La Llengua de signes i la societat: ¿oficialitat? Utilitat i característiques d’aquesta.

3 Utilitat de la LSE a l’escola

La LSE pot ser molt útil a l’escola per vàries raons.

D’un costat, tenim el fet obvi de la inclusió de la gent sorda. Si un xiquet normo-oïent estudia, encara que siga de forma transversal la LSE  a l’escola i es troba un sord pel carrer, li podrà donar, o rebre indicacions per anar a un lloc. Podrà treballar amb més facilitat amb un sord, podrà entendre millor un mail escrit per un sord…

D’altra banda, és una mesura preventiva. El xiquet que es queda sord als deu anys, però porta estudiant la llengua de signes (insistim, que encara que fora de manera transversal) desde els tres anys, ho tindrà prou més fácil, que el xiquet que arriba de buit. És més, no necesitaria passar per una escola d’integració, anar a classes o almenys a tantes classes extraordinàries…

També estaria el fet que seria molt més fácil treballar altres patologies que requereixen una bimodalitat com puguen ser certes parts de l’inventari de l’espectre autístic (IDEA)… si tota la classe treballa la LSE  que si només ho treballa l’afectat. Puix que es podrien fer activitats grupals, i no només l’afectat pel seu compte. I tornem al fet inclusiu. Encara que no hi haja ningun afectat en l’aula, ens valdria per acollir algun xiquet que a l’escola estiga necessitat d’aquest recolzament o simplement un xiquet del barri.

Ara bé, no té només un fi socialitzador i/o preventiu, Sino que té objectius purament individuals i desenvolupadors de l’individu. Puix que la LSE potenciaria la capacitat d’expressió corporal i facial de la persona. Faria crèixer de forma impressionant l’inteligència emocional de l’aula en general. Ens faria comprobar les distintes capacitats de l’alumnat. Puix que no només treballariem amb el xiquet al seu pupitre i llegint, sino que treballariem amb el xiquet movent-se. Cosa, que en moltes ocasions ens ajudaria a recuperar a certs individus que no van massa sobrats en l’ús de la llapicera, però que en aquesta disciplina pot ser tingueren més interés.

En definitiva, diversificaria un currículum un tant monoforme donant oportunitats diverses a l’alumnat.

I per últim, simplement complir amb la legislació espanyola, que ha considerat igual aquesta llengua a la oral. Amb la qual cosa, encara que no ens valguera per a res. Encara que fora un detriment per a la societat (que ja hem vist que no és el cas) s’hauria de fer de totes formes, perquè almenys en l’escola pública el mestre està al servei de l’estat i dels ciutadans. I sino estem ensenyant la LSE, estarem incorrent en una falta legal. Perquè estarem negant un dret als espanyols: el dret de comunicar-se en la seva llengua: la llengua de signes.