Ja fa un temps que es recomana fer dieta als hiperactius. No per una qüestió de pes, sino per que es considera que pot arribar a ser beneficiós. I el terme no és exagerat: pot arribar a ser. No arriba ni al 10% la probabilitat de rebaixar el déficit.
La base científica d’aquesta pauta és: hi ha gent que a causa d’una intolerança lleu, pot disminuir la seva capacitat d’atenció i el malestar li produïria stress, nerviosisme… Baix aquest supòsit, el que es fa és privar al xiquet de la gran majoria dels aliments i limitar-lo durant un temps a dos carns, dos verdures, dos fruites… i al temps si no hi ha guany ni pèrdua, es passa a analitzar altresdos. Tot açò, evidentment sense sucres, farines… O siga, una dieta que ni vostés mateixos serien capaços de seguir en molts casos.
Aquest règim (pràcticament militar) s’anomena dieta Feingold i té primerament una característica: quanta major hiperactivitat, menor efectivitat. Per tant, els proposem la següent máxima, que és molt mínima: si vosté té un fill hiperactiu, no se’n passe amb el sucre, el pà… més per lógica que per dieta. Sino li donem energètics, es cansarà un poc més prompte. D’altra banda, si creu que els seu fill necesita aquesta dieta, porte’l al metge i danvant del dubte, no li faça passar pel tràngol de fer dieta als sis o set anys.
Resumint:
Molt pocs hiperactius es beneficien de la dieta Feingold.
Restringir el sucre i els donuts pot fer més mal per associalitat, que bé la dieta.
Si creu que el seu fill ha de fer aquesta dieta vaja a un metge, no improvise.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada