La base del treball és el diàleg del que tant escriu Freinet, la inclusió de que ens parla Dur-Bellat i col·locar la figura docent més cap a un rol de dinamització i gestió de les oportunitats educatives, que no com al mestre bancari del que ens parla Freire. Per tant, no és que siguen unes ocurrències messiàniques d'algun salvapàtries aspirant de surfer de séquia i xafaxarcos com el nostre estimat ministre d'educació i cultura, sino de gent que té una forta fonamentació teòrica en el tema, que porten anys impulsant a nivell pràctic a les seves investigacions i que reconeguent que no són el retorn de Jesucrist a la terra, parlen ja en una certa propietat.
Curiosament una amiga m'ha passat per a llegir un article d'algú que no sé per què critica sense molt de fonament les cda. http://ined21.com/tres-criticas-al-proyecto-de-comunidades-de-aprendizaje-de-ramon-flecha/
Per abreujar, les tres crítques es basen en:
1 Les cda no són una veritat absoluta, hi ha altres coses que funcionen bé i damunt, no funcionen en segons quins llocs.
La primera part és veritat, de la mateixa forma en que els ciris il·luminen també, però no és millor la llum el·lèctrica? Podem aconseguir docència en mètodes tradicionals/bancaris? Sí, clar. Ningú li ho nega i ningú prohibeix que ho facen, no? El que es fa desde CREA almenys així ho veig joi és informar d'altre mètode no una secta on una persona s'ha de batejar.
La segona part del seu primer argument consisteix en tirar la pedra i amagar la mà. Faré el mateix. Puc afirmar que en certes parts del planeta l'aigua no banya i renta, sino que eixuga i embruta. I esta serà una veritat universal, per què ho dic jo i no dic com, ni per què ni on. I em quede més ample que llarg igual com fa l'article d'INED. Per favor, si creuen que les cda no funcionen, diguen en quin context, per què... Estaré encantat de donar-los la raó si ho demostren. Mentre, no fan més que descalificar l'article per què no el raonen.
2 Hi ha teòrics que defenen altres paradigmes distints igual de vàlids i això ens ha de fer pensar que hi ha altres possibilitats i que no ens trobem en un paradigma conversacional sino constructivista.
Vosté persona que llegeix és lliure d'estar en el paradigma que tinga ganes. Jo he estat parlant en Ramón Flecha uns 40 minuts sobre educació... I ni m'ha paregut una persona dogmàtica ni res paregut. De fet, més al contrari tinc una imatge d'ell més bé de persona respectuosa en les teoríes dels altres i ni molt menys transmet la imatge de persona que parle per la humanitat. Ja fa més temps he conegut a altra gent del CREA i tampoc em dóna la sensació que partlen de que la humanitat es trobe sota un paradigma que ells abanderen. Sino que ells treballen sota un paradigma, i que lògicament expliquen, defenen. I faltaria més: difonen obertament, però no desde la idea proselititsta, sino desde la idea intelectual. Si jo crec que açò és bo ho oferisc i si ho vols agarrar, això que t'emportes. Ni moltíssim menys desde tots pensen com jo i tots m'han de seguir.
3 No tot es resol desde les comunitats d'aprenentatge i el diàleg.
Això és el mateix que diuen a les xerrades la gent del CREA. No només plantejen dialogar, es plantejen treballs, investigacions a l'aula, llegir, escriure. ¿Algú s'imagina un o una docent d'educació física que no faça córrer, botar, girar... a l'alumnat? Jo no sé si és que no he entés qué són les cda, però jo no crec que es referisquen a que tots i totes hem d'estar eternament dialogant sense fer res més i que el voluntariat ha de viure al centre i romandre allí pels segles dels segles amén. Per tant criticar coses que no es fan em pareix incorrecte. Això és una acusació en fals i que per tant no s'hauria de fer.
En definitiva i per acomiadar-nos, les cda són una opció que jo recomane si s'entenen i s'estudien en una certa profunditat i espere que s'estenguen pel món desde la llibertat a dir que no, a tirar-se enrere i a disfrutar de la docència.
