Direcció podrà fitxar professorat

La noticia pareix fictícia, però és realitat: http://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-educacion-permitira-directores-elegir-20-plantilla-opinar-comisiones-traslado-20120716190728.html Segons pareix les direccions podran anar fitxant el professorat i opinar sobre les comissions de serveis. La mesura no em pareix roina per ella mateixa, sino perillosa en segons quines mans caiga, ja que al menys pel moment a la direcció no se la ha formada en recursos humans i correm el perill que siga més un fet d'amiguisme i tu no em molestes, que no pedagògic. Si bé és veritat que en els païssos nòrdics direcció fitxa a la gent, també ho és que direcció no pot dirigir el centre on s'ha format com a docent, i que la persona es votada per a que se'n vaja a altre lloc a fer la direcció. Després comença a redistribuir el seu centre. De la mateixa manera, el seu sou depén dels resultats, cosa que ací no. Per tant, cap als nòrdics no anem. Estem creant un híbrid sense molt de trellat que no es sap cóm acabará. Esperem que vaja bé, però sincerament, aquesta mesura no em pareix més que l'avanç del temut rànking d'escoles públic i la destitució del professorat només mirant els resultats.

Ja tenim ong pròpia

Ens hem ajuntat uns quants amics i hem començat a fer la nostra pròpia ONG o associació sense ànim de lucre. S'anomena psicativa, que ve de psicologia educativa. Si voleu visitar la web, encara que no tenim moltes coses, ja podeu: www.psicativa.es


En Psicativa treballem qualsevol tipus de necessitat associada a l'educació o a l'edat adulta. Des de l'atenció primerenca, a la guia de virtuts per a la família. Entenem que l'ésser humà està en constant desenvolupament i evolució, per això, oferim una àmplia gamma de serveis per intentar que la persona es desenvolupe:

-Atenció primerenca:
Estimulació primerenca de la criatura per potenciar de manera que traga el millor d'ell mateix. Es pot treballar amb el nen des d'abans que nasca.

-Consulta psicològica:
Assistència psicològica especialitzada.

-Classes particulars:
Suport adequat a qualsevol nivell i capacitat.

-Tractament d'addiccions:
Deixar de fumar, alcoholisme i altres drogues.

-Teràpia familiar:
Prevenció i solucions per als problemes familiars.

-Escola de pares:
Tècniques per a l'educació dels nens.

-Virtuts en la família:
Desenvolupament d'un caràcter noble i brillant.

-Creixement personal:
Habilitats socials, autoestima,. assertivitat ...

Coordinadora de professorat interí

Amb eixe nom ha nascut una agrupació d'interins que protesten contra les retallades en educació, no només pel fet que no treballaran, que ja de per si mateixa és una protesta legítima, sino per la situació en que deixa a València aquesta aminoració en personal. Si tenim en compte que València ha quedat al PISA a ni vell de Turquia. Si tenim en compte que el nivell de fracás escolar és del 40%, quan la mitjana espanyola ja frega el 28: 12 punts per damunt de la mitjana. Si tenim en compte que la generalitat s'ha desfet de la pràctica totalitat de les places dels centres de formació del professorat, i que justament els interins son els més joves i qui més ganes tenen de treballar.
Si tenim tot açò en compte, comprovarem que aquesta plataforma fea falta i que els hem d'agraïr que l'hajen creada.

Els sentiments dels més menuts

Moltes vegades ens oblidem dels sentiments dels més menuts i no ens plantejem que ells també senten, 'senamoren, ploren... Per a donar una xicoteta mostra d'açò, voldriem posar-vos uns videos que hem recollit pel youtube. Clar està que no els entenen igual com nosaltres, però en la seva forma ahí estan:
Aquesta xiqueta plora per què s'ha de mudar a Japó amb els pares i no vol deixar darrere al seu mestre. De pas, reivindiquem el paper dels mestres en infantil, que ens tenen oblidats i també tenim sentiments.
http://www.youtube.com/watch?v=_Z5nH8-rkdU&feature=related
Ací en canvi trobem un xiquet i una xiqueta, ella vol casar-se amb ell. Ell en canvi plora desconsolat i es nega a aquest matrimoni amb totes les seves forces.
http://www.youtube.com/watch?v=BxFOmkm8xuo&feature=related
Un meravellós cas en que el xiquet s'enamora d'una xiqueta i creu que mai més tindrà novia.
http://www.youtube.com/watch?v=Hrq2AzVyFwc&feature=related
Com no, la gran imatge de la nostra vida: el primer bes:
http://www.youtube.com/watch?v=cov2E6M6pZ0&feature=related
I per a acabar, que no els agraden tant les bromes com ens agrada a nosaltres fer-les:
http://www.youtube.com/watch?v=vrLXKpOLp_0&feature=related

Protecció solar en vacances:

En vacances, és molt socorregut portar el nen a la platja oa la piscina, però és molt important tenir mesures de seguretat per no cremar-se i d'aquesta manera poder gaudir.

Per als nens lactants de menys de 6 mesos s'han d'extremar les mesures de protecció enfront del sol. La pell dels nadons és molt fina, més fins i tot que els adults, i produeix molta menys melanina. Si el porteu a la platja és imprescindible que es posi crema de factor de protecció 60, vestir amb robeta còmoda, ulleres de sol adequades, gorreta i que tingui un para-sol per a ell. L'ombra per si sola no és una protecció suficient, ja que encara és possible que es cremi causa de la radiació solar indirecta. Els nens petits no han d'estar exposats ni al sol ni a l'ombra a les hores on el sol és més fort. Més de 10 minuts d'exposició directa sota els forts raigs solars en hores centrals del dia, ja és suficient temps per fer mal a un recent nascut.

Les cremes solars tenen diferents factors de protecció, van des de 10 o 15 fins a 60. Això indica el temps que pot estar exposat al sol sense cremar-se. Molts pares i mares porten els seus fills nuets o amb unes braguetes, però així el més fàcil és que es cremen. Les cremades de nens han de ser valorades pel pediatra SEMPRE.


En el següent article parlarem de possibles jocs a la platja per entretenir els petits i no tan petits.

L'autisme

L'autisme té principalment una carcaterística, ningú sap què és i tot el món parla d'ell. Inclús a les pàgines d'associacions expertes no en dónen una catalogació bona, pèrò parlen d'ell: http://www.fundacionadapta.org/que-es-el-autismo/acercate-al-autismo.html Ací donarem la nostra versió.
Un autista és una persona que no sol tindre la natural necessitat que tenim els demés de relacionar-nos amb la resta simplement pel plaer d'estar amb l'altra persona, de comunicar-li coses. Per tant, diga el dsmIV el que diga, només aquesta persona tindrà autisme al meu territori. ¿Perquè comence fent aquesta aclaració? Perque l'autisme s'ha posat de moda i més encara l'espectre autista, que és allò que pareix autisme, però no és. Un meravellós amic de 9 anys té alguna de les afeccions que s'engloben a l'IDEA: inventari de l'espectre autista.   No podem dir baix ninguna circumstància, que l'autisme és el mateix que la síndrome de Tourette, no podem dir que és el mateix que el trastorn específic del llenguatge i sobretot, no podem dir que un xiquet que et demana que el vulgues molt, que crida per telèfon a la familia i que se'n va a obrir la porta quan sona el timbre per a saber quí és. No podem dir en aquests casos que és autista.
La caraterística dels autistes és l'absència de comunicació pel plaer de la comunicació, amb sort, ens diran alguna cosa per a demanar: gana, fred, no... El professor Sfaello trobà que els autistes purs descrits per Leo Kanner tenen un problema en la part encarregada de distingir la veu humana de la resta dels sons. I ací donarem per vàlida aquesta afirmació i seguirem desenvolupant-la: sino distingeixen la veu humana, és fàcil que reconeguen millor les cançons (pel ritme i el vers), que no la parla.
Sino interactuen i s'avorreixen és fàcil que tinguen problemes intelectuals.
Com s'avorreixen i no entenen el que els passa, tenen moviments repetitius per a distreure's.
Com no parlen, ni entenen casi res, no arriben mai al joc simbòlic i per tant no arriben a entendre a l'altra persona, per què no han jugat a posar-se en la seva pell.
En conclusió, Un autista serà aquella persona que simplement, no entén qué passa al seu costat i per tant s'avorreix, cosa que fa que ho entenga tot pitjor i comença el peix que es mossega la cua.

La fiambrera

La nova ocurrència de la consellera d'educació ha sigut proposar que es puguen portar fiambreres a escola per a que megne els xiquets que no puguen pagar-se el menjador escolar. Aquest xiste de Jaimito ha sigut un bon pensat i fet, en aquest cas: dit. I explicarem els dos per què. http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/07/13/alumnos-podran-llevar-cole-comida-casa/920377.html

D'un costat, aquesta notícia la dóna pooque semanes després de dir que deslliga la distància de la vivenda del dret de menjador escolar que deixarà a més d'un alumne resident a prou distància de sa casa sense poder anar a casa amb prou temps per a dinar i tornar a hora.
Però a la vegada, sense poder costejar-se el preu del menjador escolar. Posem per cas, una localitat com Llíria o Oliva. Els xiquets que viuen lluny, en el cas de Llíria als xalets (perfectament, cases de camp) i els d'Oliva a la platja. Poden anar i tornar els xiquets sense l'autobús? Evidentment no, ni amb ell tampoc; per que no dóna temps d'arribar.

Però res d'açò implica el tema de la fiambrera, que és la gran solució que dóna la consellera. Imaginem una escola on se'ls denegue a 15 xiquets el dret al menjador, quan jo vivia a la platja d'Oliva n'erem ja uns deu en l'autobús i cada vegada es queda més gent a viure tot l'any a la platja. L'equip d'atenció infantil del mejador cuidaran a aquests xiquets que no paguen? Si es perden xiquets, l'empresa de càtering, reduirà personal o com a mínim prohibirà prestar serveis a aquests xiquets, per què no pot donar el mateix servei si cobra, com sino. Per tant, quí ajudarà a calfar el dinar als xiquets? Qui posarà el dinar a la nevera quan arriben a les nou? algú vigilarà si s'ho mengen o ho tiren?

Per favor, els invents en la llimonà, en els xiquets, poques bromes.

Els xiquets i la tele

N'hi ha qui demonitza la tele, n'hi ha qui pensa que no té res de mal i n'hi ha que no pensa per què està mirant-la. La tele és una activitat totalment sedentaria que estimula els nostres cervells (bé o no, ara ho vorem). Per tant, el primer problema que comporta és el sedentarisme, per què no es fa molta més activitat que quan es dorm. Una persona que no fera res més que vore tele en tot el dia, podria consumir unes 1200 kilocalories, quan la mitjana està al voltant d'unes 2000. Això vol dir que hauríem de deixar de dinar per a poder fer aquesta  vida sedentària.

    

D´altra banda tenim el fet de l'estimulació intelectual. Sense eixir dels dibuixos animats, es va fer un estudi en que es demostrava que si els xiquets veien dibuixos tipus caillou tenien un rendiment semblant a si havien estat colorejant, en canvi si veen Bob Esponja els faltava l'atenció. Açò ens indica que damunt de la mancança d'activitat físicia, s'uneix el perill de fotre'ns el cervell. Perquè a la llarga ens passarà factura a les neurones. http://www.prensa.cl/bob-esponja-podria-causar-deficit-atencional/

    Si a tot açò li afegim la diferència entre els continguts que ens aporten segons quins programes i publicitats, crec que podem acabar convenint que hem de vigilar la televisió que donem als nostres menuts. Perquè el que tampoc no podem permetre és que Walt Disney eduque a la nostra família.

Les vacances escolars

Amb açò de que venen les vacances i els xiquets han de disfrutar... passa igual que amb els caramels, pot pareixer obligatori. Però no ho és. Els xiquets han de disfrutar, no diguem que no. Però no calen dos mesos de no fer res per a disfrutar. Cal treballar inclús en els mesos d'estiu. N'hi ha moltes escoles que donen els famosos llibres o quaderns d'estiu. A mi personalment no m'agraden. Tot i això, són millors que res. El que hauria d'haver és més temps d'escolaritat i una millor escola. O com a mínim una bona escola d'estiu. De fet, jo personalment faria totes les escoles d'hivern com les escoles d'estiu: un lloc on disfrutar mentre aprens i et socialitzes amb la resta de la humanitat. Tot amb un ambient més lúdic i clar està, sense tancar ningún dia de l'any, sino que durant les vacances d'estiu els xiquets se'n pogueren anar durant el mes de vacances familiars i sino se'n van pogueren continuar aprenent mentre s'ho passen bé.

Estrés en vacances

Les vacances són aquests dies tan esperats de l'any on podem descansar de la rutina, fer el que volem i disfrutar. Les necessitem i les esperem amb tantes ganes per treure'ns l'estrès del treball i de la rutina dels nens. Tot i això, les vacances també poden generar estrès si no s'organitzen de forma correcta, vegem alguns consells:
1. Organitzar les vacances: triar el lloc i els llocs a visitar abans de sortir de casa, així es pot decidir el que millor s'adapte al nostre pressupost i al gust de tots (tant dels menuts com dels grans).
2. Triar les persones en qui volem passar les vacances: el millor és passar les vacances amb la família, però si es decideix passar amb amics han d'estar disposats a cooperar en tot, compartir despeses i que siguen agradables.
3. Oblidar-se del treball: en vacances l'important és gaudir i no estar pensant en el treball perquè aquest pot esperar. No parles de treball, no contestes correus electrònics, no agarres el telèfon, només es pot treballar en cas d'emergència. Si ja de per si tens massa treball, és millor posposar les vacances per a quan estigues menys ocupat.
4. Gaudeix de la teva parella: aneu a un lloc tranquil en el que es podrà gaudir en tot moment de la parella, així que feu coses junts i gaudiu dels moments tot sol.
5. Dóna't un caprici: pot ser des de  dormir fins al mig dia fins anar a sopar a un restaurant amb encant.
6. Xiquets: si el viatge és en cotxe convida als menuts a disfrutar del paissatge, cantar o jugar a les endevinalles. Si el trajecte és més llarg es poden portar un llibre, música o algun videojoc. Portar coses dolces, roba còmoda i feu parades cada hora i mitja. Cal explicar-los on van als nens, el temps de viatge i si mai han anat en avió cal explicar les etapes del vol. No perdre la calma si hi ha un embossament o si el vol es retarda i tards més del previst, ja que els nens capten les emocions dels pares i les copien.
Recorda que l'única tasca que has de complir és gaudir de les vacances.

Comunicació en la parella III

Després dels articles de comunicació en la parella I i II, disposem de molts consells útils perquè la nostra comunicació siga eficaç i fluida, sense rancúnies i sense fer mal bé els sentiments.

L'objectiu d'aquest article és canviar l'actitud de la parella mitjançant la realització de peticions. És a dir, si preguntem a la nostra parella: Què puc fer per tu? Això és molt diferent del que les parelles solen fer normalment, com acusar a l'altre sobre el que fa malament o corregir i exigir a l'altre coses perquè la parella funciona. Es tiren en cara el que l'altre deixa de fer, o fa però molesta. Tot i això, amb aquesta petició sobre què podem fer per tu es pretén justament el contrari, ens exigim a nosaltres mateixos realitzar alguna cosa que a la nostra parella li agrade. Immediatament generem en l'altre una actitud receptiva a la comunicació i aconseguim crear un clima de benestar perquè la comunicació s'establisca. L'interès pel benestar de l'altre és la clau per al benestar de la parella.

Ja venen les beques

La conselleria d'educació ja ha obert el plaç per a donar les beques de primària i secundària. S'otorgaran 125 a aquelles families on entren com a molt 5591 € per càpita. Que això ve a ser de 399'35 € nets entre 14 pagues per persona en la unitat familiar.
Familia nuclear curta (dos adults) amb un fill o filla: 1198.05€ totals nets al mes que poden entrar en casa.


Si la familia passa dels 399'35 per barba, però no arriba als 532'50 podrà rebre el 70% o el que és el mateix, una ajuda de 87.5€
Familia nuclear curta (dos adults) amb un fill o filla: 1597.50€ totals nets al mes que poden entrar en casa.


I si en sa casa tenen la sort de cobrar la desorbitada xifra de 1597.51 en avant, podran arribar a beneficiar-se del 40% de l'ajuda: 50€ sencerets per a vostés

Ara traduirem una miqueta les xifres:

En una familia on un dels tutors treballe i l'altre es quede en casa (bé per voluntat, bé per aturat), el tutor treballador pot arribar a fregar els 1200 per a una beca completa, no passar els 1597.50 per al 70% i per a que li donen 50€ d'ajuda, passar la quantitat, fins a que s'acaben els diners. Però si acò ho pensem en el cas que treballen els dos, han de cobrar cadascun 599.03 no poden arribar als 600€ als mes, per què només rebrien el 70% de la beca.  I si reben cadascun la desorbitada xifra de 798.75 € cadascun, ja es poden fer a la idea que rebre els 50€ se'ls posa ben difícil. Ara traduim la última xifra en oficis: Si un xiquet té dos pares que treballen en una fàbrica i guanyen 800 € cadascun o una xifra inferior, però han fet moltes hores extra, amb sort l'estat dóna 50€ per als seus llibres. ¿Les beques no són per a la gent necessitada? ¿Quan han passat els operaris de fàbrica, els cambrers o els recollidors del fem una classe privilegiada?


Per a qui li interesse els links per a les beques són els seguents:


http://www.cefe.gva.es/ocd/areacd/docs/ajudesllibres/1213_MP_Ajudes_Individuals_cast.pdf
http://www.cefe.gva.es/ocd/areacd/docs/ajudesllibres/1213_Annex_III.pdf
http://www.docv.gva.es/datos/2012/06/28/pdf/2012_6373.pdf

El plor

Voliem parlar huí d'una cosa inevitable en l'educació i el criar als nostres menuts i les nostres menudes: el plor. Quí no s'ha trobat un pare o una mare fora de si intentant amb desesperació absoluta fer que deixe de plorar la seva criatura. En canvi, no saben ni sabran cóm fer-ho mai. Entre altres, per què no els ha explicat ningú qué es el plor d'un bebé: El plor és una de les dos formes en que un xiquet es pot comunicar. Un bebé o plora o riu. No n'hi ha més. Pot intentar dir que té una apendicitis o que no vol eixe joguet prop de la mateixa forma, simplement variant la intensitat.
En una entrevista de treball em preguntaren: et diu la mare que s'ha alçat abans d'hora i que li ha donat el desdejú a les set, es fan les 11 i el bebé plora: què faries? La resposta era òbvia, mirar si està còmode, es sent sol, cal canviar el bolquer o té gana. Aquestes són les 4 primeres causes que poden fer plorar a un xiquet, són cícliques i les vem unes 15 vegades al dia. Ja, podem trobar-ne unes quantes més prou cotidianes: mal de ventre, gassos, dents que ixen o malaltia.
Fa poc, xarrant amb una amiga pedagoga que treballa d'educadora en un 0-3 em comentava que la primera vegada que posaren als bebés d'un any en el pati nou, es posaren a plorar per què els estranyava el tacte del nou paviment. La tonteria més gran del món, els resultava estrany el tacte del ferm ¿I cóm sabem que el que els molestava era el pis nou? Perquè als pocs minuts pararen i es posaren a jugar. Per tant, quan un bebé plora, el que hem de fer és:
1 Analitzar lògicament les causes més normals del plor. Gana, bolquers, gassos, dents que ixen...

2  Tranquilament solucionar-ho, i sino, ser pacient i esperar a que deixe de plorar. No té molt més misteri. Podem moure'l un poc, podem  mirar de cantar-li, besar-lo rarament sobra, unes quantes cosconelles no tenen per què anar malament, inclús un massatge si creguem que és oportú. La veritat siga dita, la tècnica pot ser relaxe més a qui cuida que a qui es cuidat, per què té la sensació de fer alguna cosa.

3 Somriure i transmetre alegria i serenitat per a no posar més nerviós al bebé.

Excepció: Tot açò té una excepció clara, i és que el plor siga veritablement anòmal. Qui s'encarrega d'un bebé sense posar un mesurador sap aproximadament el tò del seu plor. Si el seu bebé de normal plora amb una intensitat i comença un plor sobtat i de forma repentina comença a pegar uns crits molt més alts del normal que no responen a lògica ninguna i segueixen de forma continuada durant varis minuts, no ho dubte. Porte al xiquet al metge, que paga la pena fer 100 viatges per a que ens diguen que no passa res, que no fer-ne un i que siga molt. Això sí, en tot cas, aplicant el pas número 3. Sempre somrient i amb serenitat, que ningú guanya dels nervis.