Joc de família

Us presentem un joc virtual per a que els xiquets puguen crear o reproduir la seva familia. Adequat per als més menuts i amb la configuració en anglés per tal que aprenguen l'idioma:
http://www.freeflashtoys.com/swf/familysticker_preloader.swf

Llegint el llibre de la vida

Amb el títol de: llegint el llibre de la vida; trobem una pàgina web amb unitats didàctiques i articles de difusió sobre la genètica que pot ser més que interessant tant a nivell familiar com escolar. Una pàgina recomanada i recomanable:
http://oliba.uoc.edu/adn/index.php?lang=ca

La comunitat valenciana: la millor en fracás escolar

Cal matitzar, que abandó significa eixir-se'n de l'institut i fracás és aguantar fins el final, però suspendre o repetir i reconèixer que no es pot més, donar per impossible l'estudi.
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/11/27/tasa-fracaso-escolar-mantiene-institutos-durante-ultimos-cinco-anos/860107.html

Rouco ja comença a de-manar del PP

Sobren les paraules, l'article ho diu tot:
http://www.publico.es/espana/409151/rouco-exige-al-pp-un-retroceso-hacia-la-religion-obligatoria

Els xiquets saben més que els adults

Ací vos penjem una Xerrada de cóm ha de ser l'educació per millorar el rendiment del món:
 http://www.youtube.com/watch?v=5GaHVpZCnTI&feature=player_embedded#!
No hi hà grans genis: un gran geni ha treballat com a mínim 10.000 hores en el seu.
¿Vostés saben el que els agrada als xiquets? No, al contrari, tenims un sistema de matar els talents.

El resultat de la subvenció privada a la universitat: acomiadaments i censura

Pareix ser que per haver fet una entrevista incòmoda volen despedir a una periodista de la UNED:
http://enguita.visibli.com/share/VJ1pwM

De cóm veuen Google y Santillana l'educació

Ací tenim una xicoteta ressenya, encara que moñlt ilustrativa de com veuen Gogle i Santillana entre altres l'educacioó del futur:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/educacion/futuro/sera/digital/autodidacta/elpepusoc/20111126elpepusoc_1/Tes

Un blog de ciències

Voldríem mostrar huí el blog d'un alumne de l'ESO: http://ciencias-n-miguel.blogspot.com/
Ací podem trobar des de temes ben preparats de ciències fins al que més ens interessa des del punt de vista pedagògic, una mostra de com amb excel · lència podem superar el pretès i esperat per a la nostra edat. Al seu torn, comprendre la necessària evolució al digital que tindrà l'educació i la formacióacadèmica.

Estic d'acord amb Esperanza Aguirre: Ai¡ que acabe de dir.

Al link que tenim ací baix trobem una ressenya a una xarrada d'Esperanza Aguirre i li done la raó en una cosa: Els mestres cristians no tenen el perquè de patir vergonya per ser cristians. Fins ahí, d'acord. Amb la resta, ja no.
I és que a aquesta senyora li ha pegat per parlar de la calitat i l'excelència com si estiguerem facturant carn amb segell de calitat: L'escola no ha de ser de calitat en termes acadèmics. L'escola no serveix per aprendre numerets i dates. L'escola és la forma de comprendre el món i adquirir les ferramentes suficients per millorar-lo. I això no es fa amb examens més durs, sino amb processos educatius més interessants i atraients per l'alumnat. M'agrada molt una metàfora que dijous ens donà un professor del màster que faig per les vesprades: ¿Què interessa més, guanyar partits o jugar bé? Doncs mirant al Barça de Cruyf i Guardiola: jugar bé i acabar guanyant. L'escola deu forçosament ser comprensiva, no elitista. Està més que demostrat en l'informe PISA que tant li agrada a Aguirre que:
1 Les escoles privades a Espanya són un 5% superiors a les públiques a igual sustrat socio econòmic.
2 Repetir, no garanteix milloorar, sino que al perdre els amics de classe espenta a l'alumnat a abandonar l'institut.
Si sumem aquestes dos, comprendrem per què no estem d'acord amb la teoria d'Aguirre d'endurir el sistema educatiu. Però en queda una altra: Si el PP (i amb açò PSOE va de la maneta) està tan content amb les proves d'avaluació externa tipus PISA, ¿perquè no es claven en la prova que fa la OEI? ¿No serà que tenen por que es vega que un país com Cuba (100% d'escola pública) trau millors puntuacions que Espanya?

http://www.publico.es/espana/408952/aguirre-pide-cambios-en-la-educacion-mientras-defiende-la-calidad-de-las-escuelas-catolicas

França tanca un dia a la semana els coles per falta de pressupost

França ha passat a donar només 4 dies a la semana de classe. Segons fonts fidedignes: un catedràtic d'universitat que imparteix entre altres coses educació comparada, França ja no té diners per obrir les escoles 5 dies per semana, així que manté el sou als funcionaris, però s'estalvia uns diners en llum, aigua, calefacció...
Pareix ser que a California també s'han quedat sense diners i estan optant per mesures anàlogues, però això sí, ells descompten el salari al mestre. Així, estalvien més i millor. L'estat es fa més ric, mentre que el mestre més pobre i l'alumnat menys estudiós. Un negoci redó. Des de l'educacióvertadera, encoratjem als polítics per què facen el mateix, renuncien a un dia de sou per semana. Més d'un podrà continuar anant: total, la diferència no la notarem massa.

El cinqué ofici més feliç del món

Segons el Mundo i ell es basa en la Forbes, l'ofici de mestre está entre els deu que més realitzen del món, els més feliços, curiosament el que més és el de capellà, tot seguit del cos de bombers, els fisios i els escriptors. Bo, ací vos deixem l'article de El Mundo per si el voleu llegir, és curtet, però intens:
http://www.elmundo.es/america/2011/11/22/economia/1321990646.html

El contrato educativo

Ya podemos decir que se evalúa a los maestros y profesores en base a resultados:
Artículo 9.-Incentivo económico.
La obtención de una Evaluación positiva comportará el Derecho a la percepción de los Incentivos Económicos de Conformidadcon lo establecido en el Artículo 3 de la Ley 6 / 2009, de 29 de diciembre, en las cuantias que se reflejan a continuación:
subgrupo
Cuantía mensual en euros
A1
206,53
A2
132,18
No obstante, el Mantenimiento del perciba del citado complemento requerirá la Superación positiva de la siguiente Evaluación.
Página 3 de:http://www.educastur.es/media/humanos/evaluacion/2011_primer_plan_eval_docente_acuerdo.pdf
Un caso similar tenemos en Andalucía y parece ser que en Canarias y Valencia está al llover por el estilo. Se mide:
a) Formación.
b) M M Mayor dedicación en el Centro.
c) Participación en la consecuciones de Objetivos Colectivos del centro fijados en la Programación General Anual. (página 3 también del mismo documento)
En ningún caso se habla de:
Mejora de la docencia, innovación ... se habla de más horas en el centro, objetivos y formación. podemos estar más que de acuerdo en la formación (también depende de qué, claro) Pero ¿podemos entender que la mayor dedicación al centro y los objetivos sean garantía de una mejor educación? ¿Debemos entender que aquel maestro/a hará mejor su trabajo o que se dedicará a rellenar más estadísticas y dedicar más horas a hacer lo mismo que hacía? Si relacionamos esto con el post que tenemos justo antes de éste y pensamos que la lección magistrales entre 10 y 18 veces inferior al trabajo y las experiencias vividas: ¿nos garantiza este aumento de sueldo a los funcionarios que ya tienen trabajo una mejora en la educación o nos valdría más la pena que esos miles, sino millones de euros que saldrán de tesorería se dedicasen a crear más plazas de Trabajo a nuevos maestros con ganas de cambiar?

De cóm s'aprén i cóm s'ensenya

Algú sap quin eçés el millor mètode per aprendre alguna cosa? Una explicació? Una conferència? Un seminari redüit? posar-li música? Quina és la vareta màgica de l'educació? Si la trobàrem seria lògic gastar-la? Doncs pel que pareix ací la tenim:

Les millors formes d'aprendre són amb diferència: Un grup de discussió, treball de camp i ensenyar a altres. Ara pensem quan es fa açò a les escoles, i als instituts? i a les universitats? Per a que volem les pissares digitals a les escoles?

La pseudo síndorme de Tourette del sistema educatiu

La síndrome de Tourette és unproblema neurològic que bàsicament i de forma molt reductiva es podria resumir en tindre una certa quantitat de tics incontrolables. En canvi, el sistema educatiu el que té és un vici molt greu que consisteix en emprar les TIC's tecnologies de la informació i la comunicació sempre que es puga. Un bon exemple el tenim a aquesta vinyeta còmica: 

Han prohibit les camisoles per l'escola pública en les meses electorals

Pareix ser que tampoc no es pot demanar l'escola pública on es vulga. Els membres de cert partit s'han dedicat a denunciar a aquells components de les meses electorals per què consideraven que aquestes camisoles anaven en contra de la neutralitat, quan les camisoles realment no feien més que demanar sense entrar en partidismes una escola pública. Ací tenim un article que parla del tema, i els afegits que postejen alguns seguidors de la pàgina:
http://profesorgeohistoria.wordpress.com/2011/11/20/la-junta-electoral-prohibe-las-camisetas-verdes-a-los-miembros-de-mesa-apoderados-e-interventores/

Qué és més important la metodologia o la tecnologia?

Venim comprobant que les aules es van fent cada dia més modernes amb projectors, pissarres digitals, ordinadors de classe... Però podem plantejar-nos si el més important és tindre una bona metodologia o una bona tecnologia, per què si la pìssarra digital ens val per al mateix que la tradicional, jo com a mínim em quedava amb la tradicional que no gasta llum. Pot ser s'entenga aquest video millor que les meves paraules:
http://www.youtube.com/watch?v=iUGMgw4MK64&feature=related

Dibuixos i educació

Uns quants videos sobre educació en dibuixos animats:
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=gc18b-lUv0c
http://www.youtube.com/watch?v=ydazeXYFpnI&NR=1
http://www.youtube.com/watch?v=lbxXGW-gurU&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=2fbfQjeKHFY&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=Ya8kK05qqHk&feature=related

Cóm corregir

Un treball molt important de pares i mestres és el d'ajudar als menuts a que milloren, i per a això ens cal de tant en tant corregir errors. Ara bé, cóm es corregeix un error a una menor?
Pensem en nosaltres mateixos, ens agrada que ens corregisquen? Sí que ens agrada millorar, però una correcció en públic pot ser considerada inclús de molt mala educació com no siga de vital importància. Per tant, el primer que cal és saber si és oportú el moment i la situació.
Acte seguit, ens cal saber si som la persona adecuada per a fer-ho. Tots hem conegut gent que ens podia demanar or i li'l donariem, i gent que ens demanés aigua i ens molestariem.
I finalment ens cal pensar en la forma. No és el mateix: que amablement algú ens faça vore una esplèndida veritat, que algú ens comente un error o que algú ens recrimine una errada.
Però posem exemples pràctics, que la teoria és avorrida: Si tenim un xiquet que ha dit malament una paraula, com puga ser: m'han regalit una joguina. I hem considerat oportú millorar la seva expressió, que som una persona adequada i que és el lloc i el moment; hem de pensar que la forma ideal de correcció seria continuar la conversa tornant-li ben dita la paraula, però sense recriminar res (fent vore la veritat): Qué bonica la joguina que t'han regalat, i qué fa aquesta joguina?
La forma menys aconsellada seria comentar el seu error: Mira Pepet, no es diu regalit, es diu regalat.
I la forma menys aconsellada de totes, de fet no s'ha de fer baix ninguna circumstància és recriminar-li l'errada: Però encara no saps que es diu regalat? Pareix mentira a la teva edat Pepet.
És més, per acabar, recordem que gran part dels disfèmics (en llenguatge planer: tartamuts) ho són per una mala forma de correcció del seu llenguatge per part dels familiars o mestres quan està en el tram 2/4 anys.

Els docents d'Andalusia poden cobrar per resultats de l'alumnat

Pel que pareix, la Junta ha proposat una nova forma de compensació als docents  que consisteix en marcar-se resultats (ells mateixos) i si els aconsegueixen al 100% cobraran el primer any 600€, el segon 1200, el tercer 1800 i el quart 3400. Fins a 7000€ de diferència en quatre anys. I si aconsegueixen una part proporcioanl dels resultats, la seva part proporcional de les cantitats a devengar. Segons unes declaracions del conseller andalús en un congrés a Madrid, ja hi ha uns 48000 docents que han signat aquest contracte.

Qui puga llegir açò, por plantejar-se: i quin és el problema? Doncs que no miren cóm aconsegueixen els resultats. Qué vol dir açò, que correm el risc que en les ecoles es comencen a realitzar dubtoses pràctiques com convidar amablement a abandonar l'escola integrada a alguns alumnes, recomanar a lagun xiquet que passe a l'escola específica o simplement posar traves burocràtiques a segons quines ètnies, nacionalitats o discapacitats per millorar el rendiment de l'aula. I és que no importa qué es faça, el que importa és quedar bé en l'informe PISA, i Andalucia no era de les millors parades. Recordem que València, ni tan sols ha permés que es publiquen dades sobre ella.

Tornem a insistir en el que escriviem un parell de posts més cap avall. Huí en dia, el que interessa no és que l'alumne es forme com persona, aprenga en basse a les seves apetències intelectuals; en definitiva, cresca com a persona. Huí en dia, interessa que els resultats siguen bons per a figurar bé en els rànkings internacionals, i acabarem preparant als alumnes per a superar la prova de PISA, o el que es mateix. Ja no serà el govern qui diga qué s'estudia en aquest país, sino que serà la OCDE, per què ella és qui fa el fatídic informe.

I huí mani

No sabem si se n'adonen, però n'hi ha molta gent protestant últimament pel que ens fan als docents i estudiants (jo sóc les dos coses a la vegada) I em resulten curiosos els següents titolars:

Deu mil persones es manifesten amb motiu de la vaga a les universitats

25 universidades secundan una huelga contra los recortes 

Los universitarios salen a la calle contra los recortes educativos

Libreros, cooperativas y directores de centros condenan los impagos

Los colegios también llevan cuatro meses sin cobrar los gastos de funcionamiento

5.000 universitarios toman la calle en Valencia contra los recortes y las subidas de tasas

Podem llegir els articles ací:

http://www.ara.cat/societat/vaga-universitats-manifestacio_0_592740896.html

http://www.ibercampus.es/articulos.asp?idarticulo=14939

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/11/17/universitarios-salen-calle-recortes-educativos/857429.html

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/11/17/libreros-cooperativas-directores-centros-condenan-impagos/857335.html

http://www.lasprovincias.es/v/20111118/comunitat/colegios-tambien-llevan-cuatro-20111118.html

http://www.lasprovincias.es/20111117/comunitatvalenciana/comunitat/manifestacion-estudiantes-bolonia-recortes-201111171309.html

La inteligència pot variar durant la vida

La inteligència conceptual pot variar molt durant l'adolescència, fins un +- 20 punts. Això vol dir, que una mateixa persona segons l'estimulació o l'emburriment en que estiga immers pot passar d'un promedi de 100 que és la mitjana exacta a 80 ó 120 les línies entre el retard i la genialitat durant l'adolescència.
Els límits intelectuals es marquen de la segünet forma aproximada:

Vem que la gran majoria de les persones (95%) estem entre els 70 i els 130. 70-80 marca la línia de la discapacitat intelectual i 120-130 la de la genialitat. Una persona amb 80 de CI, molt difícilment faria estudis superiors, amb 70 hauria de fer l'etapa obligatòria amb adaptació curricular i amb 60 no seria persona autònoma totalment, li caldria suport de per vida. Però si és veritat que es pot escalar en la inteligència, ens obri unes dades noves i meravelloses, recordem allò que ens deia Miguel Melero: un és inteligent en la mesura que el seu entorn li permet ser-ho. Doncs bé, ací tenim un article que ens ho confirma una miqueta més:
http://www.xatakaciencia.com/psicologia/tu-cociente-intelectual-varia-con-los-anos

També els mestres cristians protesten contra les retallades

És com a poc curiós el que ha fet el colectiu de mestres per la pública: Primer feren una oracíó per l'escola pública en Moratalaz, i complint amb aquell proverbi de reça com si només Déu pùguera ajudar-te i treballa com si ni Déu ho puguera fer; demanen a Rouco Varela que medie entre ells i Figar per parar les retallades en educació.
Ara vorem si aconseguim que Figar diga: amb l'esglèsia hem topat i para o la cúpula eclesiàstica respón allò de a Déu el que és de Déu i al Cèsar el del Cèsar.
Per si de cas, ací tenim l'article de periòdic que ho comenta:
http://www.lavanguardia.com/local/madrid/20111116/54238964734/profesores-cristianos-piden-a-rouco-que-medie-ante-figar-para-frenar-los-recortes-en-la-educacion.html

És que si ho faig millor no em paguen més.

Un discurs molt suat és el del mestre que argumenta: és que si treballe més no em paguen. I ara podem plantejar-nos: De veritat aquesta persona es dóna compte d'on està treballant? Un mestre (jo ho sóc) té a les seves mans el més bonic que hi ha al món: el futur d'un país. Si el mestre erra, no n'hi ha qui el sustituisca. Si tenim en compte açò, hauriem de plantejar-nos i molt seriosament que un mestre no hauria de parar ni un segon al dia. El bon mestre té la seva aula clavada al cap des del moment en que s'alça. S'ha de reciclar forçosament (si li paguen com sino). S'ha de molestar en connèixer als seus alumnes i ha d'intentar millorar en cada moment: dia a dia, curs a curs ha de crèixer. I quan no li queden forces, ganes o capacitat tindre la valentia de rebutjar el treball i cedir-li'l a altra persona. Sí que és veritat que l'administració i la societat no recompensen massa, però vosté això ja ho sabia abans d'entrar i li ho han dit mentre feia la carrera. Siguent conscient del fet que no és al mateix nivell, podem observar que la pena per a un soldat negligent és la pressó militar. Està clar, que no enviarem a ningun mestre a pressó per haver-se cremat, però no estaria malament que l'inspector/inspectriu convidara a més d'un a agafar-se un any sabàtic per considerar si de veritat el que vol és estar allí. I que l'administració es plantejara compensar a aquell mestre que innova.

És justa la sel.lecció actual dels mestres?

Un dels punts que volen millorar alguns teòrics és la nota de tall, excesivament baixa en educació en Espanya. I açò pot fer-nos pensar: és justa la forma de sel.lecció que tenim per als mestres?
Per un costat, tenim el fet que al batxillerat no s'estudia res relacionat amb la pedagogia o la didàctica i les bones pràctiques pedagògiques va menjant-se-les la pressa per què ve la selectivitat.
D'altra banda, hem de tindre en compte que no s'avalua res més que el número resultant d'una sèrie d'examens; ni es medeix la situació personal de cada alumne, ni la motivació, ni les espectatives, ni el voluntariat que puga fer cada persona, ni la implicació social (tret sense el qual qui escriu no deixaria passar a ningú de la secundària obligatòria).
I finalment, tenim el fet que resulta de que sempre ens quedarà una comunitat pròxima menys exigent i que les universitats privades agarren a la gent sense preguntar la mitjana. Simplement miren si una persona pot pagar.
Si sumem les tres variables, podem concloure que no medint-se el que es donarà a la universitat, no tenint-se en compte les circumstàncies personals, vocacionals ni socials i tenint sempre la possibilitat d'anar a centres menys exigents; el sistema de sel.lecció dels mestres és del tot injust. Millor que sino n'hi hagués ningun, però injust.
A la seva vegada voldriem proposar que per mesurar en general als docents s'hauria de fer al revés de com es fa: primer portar-los a les escoles (Quan més conflictives millor) I si després d'haver passat per un bon CAES o centre específic d'educació especial li queden ganes, plantejar-nos mirar altres coses, per què així ens evitariem un gran problema de la docència actual: el mestre cremat i la falta de valentia per a rebutjar a un treball que ens ha costat tres anys i una oposició duríssima.
N'hi ha qui creu que per ser un bon docent cal una nota a la selectivitat. En canvi qui escriu, considera més interessant tindre ganes d'ajudar i canviar el món a millor.

Les 100 millors pelis sobre educació

Encara que a mi me'n falta alguna, aquí tenim un bon rànking:
http://portal.educ.ar/debates/sociedad/cultura-digital/las-100-mejores-peliculas-sobr.php

Mirades sobre l'educació en Iberoamèrica

La EOI ha tret un estudi sobre l'estat de l'educació en Iberoamèrica i té algunes dades interessants, entre elles: el fet que Cuba no té índex de desenvolupament humà, ni entra a ser valorada a l'informe PISA (mundial), però en l'informe regional explicatiu i comparatiu per a Iberoamèrica en el que Espanya i Portugal no han aparegut queda molt per damunt Costa Rica i Xile (Els tres millors classificats en PISA sense comptar Espanya i Portugal).
O que Espanya està en el 20 i Portugal al número 40 del rànking de desenvolupament humà del món.
En definitiva, un estudi interessant:
http://www.oei.es/metas2021/Miradas.pdf

Quí era Celéstin Freinet

Freinet fou un home humil qui treballava de mestre abans de la guerra mundial als anys 20 i en acabar, com que li faltava un pulmó no podia parlar bé. I havia de traure els xiquets per respirar millor, es donà comte que quan els deixava un poc de mànega els xiquets parlaven entre ells i estudiaven entre ells les mesures fins la seva casa, parlaven de kilòmetres... Però a la vegeda, es donà compte del fet que si tronaven a l'aula callaven per escolatr al mestre i no aprenien igual.
El mestre es donà compte que s'aprén més explicant entre amics, que no escoltant un mestre. A partir d'ahí, comença a revolucionar-se la pedagogia mundial. Freinet planteja el text lliure com forma d'expressió i avaluació; la imprenta d'aula; la revista d'aula on els xiquets editaven els seus articles i la correspondença escolar entre alumnes de distintes escoles.
La base d'aquesta pedagogia, la trobem al carrer, si nosaltres preguntem per la dinastia dels trastàmara, rarament ens donaran més d'un nom. Ara bé, si nosaltres preguntem per l'actual dinastia de Mónaco, fàcilment ens parlaran de tots els seus components (especialment dels seus amants). Clar, tots hem parlat amb els amics sobre la monaguesca, però no pralem sobre les antigues dinasties ibèriques. Ara bé, si un mestre aconsegueix fer que els seus alumnes parlen de temes de l'escola, és molt fàcil que els seus alumnes dominen el tema. Especialment si ho bassa en la pràctica i aconsegueix interessar a tot l'alumnat. Si els menuts es senten escoltats. I ara ens podem preguntar: els nostres fills parlen a l'escola? Cóm es pot ap`rendre sense expressar res? Els nostres fills es senten especials a la seva escola? Cóm podem enamorar-nos de l'escola si l'escola no s'enamora de nosaltres abans? Si un xiquet no sent que l'aula, aquell espai que ocupa és per a ell, si no sent que encaixa voldrà anar-se'n. I això amb el mètode Freinet no passa. Aquesta és l'aportació de Freinet, d'un minusvàlid: fer que els xiquets es senten integrants d'un aula i facen que l'aula avance.

Celéstin i Elise Freinet: humils mestres que enriquiren l'escola.

Si es veritat s'ha de fer més públic

http://www.elplural.com/politica/la-venganza-de-aguirre-podria-suspender-de-empleo-y-sueldo-a-cuatro-docentes-por-protestar-contra-sus-recortes/
A aquest link trobareu una denuncia a Aguirre per tirar i desplaçar mestres que han anat en contra d'ella. I el que no es pot aconseguir, el que porta a l'educació vertadera, segur que no és el terror a l'atur i més en un moment en que el fantasma de la hipoteca ens visita totes les nits.

Anàlisi dels programes polítics en educació

Ahir sigué un dia d'anàlisi de programes polítics de diferents partits: Bloc, psoe, pp, upyd i esquerra unida. I si més bé considerem que aquest no és un espai d'apologia política, volem donar algunes claus per entendre el que es diu sense dir-ho en alguns textos dels partits.
Només n'hi ha un partit que empra la paraula procés educatiu quan parla d'avaluacions i a la vegada, només n'hi ha un partit que parla de rebaixar el nombre de xiquets a 20 per aula i llevar poder als concertats (és el mateix).
Sí que n'hi ha molts que parlen de la iniciativa social. Però seria interessant plantejar-se que la iniciativa social ve a ser inversió privada, això sí en gremis socials. A ningú se li ocorreria pensar que un cosí seu inverteix en iniciativa social si monta un bar o un xiringuito en la platja. Ara bé, si montes o tens un laboratori farmacèutic i decideixes crear una càtedra quedant-te amb les patents a preu de risa mentre que pagues quatre duros a becaris de doctorat, tens iniciativa social.
A la seva vegada, només n'hi ha un partit que parle de la llibertat ideològica i d'impulsar les tradicions i els trets comuns occidentals. Quan impulsar els trets comuns occidentals significa impulsar el cristianisme i a la seva vegada és una ideologia, amb base espiritual, però ideologia de totes formes. És més, es parla d'eliminar ciutadania per estudiar en el seu lloc la constitució, els valors i les bones pràctiques europees. Cosa que dóna la sensació de significar: llevarem ciutadania per estudiar ciutadania europea. Tot i la bona redacció, significa: llevarem ciutadania per estudiar religió europea o siga: cristianisme. És més, és l'únic partit que dóna dades de l'informe PISA, però això sí, molt sesgades i sense aprofondir en elles més que per a donar un missatge apocalíptic.
A partir d'aquestes traduccions, podem debatre si volen el contingut, les expressions i els significats més profundament, però ja podem començar a llegir una miqueta millor amb aquestes anotacions a les falàcies que molts escriuen per tal de semblar més interessants.

De resultats, calitats i processos

Estem sentint d'uns anys arrere cap ací massa vegades la paraula resultats associada a la calitat: educació de calitat, centres de calitat, centres d'excelència, aquesta escola és millor que aquella...
Nosaltres podem ara preguntar-nos: Què fa que una escola siga un centre de calitat i excelència? Molts ens diran: que els alumnes ixen preparats d'ella; que els alumnes adquireixen molts conneixements; que quan acaben no suspenen en l'institut; que trauen millors notes en selectivitat...
Associada a aquestes respostes ens pot vindre una pregunta a la ment: És de veritat la nota tan important per a la calitat? Dit d'altra forma: El que compta en l'escola és únicament el resultat? Posem per exemple (un exemple molt exagerat), una escola on tots els mestres porten una porra i a qui erra una resposta o es mou, li suquen un bon passó. Aquesta escola (no tan exagerada per a alguns) no és de calitat, però aconsegueix grans resultats. Allí els alumnes s'ho saben tot.
Ara posem altre exemple: posem per cas, una escola on es procura que els alumnes visquen l'experiència, apliquen a la realitat els conneixements adquirits; els xiquets col.laboren entre ells; s'eduque en igualtat d'oportunitats; es tinga en compte la diversitat. Malgrat que aquesta escola no arribe als mateixos continguts acadèmics, ningú pot negar, que forma més i millor. Perquè els menuts tindran ganes d'anar, veuran el conneixement com quelcom agradós. Encara que treballe algun contingut menys (que no té perquè), estaran millor assentats i seran més difícils d'oblidar.
Per tant, el que ens marca la calitat d'una escola, no és el resultat acadèmic numèric, sino el procés formatiu. Perquè si aprenem a estimar l'estudi, no l'abandonarem. En canvi, si no l'estimem, abandonarem l'escola només pogam.
Posarem un últim exemple per acabar: ¿Què preferiria vosté, menjar tots els dies pastissos i aprimar-se 100 grams a la semana o bé 50 injeccions al dia per aprimar-se 2 kilos per semana?

Comunicació entre adult i xiquet

En aquest article anem a comentar un dels molts problemes que hi ha a la comunicació entre l'adult i el xiquet, sent l'adult qui dóna la comunicació i el menut el que la rep. Els missatges al nen poden ser de tres tipus:• Positius: quan se li diu alguna cosa agradable al nen, com per exemple molt ben fet (ens referim a una acció correcta del nen) o ets molt bondadós (referint-nos a una qualitat del nen).• Neutres: quan simplement els donem informació de manera que no va carregada emocionalment com per exemple és la una del migdia.• Negatius: quan se li diu alguna cosa ofensiva per al nen amb la intenció de corregir la seva conducta, per exemple ho has fet malament, no crides, no pegues... (ens referim a una acció de l'infant incorrecta) o: ets roí, gos... (referint-nos a la personalitat del représ)D'altra banda, els adults actuem de manera diferent quan estem en públic que quan estem sols, i a això se li diu pressió grupal perquè els altres que ens envolten ens exerceixen una pressió per comportar-nos d'acord amb les normes socials. Per això, quan un adult està amb els seus fills en un lloc públic vol que els seus fills es comporten de la millor manera possible, ja que si el seu fill fa alguna cosa malament és una vergonya per a ells. Llavors l'adult no es talla en recriminar al nen quan fa alguna cosa malament, però no li lloa quan fa alguna cosa bé, sent la majoria de la comunicació negativa o neutra.Es donen tres tipus de missatges negatius:• Missatges inconcrets: com per exemple "porta't bé". El menut no sap què entén l'adult per portar-se bé, ja que l'adult està pensant en totes les normes socials implícites o explícites. És com si amb aquestes dos paraules ficàrem en un sac un munt de coses que el nen no pot fer (no pegues crits, no pegues colps, no botes, no...)• Amenaces: com per exemple "quan vinga ton pare et voràs", "quan vinga el revisor et tirarà del metro". Les amenaces primer lleven l'autoritat a l'adult que les fa servir, puix qui els causa por és l'altre. Això és realment perjudicial per al pare que les empra perquè acaben per no fer cas quan se'ls renya. I segon que els nens acaben veient o al seu pare o el revisor com un ogre.• Negació: "no pegues", "no crides", "no molestes"... qualsevol acció que vaja amb un NO davant costa més d'entendre perquè el nostre cervell ha de passar-la a positiu. Si llegim: no penses en un cotxe roig, automàticament estem pesant en el cotxe. És millor dir pensa en un cotxe verd. Quan intentem corregir una acció del nostre fill sempre serà més efectiu si la formulem en positiu.

Què és PISA i per què no li hem de fer ni cas.

L'informe PISA és un estudi que fa la OCDE i publica cada tres anys on es tracten tres àrees i s'aprofondeix en una cada tres anys de forma més incident. Aquest text es bassa en un únic examen realitzat als centres educatius d'un país en una única jornada i tractant d'avaluar les matemàtiques, les ciències i la llengua només. Però amb la característica de passar-se només als alumnes de 15 anys per part de gent neutral (desconeguda) amb un sistema que no tenen per què haver vist els alumnes (desconegut) i amb un tint d'imparcialitat inexistent.
De la lectura de l'informe del 2009, la única cosa que mn'ha agradat és que manifesta que a Espanya la diferència real entre un mateix alumne a una pública i a una privada és d'un 5% a favor de la privada. Amb la qual cosa, em fa entendre, que si el seu fill trau un 7 en la pública, en la privada li representaria un 7'35. A partir d'aquesta dad, ens podem plantejar si les quotes són tant necessàries com alguns volen fer-nos creure.
Però tornant a la irracionalitat del PISA, podem dir que no entenem cóm es pot escoltar i tindre en compte de forma tan destacada un examen que només ens parla del resultat, i no del procés. No ens avalua una escola per la seva capacitat d'innovació, integració...
Simplement ens diu que Finlandia es la millor amb un 536 i Espanya està a mitja tabla amb un 481. I clar, tot el món ens diu automàticament que hem de fer com Finlàndia. Però clar, aquest estudi no val absolutament de res sino afegim automàticament quin és l'esforç econòmic, de personal, d'implicació dels pares, de col.laboració dels estaments polítics, les baixes maternals... Si tenim en compte que els mestres d'allí tenen entre un terç i la quarta part d'alumnes que ací; que els pares pacten amb els mestres els exercicis que es fan amb els fills i que ells responen pels problemes dels fills, que els estaments polítics tenen tanta confiança en el sistema públic que la privada en auqests païssos està al voltant del 10% o que les baixes de maternitat són aproximadament d'un any i mig més que en Espanya... Pot ser, no fem la lectura apocalíptica que resulta de la freda xifra. És més, si tenim en compte la cantitat de recursos, no ens aquivocarem si plantejem que l'educació a Espanya és increiblement bona i que l'informe PISA no és més que un paper fred que mostra mitja veritat.

Una web curiosa

Ens agradaria recomanar una web interessant, en ella vem com en llocs on no n'hi ha tants diners, se les han de pintar i molt per treballar bé i treuen unes idees per educar als menuts com no se'ns ocorren als "rics". I per això vos destaquem un parell de links dintre d'ella, encara que tota és interessant.
http://www.iadb.org/es/temas/educacion/pueden-ninos-de-cuatro-y-cinco-anos-aprender-algebra-aritmetica-y-geometria,4474.html
http://www.iadb.org/es/temas/educacion/la-experiencia-practica-mejora-el-aprendizaje-de-las-ciencias,4479.html

Factors de risc per a la delinqüència:

En aquest article anem a explicar els apartats que prediuen amb una major probabilitat el fet que el xiquet puga desenvolupar una conducta antisocial i més tard un problema de delinqüència. L'exemple perfecte per a aquest tipus d'accions és Nelson el personatge dels Simpson.
* Un temperament difícil que ve a significar que el menut és agressiu i pega als companys de classe o els insulta, a més no s'adapta a les normes de convivència dins de classe. Un exemple claríssim seria quan el nen es riu dels seus companys i comet actes delictius o "bromes" com quan Nelson va a bombardejar amb col podrida la casa del director.
* Fracàs escolar: Treu males notes i no és amic de cap altre xiquet. No es tracta que el nen siga menys intel · ligent que la resta, sinó que en no integrar-se en les classes no demostra interès per les mateixes. Aquest punt sí que seria important en el desenvolupament d'una delinqüència més tard.
* Tots tenim un impuls de frenar davant les conductes que no són adequades per a l'ocasió, però aquests nens no el tenen amb el que fan el que volen sense pensar en les conseqüències que puga arribar a tindre. Aquest factor és important per tenir en compte en el consum de substàncies addictives en el futur.
* Aquests nens es caracteritzen perquè els premis que tarden en arribar els valoren menys que els premis immediats tot i que aquests últims són menors. És a dir, un exemple d'això és com si li diem al nostre fill: què prefereixes 1 euro ara o 5 la setmana que ve.
* No considerar les conseqüències dels seus actes. És quan el menor realitza algun acte delictiu pel simple fet de realitzar-lo i no té present les seves conseqüències. Recorde un capítol dels Simpson en què Bart dispara a un pardal perquè li ho diu Nelson (actua per la por a què pensaran d'ell si no ho fa) i només pensa en que aquest ocell tenia dos ous als quals estava criant quan la seva mare va a recollir i el renya.
* Recerca de sensacions: normalment són infants que necessiten rebre constantment novetats i sensacions noves, per exemple joguines noves. Si presenta aquest factor pot tenir també alt risc de consum de substàncies.
* Dificultats per apreciar i comprendre els punts de vista d'altres persones: és a dir tenen una baixa empatia (no es posen en el lloc dels altres).
* Una altra característica és a quí se li atribueix la causa (o culpa) del problema, és a dir un nen amb aquest factor serà aquell que mai s'atribueix les culpes a ell mateix, sempre seran externes a ell. La culpa la té el món i no jo.
* Com que no saben resoldre un problema es frustren i culpen a un altre company.