Al link que tenim ací baix trobem una ressenya a una xarrada d'Esperanza Aguirre i li done la raó en una cosa: Els mestres cristians no tenen el perquè de patir vergonya per ser cristians. Fins ahí, d'acord. Amb la resta, ja no.
I és que a aquesta senyora li ha pegat per parlar de la calitat i l'excelència com si estiguerem facturant carn amb segell de calitat: L'escola no ha de ser de calitat en termes acadèmics. L'escola no serveix per aprendre numerets i dates. L'escola és la forma de comprendre el món i adquirir les ferramentes suficients per millorar-lo. I això no es fa amb examens més durs, sino amb processos educatius més interessants i atraients per l'alumnat. M'agrada molt una metàfora que dijous ens donà un professor del màster que faig per les vesprades: ¿Què interessa més, guanyar partits o jugar bé? Doncs mirant al Barça de Cruyf i Guardiola: jugar bé i acabar guanyant. L'escola deu forçosament ser comprensiva, no elitista. Està més que demostrat en l'informe PISA que tant li agrada a Aguirre que:
1 Les escoles privades a Espanya són un 5% superiors a les públiques a igual sustrat socio econòmic.
2 Repetir, no garanteix milloorar, sino que al perdre els amics de classe espenta a l'alumnat a abandonar l'institut.
Si sumem aquestes dos, comprendrem per què no estem d'acord amb la teoria d'Aguirre d'endurir el sistema educatiu. Però en queda una altra: Si el PP (i amb açò PSOE va de la maneta) està tan content amb les proves d'avaluació externa tipus PISA, ¿perquè no es claven en la prova que fa la OEI? ¿No serà que tenen por que es vega que un país com Cuba (100% d'escola pública) trau millors puntuacions que Espanya?
http://www.publico.es/espana/408952/aguirre-pide-cambios-en-la-educacion-mientras-defiende-la-calidad-de-las-escuelas-catolicas
Búsqueda personalizada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada