Les millors formes d'aprendre són amb diferència: Un grup de discussió, treball de camp i ensenyar a altres. Ara pensem quan es fa açò a les escoles, i als instituts? i a les universitats? Per a que volem les pissares digitals a les escoles?
dimarts, 22 de novembre del 2011
De cóm s'aprén i cóm s'ensenya
Algú sap quin eçés el millor mètode per aprendre alguna cosa? Una explicació? Una conferència? Un seminari redüit? posar-li música? Quina és la vareta màgica de l'educació? Si la trobàrem seria lògic gastar-la? Doncs pel que pareix ací la tenim:
Les millors formes d'aprendre són amb diferència: Un grup de discussió, treball de camp i ensenyar a altres. Ara pensem quan es fa açò a les escoles, i als instituts? i a les universitats? Per a que volem les pissares digitals a les escoles?
Les millors formes d'aprendre són amb diferència: Un grup de discussió, treball de camp i ensenyar a altres. Ara pensem quan es fa açò a les escoles, i als instituts? i a les universitats? Per a que volem les pissares digitals a les escoles?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo crec que principalment hi ha que tindre en compte la capacitat de l'alumne per a comprendre i adquerir els nous coneixements. Prense que la educacio necessita una renovacio, com utilitzar un metode diferent d'ensenyansa pera cada alumne, de manera que per a ell siga mes facil aprendre. No tots els alumnes son casos perduts, moltes vegades el problema es que no es senten motivats o no son capables d'arrivar al nivell o a la manera que li donen o li mostren la informacio.
ResponEliminaSí, estem totalment d'acord en que cal atendre a les capacitats i la diversitat de l'alumnat. I per això és sorprenent que inclús tenint estudis com aquest en què es parla de les bondats d'altres mètodes, no es gaste en l'escola moderna (exceptuant alguns centres d'innovació) res més que la lliçó magistral.
ResponEliminaNi molt menys podem considerar ningún cas perdut. No n'hi ha mala guitarra, n'hi ha mals guitarristes. I està claríssim que amb un professorat millor condüit, uns pares més entregats i una administració més preocupada per l'escola i menys pels euros fariem meravelles.