El paper dels avis en la família

Els avis han canviat, avui en dia estan més disposats a ajudar els fills però també demanen una llibertat que fins ara no els ha proporcionat la societat. El paper dels iaios sol ser diferent al dels pares, són els pares els que eduquen els seus fills i els avis els que tenen cura dels seus néts.

Una de les principals preocupacions dels pares a l'hora d'anar a treballar és: en qui deixe als menuts. En alguns casos els avis substitueixen massa temps als pares, ja que aquests han de treballar moltes hores i també volen tenir temps per a si mateixos. En altres casos, és l'escoleta infantil qui s'ocupa d'ells i en altres pot ser-ho un/a "cangur". La decisió per part dels pares ha de ser presa amb cautela i seguretat, ja que en alguns pares es pot donar el sentiment de culpabilitat per estar tant de temps separat dels fills.

Respecte a això vaig a facilitar uns consells per a tots els avis:


Mai diga als seus fills com deuen procedir en presència dels seus néts. El fill ara és pare també i té les seves pròpies normes i límits, amb el que podem fer suggeriments des del paper dels avis, però mai renyar ni fer cas omís a les normes de la llar.

Siga un recés de pau i tranquil · litat per a tots. Això implica el saber estar callat en situacions conflictives pel que fa a l'educació dels seus néts. Deixen que recorreguen a vostès si necessiten el seu consell, el seu consol, la seva experiència i amor.

 Mantinga l'harmonia familiar, convide a la família en ocasions festives. Les reunions familiars són importants ja que es recorden durant molt de temps com un esdeveniment agradable.

Oferiu-vos per cuidar els néts i quan ho necessiten, tenint en compte els seus hàbits de vida o rutines. D'aquesta manera, descarregarem tensions dels pares i vostè podrà disfrutar més temps dels seus néts.

En conclusió, la relació i el contacte amb els iaios continua sent enriquidora pels nens. Ells transmeten els orígens i la sensació de pertinença a la família. Comptar amb la seva ajuda aporta avantatges a tots ja que els avis se senten més útils, valorats, els pares més tranquils i els néts més estimats per tots.

Com evitar les baralles

Molt sovint a les famílies sorgeix una discussió o baralla entre germans i els pares no saben com reaccionar, o reaccionen de manera irascible. Però és normal que hi haja conflictes i desacords, perquè dins de la família hi ha persones que pensen d'una manera i altres d'una altra.

Cal tenir en compte que per barallar-se fan falta dues persones i que si un d'ells no respon a les provocacions de l'altre no hi haurà baralla. Això és molt important que ho sàpiguen els nens per evitar les baralles entre germans i fins i tot d'algun dels nostres fills amb un altre xiquet del col · legi. Aquesta senzilla explicació rau en una tècnica coneguda com l'extinció i es basa en que si una persona té una conducta però no rep resposta, al cap del temps deixarà de realitzar aquesta conducta. Per això, l'extinció es produeix quan s'ignora el comportament indesitjat i s'ha d'aplicar sempre que es produisca, ja que en cas contrari es potencia la conducta desagradable i es produeix un efecte contrari al desitjat. Per exemple, cal evitar fer atenció a la barraquera del nostre fill quan vol que li comprem alguna cosa innecessària, o quan no vulga menjar-se les verdures.

A més, seria convenient parlar amb el nostre fill identificant sentiments de manera oberta a la vegada que es fa més fàcil que ell vulga expressar els seus sentiments. Per exemple, em sembla que estàs disgustat i voldria saber per què. És important detectar les emocions del menut com ara disgustat, frustrat, enfadat, trist, irascible, etc. El resultat d'aquesta comunicació és empatitzar amb el nostre fill i aconseguir entendre'l millor.

En definitiva, es tracta de trobar la forma adequada de respondre davant situacions problemàtiques. Nosaltres com a adults hem de veure les seves provocacions (com per exemple quan ens diuen que no volen menjar-se la verdura o quan no volen anar-se'n al llit) i hem de buscar la manera de pactar amb ells sense arribar a entrar en el conflicte . Abans de res, hem de tindre paciència i si és una situació que es repeteix molt, prendre'ns-ho amb calma sense arribar a un estat d'ansietat.