En una escola es creen persones. Èssers humans que siguen bons, justos, que busquen la última veritat de tot plegat. I de pas, aprenen matemàtiques. Pero aquestes assignatures són l'excusa. Són la forma d'ensenyar el món des d'un punt de vista concret. Perquè la vertadera classe de llengua és aquella que ensenya a l'alumnat a defendre's de la realitat que l'envolta. Per tant no analitzem el sustantiu, l'adjectiu... Sino que ensenyem a pensar emprant sustantius, adjectius...
A la seva vegada, açò ens fa pensar: ¿I no seria més normal emprar un temari més pròxim a la vida real i una metodologia més pròxima a societat que ens envolta? És que no s'aprén conneixement al camp? És impossible aprendre sense estar assentat en una taula davant?
No:
Sí:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada