A dormir

Una de les coses més importants pel correcte creixement d’un xiquet és a la vegada, una de les grans batalles de molts pares: l’hora d’anar a dormir. Generalment, la rutina sol ser sopar, dutxa i al llit. El problema sol vindre, per què:

                Els pares no volen anar a dormir, el xiquet ho sap i vol continuar també de festa. Els pares no expressen amb el cos, el que volen dir les seves paraules. El xiquet no està suficientment cansat degut a una insuficient activitat física i/o les circumstàncies no són les idònees per a dormir (no són les úniques, sino les més comuns.

                Una forma interesant seria primerament procurar-li una certa activitat física durant el dia. Portar al fill al llit sempre a la mateixa hora (açò sol vindre condicionat per una hora per a sopar i dutxar-se), parlar-li de forma suau i contar-li un conte tranquil o algunes cançonetes, però procurar que el menor tinga uns minuts de dedicació per a ell  com a mínim d’un dels pares. Mentre s’intenta dormir al fill, la llavadora, el fregaplats i la tele poden descansar. No té trellat que un pare intente transmetre pau i l’altre estiga fent uns ous fregits i cantant els great hits de Chimo Bayo. De la mateixa forma que no deuen estar totes les llums de la casa encesses, ni totes les faroles del carrer damunt de la finestra.  

                Si aquesta rutina s’aconsegueix durant uns quants dies, segur que la son del menut està garantida i la tranquilitat de la casa també.

                Resumim.

                Activitat física, una hora concreta per a dormir, un ambient tranquil, un progenitor conscient de la necesitat de transmetre pau amb la veu i el cos, un temps mínim de dedicació al menut, un ambient tranquil, una certa penombra i bona nit.