Cóm corregir

Un treball molt important de pares i mestres és el d'ajudar als menuts a que milloren, i per a això ens cal de tant en tant corregir errors. Ara bé, cóm es corregeix un error a una menor?
Pensem en nosaltres mateixos, ens agrada que ens corregisquen? Sí que ens agrada millorar, però una correcció en públic pot ser considerada inclús de molt mala educació com no siga de vital importància. Per tant, el primer que cal és saber si és oportú el moment i la situació.
Acte seguit, ens cal saber si som la persona adecuada per a fer-ho. Tots hem conegut gent que ens podia demanar or i li'l donariem, i gent que ens demanés aigua i ens molestariem.
I finalment ens cal pensar en la forma. No és el mateix: que amablement algú ens faça vore una esplèndida veritat, que algú ens comente un error o que algú ens recrimine una errada.
Però posem exemples pràctics, que la teoria és avorrida: Si tenim un xiquet que ha dit malament una paraula, com puga ser: m'han regalit una joguina. I hem considerat oportú millorar la seva expressió, que som una persona adequada i que és el lloc i el moment; hem de pensar que la forma ideal de correcció seria continuar la conversa tornant-li ben dita la paraula, però sense recriminar res (fent vore la veritat): Qué bonica la joguina que t'han regalat, i qué fa aquesta joguina?
La forma menys aconsellada seria comentar el seu error: Mira Pepet, no es diu regalit, es diu regalat.
I la forma menys aconsellada de totes, de fet no s'ha de fer baix ninguna circumstància és recriminar-li l'errada: Però encara no saps que es diu regalat? Pareix mentira a la teva edat Pepet.
És més, per acabar, recordem que gran part dels disfèmics (en llenguatge planer: tartamuts) ho són per una mala forma de correcció del seu llenguatge per part dels familiars o mestres quan està en el tram 2/4 anys.