Comunicació entre adult i xiquet

En aquest article anem a comentar un dels molts problemes que hi ha a la comunicació entre l'adult i el xiquet, sent l'adult qui dóna la comunicació i el menut el que la rep. Els missatges al nen poden ser de tres tipus:• Positius: quan se li diu alguna cosa agradable al nen, com per exemple molt ben fet (ens referim a una acció correcta del nen) o ets molt bondadós (referint-nos a una qualitat del nen).• Neutres: quan simplement els donem informació de manera que no va carregada emocionalment com per exemple és la una del migdia.• Negatius: quan se li diu alguna cosa ofensiva per al nen amb la intenció de corregir la seva conducta, per exemple ho has fet malament, no crides, no pegues... (ens referim a una acció de l'infant incorrecta) o: ets roí, gos... (referint-nos a la personalitat del représ)D'altra banda, els adults actuem de manera diferent quan estem en públic que quan estem sols, i a això se li diu pressió grupal perquè els altres que ens envolten ens exerceixen una pressió per comportar-nos d'acord amb les normes socials. Per això, quan un adult està amb els seus fills en un lloc públic vol que els seus fills es comporten de la millor manera possible, ja que si el seu fill fa alguna cosa malament és una vergonya per a ells. Llavors l'adult no es talla en recriminar al nen quan fa alguna cosa malament, però no li lloa quan fa alguna cosa bé, sent la majoria de la comunicació negativa o neutra.Es donen tres tipus de missatges negatius:• Missatges inconcrets: com per exemple "porta't bé". El menut no sap què entén l'adult per portar-se bé, ja que l'adult està pensant en totes les normes socials implícites o explícites. És com si amb aquestes dos paraules ficàrem en un sac un munt de coses que el nen no pot fer (no pegues crits, no pegues colps, no botes, no...)• Amenaces: com per exemple "quan vinga ton pare et voràs", "quan vinga el revisor et tirarà del metro". Les amenaces primer lleven l'autoritat a l'adult que les fa servir, puix qui els causa por és l'altre. Això és realment perjudicial per al pare que les empra perquè acaben per no fer cas quan se'ls renya. I segon que els nens acaben veient o al seu pare o el revisor com un ogre.• Negació: "no pegues", "no crides", "no molestes"... qualsevol acció que vaja amb un NO davant costa més d'entendre perquè el nostre cervell ha de passar-la a positiu. Si llegim: no penses en un cotxe roig, automàticament estem pesant en el cotxe. És millor dir pensa en un cotxe verd. Quan intentem corregir una acció del nostre fill sempre serà més efectiu si la formulem en positiu.