Cursos miraculosos del CEFIRE de la generalitat valenciana

En els Centres de Formació, Innovació i Recursos Educatius (Cefire) de la Generalitat Valenciana s'oferta ara un nou curs bàsic en la pedagogia moderna: “Apariciones y milagros de Nuestra Señora”. No sabem si és que la consellera creu que açò només ho salva un miracle, però el curs es donarà si té prous demandants. La qüestió és que mentre, tenim companys i companyes que encara no han cobrat la paga ordinària. http://www.elmundo.es/elmundo/2013/01/23/valencia/1358964774.html El mundo.es diu que ha parlat en l'arquebisbat i segons diuen el curs el paga l'arquebisbat, no conselleria, el que no diuen és si al professorat que dóna el curs els conta també com a mèrits per a aconseguir sexenis que sí paga conselleria. Per cert, si els interessa, poden trobar encara obert el plaç per a aquest altre curs: http://cefire.edu.gva.es/sfp/index.php?seccion=edicion&id=2562834 Curso 12VA56IN379 - Transmisión viva de la Fe: Cristo vivo en la Iglesia.Vid y Olivo. I baix la foto del curs de miracles que el Mundo tenia. 

Una escola africana

  

Acabe de llegir en Las Provincias que una escola africana ha decidit posar al corredor, just al costat del vàter el mejador escolar. No tenen biblioteca de centre. Fa poc parlàvem de Fundaled i la seva meravellosa tasca per a fer biblioteques escolars en la República dominicana, un país molt necessitat també. La qüestió és que el centre del continent veí té ja més de mig segle, concretament 52 anys de vida i no hi ha diners per a remodelar-lo. Els xiquets, les famílies, inclós el cap de la tribu demanen a l'estat que els pose unes instalacions millors. Porten de fet, casi 14 anys esperant una nova escola que està a mig fger, però que tampoc no arriba mai. La presèncioa de la nova escola fantasma ha permés l'excusa perfecta per a no fer obres: com en no res estem en el nou, no perdem diners en una escola que s'ha de tirar a plà. Però l'escola nova no arriba i no s'inverteixen diners en ella. I altra vegada el bucle.

Perdó, he llegit mal. Com sóc mestre d'infantil... No és que l'escola tinga biblioteca o menjador, és que no està en Àfrica, està en La Font d'En Carròs: València.  http://www.lasprovincias.es/v/20130116/safor/alumnos-colegio-font-comen-20130116.html I com es veu a la foto de Las Provincias, les taules del mejador estàn al costat del vàter i la Conselleria segueix sense posar a punt l'escola nova per molt que és demane. El que pot sorprendre'ns tant o més és que l'escola estiga 14 fent-se. No sabem si és que han contractat a la mateixa empresa que fa el Mestalla, però com a poc és curiós que ni en plena època de la bambolla inmobiliària tingueren temps de fer-la.

Quan estudiava a la universitat d'Almeria, un dels meus companys de pis sigué un arquitecte que es dedicava a fer escoles per a la Junta i segons ell, una escola podia fer-se en un temps d'entre mig i un any. Com pot ser que esta en tarde 14? Podem comprendre que la nova Sant Vicent Màrtir de Llíria es retarde per les edificacions romanes que han trobat, però quines termes han trobat en La Font? Quina és l'excusa, exceptuant el mesenfotisme?

Fundaled

Aquest és el nom d'una associació sense ànim de lucre que a més fa res ha tret una revista educativa. Aquí la seva pàgina de Facebook. http://www.facebook.com/FUNDALED?fref=ts i també el seu blog: http://fundaled.blogspot.com.es/

Com es veu, l'organització es dedica principalment a promoure la lectura i a crear biblioteques a la República Dominicana. Jo vaig estar a la presentació del primer número i veritablement promet. La seva idea és fer que arriben 4 vegades l'any i en la mateixa pàgina de facebook podem preguntar per subscriure'ns-hi. Estan pensant si passar a l'edició digital Esperem que sí, per què m'agraden més que els formats paper per una qüestió ecològica principalment. Des d'ací desitjem molta sort a aquesta organització germana que tan bones intencions té.

Un abraç.

Mostra Internacional de Cinema Educatiu

La Mice Mostra Internacional de Cinema Educatiu es farà a València el proper cap de setmana en La Rambleta a València city els dies 18 i 19 de gener. Es preveu que es passen més de 80 pelis, una taula redona, jocs infantils. M'han dit que estaré jo d'acomodador, ja voreu de qué estaré disfressat. Vos deixe la seva página de facebook: http://www.facebook.com/JordiElMussol?ref=ts&fref=ts
I recordeu que tot açò estarà fet per una escola pública i una miqueta d'ajuda d'alguna amistat que altra que hem colaborat una miqueta: si es vol, es pot. Simplement en hem d'esforçar.

Bonic o pedagògic

S'està inundant meu mur de Facebook amb la cara de Pérez Reverte i un article seu protestant per com de malament va l'educació i en especial els llibres de text: http://www.perezreverte.com/articulo/patentes-corso/735 / un-assumpte-sospitós / #. UOyfcVVh6Uu.facebook

I és que tenim un problema que jo vaig percebre a primer de magisteri. Es treballa massa l'estètica en el que es dóna als nens i massa poc el caire pedagògic. Després d'un any sentint a moltes companyes dir cada dos per tres que el treball quedaria bonic, els nens eren bonics, fer classe era bonic ... Vaig aconseguir aguantar les ganes de comprar-me una escopeta i liar-me a trets tipus Columbine. I és que només a una companya li vaig sentir en tot l'any plantejar-se que era adequat, positiu, pedagògic, adaptable, assequible, interessant... per als nens.

És clar, la gent que repeteix fins a la sacietat com un mantra l'objectiu estètic: això serà bonic. Són els (en aquest cas només les) que acaben dissenyant els llibres de text o, si no, comprant-los. Jo sóc un defensor acèrrim de l'Amazones, dels arbres i que no es facin servir llibres de text: la meva pedagogia va per altres camins. Però he vist algun que altre i els puc criticar científicament, perquè sóc mestre... Si no fora enemic dels llibres de text, tindria un problema greu, perquè l'única cosa que m'interessa és l'índex, i no sempre. Són literalment avorrits, soporífers, els falta sal i els sobren dibuixos, no només els que vénen, sinó la quantitat de vegades (en els dels menors sobretot) que et demanen que dibuixes. Però també en la seva mala redacció, problemes de comprensió dels exercicis...
L'any passat estava amb una companya en una classe de primer i em vaig posar a fer un exercici amb un xiquet. Vaig necessitar anar a la mestra (ella ja havia mirat el llibre docent)  a que em digués com es feia. ¿És normal que un diplomat en magisteri que es fa entendre en cinc idiomes parlats i un signat, estudiant de màster i amb un postgrau propi no entenga el plantejament d'un exercici per a criatures de primer escrit en una de les dos llengües natals o més aviat aquest llibre té un problema? Vaig llegir a Shakespeare i Moro amb 15 anys i no podia entendre què em demanava. ¿Quin alumne podia fer-ho bé?

Des d'ací un consell múltiple a les editorials

1 Textos senzills, però de qualitat.
2 Exercicis coherents i fàcils d'entendre.
3 A menys que el nen tinga un trastorn obsessiu compulsiu, no necessita dibuixar cada 20 minuts.
4 Senyor/a editor/a ¿se'n recorda d'una cosa que es diu activitat grupal?
5 Si necessiten gent per dissenyar llibres, criden-me. Estic en l'atur de nou, podem fer alguna cosa diferent.