Búsqueda personalizada

divendres, 3 de juny del 2011

Tipus de mestres

Paulo Freire al seu llibre Pedagogia de l'oprimit ens parla de la diferència entre el mestre alliberador i el mestre bancari. Això seria el mestre que pensa que l'alumnat és qui treballa i fa l'esforç, i ell simplement ajuda i és un mediador entre la cultura i l'alumne; i el mestre que diposita el seu saber en els alumnes com si foren recipients. Aquest segon tipus de mestre, el que fa és matar l'educació de l'alumne, el fa dependent, no dona ferramentes de treball, sino que es limita a ensenyar a reproduir.
Per tant, hauriem d'anar nosaltres els mestres, els pares, els pedagogs; més encarats a ser mestres alliberadors, mediadors, coordinadors del saber i fer que els xiquets (o adults) comporenguen que el fet d'estudiar, de saber és un acte d'alliberament en si mateix.
Per un costat, econòmic: quant més sé, major ventall de professions podré realitzar.
D'altre, social: Una persona culta, serà millor ciutadana, millor veïna.
I principalment personal: Quan més sap u, més autònom es sent, més segur realitza les accions, més disfruta de la vida.
Voldria acabar amb les paraules d'un gran pedagog, que per ser un Profeta, ha passat a ser per a mi el Pedagog oblidat per la humanitat, quan li portava 100 anys d'avantatge a molts dels contemporanis: Bahà'ullàh. I aquest home digué en el seu moment: Considereu a l’home com una mina, rica en joies de valor inestimable. Només l’educació pot fer-li revelar els seus tresors i permetre a la humanitat beneficiar-se d’aquests.
 Ara, preguntem-nos mestres, pares i pedagogs: Nosaltres considerem l'home (el xiquet) com una mina rica en gemes? ¿O més bé ens posicionem com mestres bancaris que en compte d'alliberar al xiquet iper tant a l'home, l'ensenyem com considerem?

4 comentaris:

  1. Molt bé!
    De totes maneres, un petit detall, crec que la traducció que has posat del text no està gaire ben feta. Més aviat jo diria: "i permetre a la humanitat beneficiar-se'n".
    També he notat que tens el bloc en castellà malgrat que escrius en català. Et recomano seguir aquests passos per a arreglar-ho i que no tornin a passar coses així:

    1- Posa't l'ordinador, especialment el navegador, en català: http://www.navegaencatala.cat/
    2- Mira que el teu compte de Google estigui en català
    3- A l'administració del teu bloc, vés a configuració bàsica i posa idioma català.

    Salut!

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. L'he treta del llibre 1 en català.

    ResponElimina
  4. El de la configuració m'ha vingut bé, perquè no em deixava en un primer moment, amlgrat que continua marcant-me errades que no toquen al corrector. De totes formes, insistisc en el fet que la cita ni tan sols la he escrita jo. Ha sigut copiada i apegada de la versió digital del llibre 1. De totes formes, he analitzat l'escrit i d'un part tens raó, podria posar-se com tu ho dius. Però si tenim en compte que el "se'n" és una proforma: els seus tresors i permetre a la humanitat beneficiar-se d’aquests. La 'n fa referència "als tresors" i a la vegada a "d'aquests". Per tant, sino es posa, és perfectament vàlid, puix que la proforma pot ser fàcilment elidible per estar en contacte amb la forma. De la mateixa forma que "d'aquests" pot ser omés si es posa la "'n" que tu suggereixes.

    ResponElimina