Jo sé que una gallina no és un mamífer, i també que certs polítics són prou destrellatats

No cal ni posar la notícia, tots hem sentit que el colectiu docent és inútil, incult, no sap qué és una gallina, on està el riu Ebre. Pareix ser que els docents no sabem ni nugar-nos les sabates. Ara em planteje jo dos coses simples. Aquesta dada, sense entrar a valorar si és o no fiable, parla només dels docents?

Jo crec que no. Jo crec que d'una banda, ens parla d'uns temaris a les escoles que estan condemnats a oblidar-se, i per tant que demostren que són infèrtils. Perquè estudiar una cosa per a oblidar-la és estúpid. Però a més ens diu que allò que estudiem no val per a res. Si estudiem la guia de telèfons i ens la aprenem de memòria, als pocs messos de passar l'hipotètic examen on trauríem un 10, se'ns haurien oblidat la inmensa majoria d'entrades de la guia i passaríem a recordar les més fàcils i les més usades. Per tant, és fins un cert punt lògic que puga passar açò. No exculpe ningú de la seva ignorància, però planteje un detall que els periòdics no donen. Tot i no oblidar, que tots podem enganyar-nos, tindre lapsus i tindre una notícia generalitzant sobre una anècdota. Perquè allò que es diu que s'ha arribat a confondre una gallina amb un mamífer no s'ha dit si ha sigut una única persona. I si és una, pot ser eixe lapsus del que parle. Insistisc que no és una defensa, sino l'oferiment d'una visió alternativa que els medis de comunicació no han donat, més bé s'han tirat al coll i au.

D'altra banda, la dada ens parla de la baixesa política que ens envolta. No només pel fet que de la plana major del MEC, per molt que busqeum, no trobarem ni un sol mestre (dada que ens hauríem de fer mirar com a nació o el que siguem), no només per que el propi mninister d'educació o la consellera d'educació tant ens val si la valenciana o la madrilenya, no han treballat mai en el gremi docent, més enllà de donar alguna xerrada. Sino per la baixesa de permetre que es facen públiques aquestes dades per tal de justificar el menys preu que tenen pel nostre gremi. Com volen que la societat confie en els docents? S'imaginen un general dient públicament que el seu exèrcit és una merda? S'imaginen al director d'una multinacional dient que no té mà d'obra qualificada?  I perquè esta gent deixa eixir estes dades a la premsa?

La resposta és fàcil: volen matar l'escola pública. Perquè no acaben la notícia dient el següent? Aquella gent que no sabia qué era una gallina no ha passat la oposició i ara són aspirants a treballar en qualsevol escola privada o concertada (també de mestres de religió), especialment si són beatos o familia de qui toca.

Com pactar en el fills

En l'article de huí vos explicaré la millor manera d'arribar a acords en els vostres fills perquè tingueu una relació forta en ells, per a què es cree un clima de confiança i suport a la família. El pacte es defineix com l'acord entre persones o entitats, en què es compleixen algunes coses. L'objectiu dels pactes és que els menuts aprenguen a responsabilitzar-se d'alguna tasca a canvi d'alguna cosa acordada en els pares. És important també que aprenguen que tota acció té la seva conseqüència, que pot ser una recompensa o un càstig. Aquests són alguns consells per dur-ho a terme:

És important evitar els pactes després de l'acció, per exemple: "ahir et vaig portar a casa del teu amic, avui reculls tu la taula". Amb això només aconseguim que el nen es senta culpable.

Els pactes s'han de complir ràpidament, ja que si no es tendeixen a oblidar o modificar. Els xiquets creuran que s'han lliurat de complir-lo i els pares tindran el sentiment de decepció o estafa.

Quan la criatura fa alguna cosa per la família, encara que no siga un tracte, cal tornar-li el favor i com més aviat, millor. En aquest cas, procurem que no tots els premis siguen materials, com per exemple et compre això o allò, sinó després de donar-li les gràcies acompanyat de molt afecte es pot dir que avui juguem a això que t'agrada tant.

En el pacte volem aconseguir un esforç o sacrifici per part de qui s'ha d'educar, i no que faça les coses sense que no li costen res.

En cas que s'incomplisquen els pactes, un possible càstig és deixar de fer pactes per a ells en un breu espai de temps.