I matitzem aquestes paraules: Si nosaltres simplement preguntem a les noves generaciosn qué volen fer o qué volen ser; estem deixant oberta la porta a que ens responguen: famós, concursant de Gran Hermano 56, millonari...
En canvi, si nosaltres comencem a fer-los notar que el món es pot canviar mitjançant actes purs i bells, eduquem mostrant que el món necessita un canvi, i que tots estem implicats en ells. Comencem a mostrar als nostres fills que ells poden començar a construir el nou món. El cristianisme ens parla del regne de Déu a la terra. Tenim els recursos necessaris, tenim gent capacitada per a fer meravelles. Però a la vegada tenim gent a qui se li ha ensenyat que la seva tasca al món era amassar fortunes i no emprar-les bé. Això sí, podem donar l'oportunitat als nostres fills de que veguen cóm es canvia el món. I de que no es pot fer una societat d'or amb soldats de plom.
Per a aconseguir aquesta societat d'or, ens cal abans de res educació, que no ensenyament. No ens cal gent que sàpiga fer tecnologia punta, d'això ja en tenim. Ens cal gent que sàpìga gastar-la per a la humanitat. Ens cal un altre Alfred Nobel, no molts més Nobels.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada