La paternitat tés un fet meravellós que a la vegada ens omple de dubtes la vida. La primera qüestió, sol ser: seré un bon pare/mare? Si vosté s’ha fet aquesta pregunta, permeta’ns que li contestem: sí, segurament ho será, per què ja s’ha fet la primera pregunta que un bon pare s’ha de fer.
La segona seria: I ara com ho aconseguisc? Un consell que estimem prou útil és: deixe’s assessorar per professionals. I li posem un exemple: A un altíssim percentatge de vostés, si va al mechanic I li diu que per millorar el cotxe li ha de canviar el carburador, si el mateix mes no pot, el següent ho farà. En canvi, si a vostés els va un mestre i els diu que el seu fill/a de deu anys no pot prendre res amb cafeina i gas, vostés ixen de la consulta i demanen un refresc de cola.
La tercera vindria a ser: Quins joguets li compre? I la resposta a aquesta seria doble.
Per un costat, compre aquells joguets que vosté puga gastar. I ens expliquem: És més important que els pares juguen amb el fill, que el joguet mateix. Un xiquet amb una caixa buida i un adult familiar, disfruta més que amb una video consola. Vosté, segurament no tingué video consola, eixia al carrer amb un baló, una simple nina (si m’apuren amb pedres del carrer) i passava les vesprades. Perquè priva al seu fill d’això?
Per altra banda, si pot donar l’objecte real, millor que el joguet. Si vosté té un perol que està pensant en tirar, done-li’l al seu fill, una granera vella, una raqueta mal cordada que vosté no gata ja i està agafant pols. ¿Perquè tirem el perol que ja no val i li compre’m una niñeta amb un joc de cuina? N’hi ha graneres de joguet per a xiquets i els pares en compte de comprar-ne una per a casa, que poden valdré el mateix o menys, en compren una per a xiquets. El seu fill vol ser com vosté, vosté és el seu ídol: siga-ho. Si el xiquet és menut, tant ens val, no li compre unes claus de plàstic, agafe aquelles que n’hi ha a un armari de casa de la iaia i ningú gasta, pinte-les si vol i done-li les de veritat al xiquet. D’aquesta forma aconseguirà que el seu fill conega noves textures, no només el plàstic dels joguets. Agafe draps, un fregall nou, papers… i deixe’l que experimente. I de pas, experimente vosté, recordé la textura i els sons que fa cada material. Pot ser de les millors vesprades de la seva vida.
Resumint:
Si es pregunta si será un bon pare: segurament ho és ja.
Si no sap què fer, demane ajuda a un professional.
Si ha de fer hores extres per comprar un joguet, no les faça, jugué amb el seu fill.
Vosté és l’ídol del seu fill, regale’s a vosté mateix.
Millor l’original, que la rèplica.
Molts joguets de plàstic, no son millors que pocs de matèria real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada