En esència, Piaget planteja que hi ha una sèrie d'estadies i etapes en que l'alumnat ha d'evolucionar forçosament, de forma progressiva i linial. En canvi, Nicola Cuomo ens planteja que l'educació no és com un tir, sino com el vol d'una papallona i Vigotski molt abans el que plantejava és que hem de coneixer l'alumnat, saber en quin punt està i ajudar-lo a que es desenvolupe, però entenent que som sers socials, que som sers individuals, i que per tant se'ns ha de coneixer i buscar desde la nostra pròpia identitat i llibertat.
Fins ací, no pareix més que una simple diferència entre teories, però què passa per a Piaget si hi ha algú que no segueix les etapes? Que és anòmal. I per a Vigotski? Que el seu entorn l'ha fet evoluciuonar d'eixa forma. En quina època i en quin espai va escriure Piaget? A ningú li ha sobtat que l'autor visquera enmig de les guerres mundials en una Europa colonialista? No s'ha plantejat ningú la possibilitat que les teories de Piaget hajen sigut el vehicle i la justificació duarnt anys per a l'apartheid i el maltracte a moltes cultures?
Posem un cas, anem a una tribu on es conta només fins al 3 per què no els cal per a res més, els passem un test d'inteligència i veguem que ningú de la tribu és capaç de pensar més enllà del concepte del 3. Avaluació piagetiana: la tribu és deficient intelectual i mai milloraran. En canvi, quina seria l'avaluació Vigotskiana? Si el màxim que hi ha a la tribu són grups de 3 o ja consideren que hi ha un grup molt nombrós, pot ser que això condiciones la seua ment i que si els introduim el número 4 i tenim pacencia, aconseguirem que es millore el concepte numeral que tenen.
Algú pot pensar: I per què a Vigotski no se'l seguia a Europa? Molt fàcil, només els comunistes seguien a qui cita a Marx a les introduccions dels seus llibres, per això, grans comunistes declarats com Loris Malaguzzi pogueren fer escoles com les de Reggio Emilia, per què viatjaren a Russia per tal d'aprendre d'ell.
