W8But2Y4ORc&feature=related

Cicle sir Ken Robinson 1

Sir Ken Robinson és un conferenciant que veurem al link de baix i ens regala perles sobre l'educació i la integració i la innovació com les següents:
-Un xiquet que comence a estudiar ara, es jubilarà cap a partir del 2065. No sabem que passarà d'ací cinc anys, però els estem educant per al futur.
-Tots els xiquets tenen increibles talents i els malbaratem.
-Hauriem de donar el mateix status a la creativitat que a l'alfabetització.
-No podem imaginar-nos a Shakespeare amb 7 anys. EStaba en la classe d'anglés d'algú, no? Cóm de molest seria?
-Tots els sistemes educatius tenen la mateixa jerarquia: mates, llengua, ciència, humanitats i al fons del tot l'art.
-L'objectiu del sistema educatiu és produir professors universitaris.
-A l'escola s'et priva de coses que realment t'agraden, per què mai podràs treballar d'això: música, ball...
-Tot el sistema educatiu està dissenyat com un llarg accés a la universitat i la consequència és que moltes persones brillants en allò que és seu, creuen que  no ho són.
-El nostre treball és educar els nostres fills com un ser complet perquè s'enfronte al futur. Pot ser nosaltres no ho veguem, però ells sí.
http://www.youtube.com/watch?v=nPB-41q97zg&feature=BFa&list=PL32D25EE7474A1DA3&lf=results_main

Les inteligències múltiples

Howard Gardner és un professor de Hardvard qui junt a Goldman ha revolucionat la psicologia, i per tant l'educació. Gardner pensa que per molt inteligents acadèmicament parlant, si ens manquen habilitats socials, plàstiques, musicals... no tenim per què ser inteligents de veritat o a l'inrevés.
Si creguem en les inteligències múltiples, podem comparar el nostre cervell amb molts ordinadors units, cadascun  amb una funció. I per tant, si un fluixeja, no tenim per què rebutjar els altres. És més, els hauríem d'aprofitar. I és ací on ens ve el problema, que l'escola no té en compte aquestes, es centra massa en la llapicera i el pupitre.
Si podem entendre de diferents formes, per què no podem ensenyar de diferents formes?
Tenim 8 tipus d'inteligències: Visual-espacial; verbal; kinestèsica; logioco-matemètica; musical; intrapersonal; interpersonal i naturalista. Però la selectivitat la fas amb un boli i paper. ¿No seria més normal que el mestre fora un analista que ajudara a veure que li cal al seu alumnat en compte d'un introductor de continguts?

http://www.rtve.es/alacarta/videos/redes/redes-inteligencias-multiples-educacion-personalizada/1270216/

Quant costa un repetidor?

Pel que pareix,  a Espanya l’atenció educativa als repetidors de primària i secundària representa una despesa d’entre 1.430 i 2.230 milions d’euros a l’any. La vanguàrdia ens dóna aquesta dada i ens ajuda a repensar una cosa: I no seria més interessant simplement que es donés una millor atenció individualitzada? No seria més interessant abaixar la ràtio directament? 
Segons el periòdic, podem veure que el 41% dels estudiants espanyols han repetit als 15 anys almneys una vegada. I es menja una dada existent que no apareix a ningun llibre. N'hi ha que no els deixen repetir perquè  "si repetiren tots els que estan com el seu fill no tindriem prou espai en l'escola" frase d'un tutor a un pare que no comprenia per què el seu fill passava a primer de la ESO.
En definitiva, ací tenim un text per reflexionar agust.


http://www.lavanguardia.com/encatala/20111210/54240023949/malbaratament-de-repetir.html

Espanya: una país amb titolitis

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Espana/pais/UE/trabajadores/sobrecualificados/elpepusoc/20111208elpepusoc_4/Tes
Vem en aquest article que Espanya pateix titolitis, ens hem obssessionat amb els títols superiors, i això no ens ajuda exactament. De fet ens fot més que res:

Educació obligatòria fins als 18

Pareix ser que l'última novetat és allargar l'educació fins els 18 a Europa, quina xispa tenen. Com veuen que n'hi ha xicons que es farten d'estudiar als 12, alguns aguanten la compostura fins els 14 i que un 28 % en el cas d'Espanya, prou menys en el cas d'Europa no poden acabar l'escolarització secundària per què estan farts d'ella, han proposat a Bruseles (La capital, no la col encara que la proposta ens porte a confusió) que qui no es traga la secundària als 16, haurà de continuar sí o també fins els 18. O siga, com no t'agrada estudiar, t'obligue  a que estigues més temps al sistema educatiu.
A mi, em pareixeria meravellós que la gent es morira amb un llibre entre les mans de fet, en la mesura del possible pense acomplir aquesta metàfora bucòlica, però també haurem de reconèixer que hi ha gent que no vol patir aquest sistema educatiu, i que la forma de fer-los interessar-se pels estudis, no és en ningún cas allargar per dalt. N'hi ha tres formes possibles molt més interesants no excloents l'una de l'altra:
1 Allargar per baix, de forma que les diferències socials es subsanen des d'abans (això no implica escriure, ni llegir, ni informàtica als 3 mesos. Més bé fer activitats socialitzadores, joc, ball, cançó... intentar no avorrir des de la guarderia)
 2 Millorar la calitat del procés educatiu permetent una atenció més personalitzada (això no implica batxillerats d'excel.lència pels que ja van bé. Més bé, abraçar a aquells que ho passen malament)
3 Una correcta i ben coordinada escola de pares que millore la situació dels més desavantatjats de cuna (això no implica escriure una revista escolar amb articles. Més bé, implica xarrar de forma distesa amb els pares per fer-los veure que necessiten millorar, visitar les cases dels alumnes amb problemes... )

La qüestió és que aquestes no les faran. És més interessant fer una llei que t'impose, que no una llei que et pregunte. ¿O era a l'inversa?


http://enguita.visibli.com/share/v6qmnG

Possibles tongos en l'oposició a mestre

On? On voleu que siga?
Denuncien a la conselleria d'educació de Madrid per les pràctiques discriminatòries a les opos. Pel que pareix, en la prova de geografia en algunes aules n'hi havia mapes penjats; en matemàtiques es permeteren calculadores, en la prova d'anglés, feren l'examen en castellà i com a colofó, s'estudia la possibilitat més que possible que una acadèmia d'opos donés als seus alumnes 2 hores abans de la prova, l'examen corregit.
http://enguita.visibli.com/share/WNWM7K

Els Muppets acusats de comunistes

Ja fa uns quants anys, l'esglèsia catòlica digué que Epi i Blas fomentaven l'homosexualitat per què vivien junts i dormien a la mateixa cambra (sort que la productora reflexionà i sentencià dient que per ser de tela, no podien cometre ningun pecat carnal).
I ara, la Fox Business acusa a aquests animalets felpats de llavar el cervell als menors i diu que no és casulitat que l'últim dolent que en la ficció vol enderrocar el teatre dels muppets siga un multimilionari. Per tant, açò és un clar atac contra el capitalisme i els nostres fills han de deixar de veure aquest programa.
Caldrà explicar a aquesta gent que són entreteniments infantils sense més, però que no és casualitat que es senten aludits certs sectors de la població en certes coses. Potser s'ho haurien de fer mirar. Però sobretot, el que s'ha de fer és previndre i alegar ja, que Dragonball no era una forma sibilina de dir que el món només pot estar sà i estalvi en mans dels japonesos, ni Pocoyo està relacionat amb ningun narco per què hi haja un elefant de colorins.
http://www.publico.es/culturas/411352/los-telenecos-esos-rojos-que-adoctrinan-a-los-ninos

Definició de la nostra generació

Ací teniim un article més que clarificador de cóm van les coses per a la nostra i futura generació: una generació (sino doble generació) perduda.


http://www.elpais.com/articulo/opinion/Generacion/perdida/elpepiopi/20111207elpepiopi_8/Tes

Nou reajust Cospedalià en educació

De 35, passen a un centre de formació del professorat i ho remata dient que aquest únic centre no serà un centre d'adoctrinament. Amb açò, estalvia uns 9 milions d'€. Però si els professors volen reciclar-se en Castella la Mancha (no és una de les comunitats més menudes que n'hi ha) han d'anar a un únic punt o pagar-se els cursos de la seva butjaca. O el que és el mateix, en deixa un, pèr què no pot llevar-ho tot i s'estalvia de tresoreria carregant contra els professors que vulguen millorar. No ho inventem, ho ha dit públicament davant de càmeres, però amb menys detalls.
http://www.youtube.com/watch?v=f-I2dvOG1HU&feature=youtu.be

Autoestima i autoconcepte.

L'autoestima es defineix com el conjunt de creences (limitacions i potencialitats) i dels valors (virtuts o defectes) que delimiten l'univers personal. Es tracta doncs del que es creu sobre qui ets, de les teves capacitats, habilitats, potencialitats i recursos, del que t'ha conduït fins on estàs i et portarà fins on cregues que es pot arribar.

L'autoconcepte és la imatge que tenim de nosaltres mateixos, que es sustenta per una experiència subjectiva, és a dir són les experiències que vivim en la vida, i pel feedback que rebem per elles. Una alta autoestima implica que la persona es senta valuosa, però la seva valua s'ha de traduir en fets, ja que resultaria falsa si no es manifesta com una cosa eficaç i útil (real). També ha de conèixer les seves pròpies deficiències i limitacions, examinar sincerament com un és o deixa de ser. Si vols canviar i créixer,accepta la teva condició present, no la negues perquè és part de tu i a partir d'ella has de construir el teu nou jo. L'autèntica i sòlida autoestima, es basa en la sinceritat i el coratge, sinceritat per veure'ns i reconèixer tal com som, i el coratge per canviar allò que entorpeix el creixement i el desenvolupament com a éssers humans.

L'ésser humà no necessita més eines que les que ja posseeix, sinó aprendre a utilitzar adequadament el que té i això és:

* Reconèixer i creure que té totes les capacitats necessàries i que només s'ha de despertar i aprendre a emprar-les adequadament.

* Saber que és digne i mereixedor de ser una persona feliç.

* Saber que l'objectiu és convenient i beneficiós.

* Estar disposat a triomfar.