Huí vos proposem dues lectures més que interessants, per què damunt són curtes i profundes. UNa fa un repàs al que n'hi ha, hauria i s'espera que vinga en educació. És un article de la revista escola de la revista escuela escrit per Daniel Sánchez: http://www.wke.es/educacion/ESCUELA/34-35.escuela.3929.cr.indd.pdf
I després, tenim un article sobre cóm evoluciona l'autonomia econòmica unioversitària a León i pressumiblement cóm evolucionarà a la resta d'Espanya: http://firgoa.usc.es/drupal/node/50630 Això sí, amb proposta final de millora.
divendres, 20 de gener del 2012
dijous, 19 de gener del 2012
Un prezi sobre les noves tecnologies
Com diguerem ahir, aquesta serà la setmana del prezi i ara vos recomanem aquest prezi sobre les noves tecnologies: http://prezi.com/ngwnedgqjimh/educacio-20-a-lombra/
dimecres, 18 de gener del 2012
El bolquer d'abans
Les nostres iaies canviaven els bolquers i els llavaven. Amb l'aparició del bolquer d'emprar i tirar aquests es deixaren d'usar i la gent ja veu com normal l'ús del modern bolquer. Però sempre ens queda l'opció de tornar a gastar l'antic i estalviar-nos uns 2.500 € per fill suposant que llevem els bolquers als 2 anys i mig.
Ara ve el moment de les preguntes:
I no serà més higiènic l'altre?
Si vosté llava bé el bolquer després de cada ús el bolquer no.
És més engorrós el sistema antic?
Pot ser sí, però està donant al bebé fibres naturals, contamina molt menys i per supost: s'estalvia una pasta. Són vora 1.000 € per any. Quants joguets li pot comprar a la criatura amb això? Vol que aprenga anglés? Amb el que s'estalvia pot anar de vacances a Anglaterra.
On els puc comprar?
Aquesta web s'encarrega d'enviarte'ls a casa. I també apareixen les tendes on podem anar presencialment a comprar-los i de pas si volem, adquirir algun producte que ens interesse, que en tenen molts.
http://www.bebesecologicos.com/
Ara ve el moment de les preguntes:
I no serà més higiènic l'altre?
Si vosté llava bé el bolquer després de cada ús el bolquer no.
És més engorrós el sistema antic?
Pot ser sí, però està donant al bebé fibres naturals, contamina molt menys i per supost: s'estalvia una pasta. Són vora 1.000 € per any. Quants joguets li pot comprar a la criatura amb això? Vol que aprenga anglés? Amb el que s'estalvia pot anar de vacances a Anglaterra.
On els puc comprar?
Aquesta web s'encarrega d'enviarte'ls a casa. I també apareixen les tendes on podem anar presencialment a comprar-los i de pas si volem, adquirir algun producte que ens interesse, que en tenen molts.
http://www.bebesecologicos.com/
Ha mort el pps: ha nascut el prezi
Una nova ferramenta informàtica comença a funcionar: el prezi. Huí per huí amb una versió gratuita quer ens permet veure i editar prezis com aquest: http://prezi.com/hn_czxndzw34/blocs-i-educacio/ Tot dintre de la seva pàgina web. Per a passar-lo només ens cal enviar el link. Amb açò evitem les càrregues i les saturacions d'espai en bústies electròniques. Van amb nom d'autor: val el nostre facebook, si en tenim. I per tant podrem referir-nos a l'autor si ens cal.
L'únic problema és que no és propietat nostre, sino de prezi. I per tant, perdem els drets d'autor. Com a mínim fins un cert punt. Encara que es pot descarregar el prezi fet i aguardar al disc dur també si es vol.
Per tant:
Superem al pps en calitat.
Podem distribuir-lo amb un únic link.
Evitem l'anonimat ilògic.
En prinicipi, llevat del tema dels drets d'autor que queda un poc en l'aire, tot pareixen avantatges.
L'únic problema és que no és propietat nostre, sino de prezi. I per tant, perdem els drets d'autor. Com a mínim fins un cert punt. Encara que es pot descarregar el prezi fet i aguardar al disc dur també si es vol.
Per tant:
Superem al pps en calitat.
Podem distribuir-lo amb un únic link.
Evitem l'anonimat ilògic.
En prinicipi, llevat del tema dels drets d'autor que queda un poc en l'aire, tot pareixen avantatges.
divendres, 13 de gener del 2012
Addicció a les noves tecnologies
Les aplicacions de la tecnologia han passat d'usar-se per professionals en les empreses al públic en general. S'han convertit no només ja en un gaudir del temps lliure, sinó en una activitat indispensable d'oci.
Sent, com són útils i necessàries, l'abús d'aquestes tecnologies pot generar inconvenients, si s'utilitzen en excés ja que poden arribar a interferir amb les activitats quotidianes dels xiquets.
Segurament tots recordem el nen boig alemany i si no els posem en situació: http://www.youtube.com/watch?v=XpHJdGmT8k4 Sabem que aquest vídeo és fals, però també sabem que la reacció pot ser real en un addicte en estat d'abstinència de videojocs. Aquest xicon segurament no tindrà molts amics i si juga amb ells ho farà per la xarxa. És possible que si s'enfada d'aquesta manera perquè l'ordinador no li funciona, quan tinga un altre tipus de problemes la reacció que puga generar siga semblant. És a dir, és algú amb baixa tolerància a la frustració, quan li isca un problema perdrà els papers. És necessari i essencial limitar el temps dels videojocs si no volem que el nostre fill siga el proper nen boig alemany en versió espanyola.
Addicció als videojocs:
Els videojocs són programes informàtics dissenyats per a l'entreteniment i la diversió, que poden utilitzar des de l'ordinador, portàtil, consola, mòbil i tablet. Però què els fa tan addictius:
* Presenten escenaris molt atractius.
* Subministren una resposta per les accions realitzades, és a dir el nostre personatge es mou al nostre gust.
* S'organitzen en fases o nivells de dificultat ascendent, de manera que qualsevol persona pot adquirir l'habilitat necessària per passar-se el nivell si juga prou.
* Quan hem superat un nivell, ens produeix una sensació de benestar i de satisfacció com quan guanyem alguna cosa.
* L'atenció queda fixada en el joc, de manera que la persona queda abstreta de la realitat important cada vegada menys les altres aficions, o fins i tot persones que no estian dins del joc.
Prevenció:
La prevenció de la dependència als videojocs s'aconsegueix establint un patró de joc apropiat. No volem que deixe de jugar radicalment, ja que l'activitat no és dolenta en si mateixa, sinó que l'ús estiga controlat. Per això hem de seguir certes indicacions:
* Establir un horari de joc: Els videojocs són absorbents pel que cal programar un temps limitat de quant es jugará i decidir el moment d'acabar, per evitar que es convertisca en interminable el procés de "tancar" la partida.
* És necessari establir un programa d'activitats que es duran a terme en els moments en què no es jugarà. No només cal tenir en compte les obligacions acadèmiques, sinó també les pròpies d'oci i entreteniment.
* Evitar els jocs on line fins que es tinga una organització del temps lliure. Aquests jocs són interminables i mai poden veure el moment d'acabar de jugar.
* No instal · lar la consola o l'ordinador a l'ordinador del nen, no només per evitar els jocs de contingut maliciós, sinó precisament per prevenir l'abús o dependència. Jugar en la intimitat de l'habitació crea aïllament social familiar, altera els patrons de son, pertorba la realització de tasques domèstiques i dificulta la conciliació d'activitats familiars comuns.
* Els pares han de conèixer els videojocs perquè suposen un control del contingut dels mateixos.
Sent, com són útils i necessàries, l'abús d'aquestes tecnologies pot generar inconvenients, si s'utilitzen en excés ja que poden arribar a interferir amb les activitats quotidianes dels xiquets.
Segurament tots recordem el nen boig alemany i si no els posem en situació: http://www.youtube.com/watch?v=XpHJdGmT8k4 Sabem que aquest vídeo és fals, però també sabem que la reacció pot ser real en un addicte en estat d'abstinència de videojocs. Aquest xicon segurament no tindrà molts amics i si juga amb ells ho farà per la xarxa. És possible que si s'enfada d'aquesta manera perquè l'ordinador no li funciona, quan tinga un altre tipus de problemes la reacció que puga generar siga semblant. És a dir, és algú amb baixa tolerància a la frustració, quan li isca un problema perdrà els papers. És necessari i essencial limitar el temps dels videojocs si no volem que el nostre fill siga el proper nen boig alemany en versió espanyola.
Addicció als videojocs:
Els videojocs són programes informàtics dissenyats per a l'entreteniment i la diversió, que poden utilitzar des de l'ordinador, portàtil, consola, mòbil i tablet. Però què els fa tan addictius:
* Presenten escenaris molt atractius.
* Subministren una resposta per les accions realitzades, és a dir el nostre personatge es mou al nostre gust.
* S'organitzen en fases o nivells de dificultat ascendent, de manera que qualsevol persona pot adquirir l'habilitat necessària per passar-se el nivell si juga prou.
* Quan hem superat un nivell, ens produeix una sensació de benestar i de satisfacció com quan guanyem alguna cosa.
* L'atenció queda fixada en el joc, de manera que la persona queda abstreta de la realitat important cada vegada menys les altres aficions, o fins i tot persones que no estian dins del joc.
Prevenció:
La prevenció de la dependència als videojocs s'aconsegueix establint un patró de joc apropiat. No volem que deixe de jugar radicalment, ja que l'activitat no és dolenta en si mateixa, sinó que l'ús estiga controlat. Per això hem de seguir certes indicacions:
* Establir un horari de joc: Els videojocs són absorbents pel que cal programar un temps limitat de quant es jugará i decidir el moment d'acabar, per evitar que es convertisca en interminable el procés de "tancar" la partida.
* És necessari establir un programa d'activitats que es duran a terme en els moments en què no es jugarà. No només cal tenir en compte les obligacions acadèmiques, sinó també les pròpies d'oci i entreteniment.
* Evitar els jocs on line fins que es tinga una organització del temps lliure. Aquests jocs són interminables i mai poden veure el moment d'acabar de jugar.
* No instal · lar la consola o l'ordinador a l'ordinador del nen, no només per evitar els jocs de contingut maliciós, sinó precisament per prevenir l'abús o dependència. Jugar en la intimitat de l'habitació crea aïllament social familiar, altera els patrons de son, pertorba la realització de tasques domèstiques i dificulta la conciliació d'activitats familiars comuns.
* Els pares han de conèixer els videojocs perquè suposen un control del contingut dels mateixos.
divendres, 6 de gener del 2012
El govern no paga a les universitats.
Es suposa que les universitats son la base de tot, sense universitaris no n'hi ha futur, per què no n'hi ha I+D+I. En canvi, només cal mirar el twitter o llegir el periòdic que ens done la gana i llegim:
http://www.lasprovincias.es/v/20120105/politica/universidades-convocan-urgencia-consejos-20120105.html
http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Consell/ha/pagado/universidades/noviembre/elpepiespval/20120105elpval_4/Tes
http://www.lasprovincias.es/v/20120105/politica/universidades-convocan-urgencia-consejos-20120105.html
http://www.lavanguardia.com/vida/20120104/54243623105/las-universidades-valenciana-estudian-medidas-al-no-cobrar-noviembre-y-diciembre.html#.TwWRkci1s-0.twitter
http://www.expansion.com/2012/01/05/valencia/1325758494.html?a=0faadd81601b6f897a94acfdf8ae1254&t=1325810110
Finalment, un comunicat de la uni d'Alacant: http://web.ua.es/es/actualidad-universitaria/comunicado-conjunto.html
En aquest moment, volem demanar a sindicats... que no facen vagues, sino manifestacions i d'eixa forma no regalem un dia de sou a ningú. Tirem de medis de comunicació, revolucionem carrers. Fem el que vulgueu, però no els regalem un dia de sou. No som funcionaris, però no guanyem res de fer les vagues. Més bé regalem. Entenem que fariem millor si realitzem accions singulars com convocar passejades populars en caps de setmana (per a passejar per una zona, no cal autorització) aparcar el cotxe en la zona de Mestalla en un dia de partit important dificultant més l'accés. Colapsem les administracions posant queixes i obliguem a que contracten a més personal... Però sobretot, no els donem eixe regal. No els donem el nostre sou.
http://www.lasprovincias.es/v/20120105/politica/universidades-convocan-urgencia-consejos-20120105.html
http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Consell/ha/pagado/universidades/noviembre/elpepiespval/20120105elpval_4/Tes
http://www.lasprovincias.es/v/20120105/politica/universidades-convocan-urgencia-consejos-20120105.html
http://www.lavanguardia.com/vida/20120104/54243623105/las-universidades-valenciana-estudian-medidas-al-no-cobrar-noviembre-y-diciembre.html#.TwWRkci1s-0.twitter
http://www.expansion.com/2012/01/05/valencia/1325758494.html?a=0faadd81601b6f897a94acfdf8ae1254&t=1325810110
Finalment, un comunicat de la uni d'Alacant: http://web.ua.es/es/actualidad-universitaria/comunicado-conjunto.html
En aquest moment, volem demanar a sindicats... que no facen vagues, sino manifestacions i d'eixa forma no regalem un dia de sou a ningú. Tirem de medis de comunicació, revolucionem carrers. Fem el que vulgueu, però no els regalem un dia de sou. No som funcionaris, però no guanyem res de fer les vagues. Més bé regalem. Entenem que fariem millor si realitzem accions singulars com convocar passejades populars en caps de setmana (per a passejar per una zona, no cal autorització) aparcar el cotxe en la zona de Mestalla en un dia de partit important dificultant més l'accés. Colapsem les administracions posant queixes i obliguem a que contracten a més personal... Però sobretot, no els donem eixe regal. No els donem el nostre sou.
dimecres, 4 de gener del 2012
Exercicis, activitats i tasques.
Encara que molts llibres les tracten com a sinònims, no tenen ni per què ser paregudes aquestes tres paraules. Tot el món sap qué és un exercici. Parlariem d'aquella acció encaminada a assolir un conneixement concret; generalment repetitiva i fora de context. Un exemple viu serien les tables de multiplicar: el coneixement és concret (7x7 sempre seran 49) Les aprenem amb la repetició extenuant i fora de context, ens donen la tabla i a repetir con llorets.
En canvi, les activitats vindrien a ser allò que coneixiem com problema en matemàtiques: acció o conjunt d'accions que ens demenen pensar en una única solució viable, on fem un únic procés intelectual; acaben fent-se de forma semi-automatitzada i no entra a valorar els interessos de l'alumnat. Una senyora va a comprar pomes, si un kg val 0'50, ¿Quants diners costaran 5 kg?
I finalmente trobem la tasca com opció pedagògica que seria aquella acció que admet varies solucions; reconduida per l'alumnat qui buscarà en basse a les seves preferències i el fa arribar a un nivell de complexitat de coneixements que es pot arribar a dominar una o varies competències bàsiques. Un exemple seria que manarem en classe que es dissenyés un viatge arreu del món i que els menuts ens hagueren de donar les seguents dades: Llocs geogràfics per on es passa, cronologia, pressupost i activitats a fer.
Vem clarament quie amb un simple llibre no ens valdria, hem d'anar forçosament a l'apetència de l'alumne i no n'hi ha una solució única.
Una vegada tenim aquestes dades clares, podem plantejar-nos fins quin nivell de comprensió arriben els nostres alumnes: exercici, activitat o tasca. En el cas que siguem pares, preguntem-nos si aquest mètode infalible que ens costa 60 € al mes és tan efectiu com diuen.
No diguem amb açò que els exercicis siguen roins, ni les activitats tampoc. Al contrari, sense ells no podriem fer les tasques. I sobretot, no estem en contra dels mètodes que es plantejen com a solucions miraculoses. Simplement recordem que els miraxcles es fan en Lourdes, no en les acadèmies de repàs. I que si matriculem als nostres menors en aquests centres, ens caldria que com a mínim una vegeda a la semana ens tornaren al món real.
En canvi, les activitats vindrien a ser allò que coneixiem com problema en matemàtiques: acció o conjunt d'accions que ens demenen pensar en una única solució viable, on fem un únic procés intelectual; acaben fent-se de forma semi-automatitzada i no entra a valorar els interessos de l'alumnat. Una senyora va a comprar pomes, si un kg val 0'50, ¿Quants diners costaran 5 kg?
I finalmente trobem la tasca com opció pedagògica que seria aquella acció que admet varies solucions; reconduida per l'alumnat qui buscarà en basse a les seves preferències i el fa arribar a un nivell de complexitat de coneixements que es pot arribar a dominar una o varies competències bàsiques. Un exemple seria que manarem en classe que es dissenyés un viatge arreu del món i que els menuts ens hagueren de donar les seguents dades: Llocs geogràfics per on es passa, cronologia, pressupost i activitats a fer.
Vem clarament quie amb un simple llibre no ens valdria, hem d'anar forçosament a l'apetència de l'alumne i no n'hi ha una solució única.
Una vegada tenim aquestes dades clares, podem plantejar-nos fins quin nivell de comprensió arriben els nostres alumnes: exercici, activitat o tasca. En el cas que siguem pares, preguntem-nos si aquest mètode infalible que ens costa 60 € al mes és tan efectiu com diuen.
No diguem amb açò que els exercicis siguen roins, ni les activitats tampoc. Al contrari, sense ells no podriem fer les tasques. I sobretot, no estem en contra dels mètodes que es plantejen com a solucions miraculoses. Simplement recordem que els miraxcles es fan en Lourdes, no en les acadèmies de repàs. I que si matriculem als nostres menors en aquests centres, ens caldria que com a mínim una vegeda a la semana ens tornaren al món real.
dilluns, 2 de gener del 2012
Les retallades que venen i qué causaran
Una vegada més, José Mota ens fa una crítica meravellosa en clau còmica de la situació educativa: http://media4.rtve.es/resources/TE_NGVA/mp4/3/3/1325407731133.mp4 I vem de pas ací baix cóm ens afecta en la vida real: 485'9 milions d'€ Ho posarem en euros: 485.900.000 € menys per a un ministeri que resulta de la suma de dos i que per separat tingué un total de: 3.716,56 milions d'€. En definitiva, que ens quedem amb menys del 90 per cent del que teniem l'any passat: http://hoyesarte.com/politica/nacional/10891-educacion-y-cultura-485-millones-menos.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)