L'educació a Noruega i perquè ací no la podem fer

Moltes vegades sentim que hauriem de fer com es fa a Noruega a nivell d'educació; i huí ens agradaria explicar per damunt cóm és que ningú es creu que es puguen donar els resultats que es donen allí. Si ingressarem a una escola Noruega, veuriem que el mestre arriba, però ens donaria la sensaciío que hi ha hagut una epidèmia a la ciutat; car allí la ratio mestre alumnes és de 1 a 7. Això és, 1 mestre 7 alumnes. menys d'un terç del que hi ha a qualsevol punt d'Espanya. A la seva vegada, quan comparàrem amb els nostres amics, apreciariem el fet seguent: allí cada escola decideix el seu temari i les hores que es dediquen a cada assignatura o la forma d'emprar els espais. Ací, amb sort el 55% ho controla la Comunitat, mentre que allí si d'un cas, serà el municipi qui et suggerisca.
Pel que fa a l'administració del centre, els directors són qui contracten al personal, decideixen el sou de cada persona del centre, supervisen i responen de les accions educatives i dels resultats finals. Un director, no pot treballar a l'escola on s'ha format com a mestre per què no tinga conflictes d'interessos, ací ho és per votació i no entra a valorar què hi ha dins de les aules. És més, allí és costum que els directors vajen a connèixer els pares i el lloc de treball per comprendre millor les característiques familiars. Ací, com no tingues un restaurant o un taller mecànic... Per si fora poc, cada director té 30 dies de formació de refresc a l'any i els mestres 13 per conveni i són considerats tots personal investigador.
Els mestres solen tindre contractes de llarga duració amb una mateixa aula per intentar que hi haja una sintonia i una cohesió didàctica al llarg dels cursos.  Els xiquets no repeteixen cursos, sino que s'intenta donar sensació de grup i prima més la formació humana que l'acadèmica fins els 15 anys que acaba la obligatòria. I per finalitzar, recordarem, que allí els pares cada sis mesos es reuniexen amb els mestres per revisar cóm van els menuts i sincronitzar les labors educatives a realitzar entre tots.
I molt important, a l'escola no s'ensenya, s'aprén. Aprén el xiquet, el xiquet es mou, va a la cuina, investiga, opina, pregunta...
Per acabar conclourem preguntant per qui vulga/puga respondre:
I ara ¿Quí és millor mestre, el suec amb set alumnes o el d'ací amb 25 (si no està salerós l'inspector)?
Cóm reflexem açò en l'informe PISA? Perquè en compte d'enviar mestres i alumnes de magisteri allí no enviem polítics i tècnics de conselleria? Pot ser, tindriem millors resultats, no?