El primer que cal dir de la hiperactivitat és el seu nom complet, per què sino ho fem així, no s’entén bé el problema i s’enganya la gent. El nom completé s Trastorn per déficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH). Una vegada hem tingut en compte aquest detall, podem donar-nos compte del fet que la “hiperactivitat”, justament no consisteix en ser molt actiu, com molta gent es pensa, sino que més bé és una baixísima capacitat per concentrar-se en una única cosa, i aquest mancança de concentració fa que la persona acabe movent-se més del compte en molts casos, que no en tots.
Hi ha xiquets hiperactius que es moven molt, n’hi ha d’ells que no es moven. I hi ha xiquet que no para quiet un segon, però en canvi no és hiperactiu, sino molt actiu. Aquest últim cas, no és una patología, sino més bé el carácter propi del menut. N’hi ha gent més activa que altra, i amb aquests xiquets o xiquetes, el que cal simplement és procurar ensenyar-los que hi ha moments de moviment i moments de relax. No té molta més complicació que aquesta.
Una altra cosa és el TDA (amb H o sense). En aquest cas, ens cal parlar de patología. I sobretot, ens caldrà parlar amb l’equip educatiu de l’escola: mestre, psicòleg… i en última instancia amb un psiquiatra infantil, per medicar al menut o menuda sense oblidar-nos de la terapia psicopedagògica. Igual que amb qualsevol altra malaltia, anirem al primer facultatiu que ens puga assessorar. En aquest cas, si a priori el mestre considera que és un cas suau, amb alguns exercicis per tal d’intentar augmentar la capacitat de concentració, relaxació… sol ser suficient. Si aquesta intervenció no obté resultats, es pot passar l’informe al psicopedagog o psicòleg del centre, per veure què podem millorar, solicitar recolzament en l’aula, atenció educativa especial… I així, anirem pujant, de la mateixa forma que si ens senta malament el dinar, no anem a l’endocrinòleg, sino que procurem berenar o fluix, no berenar, prendre’ns un digestiu...
Resumint:
El TDAH és una discapacitat que pot arribar a ser greu, però no té per què.
El TDA, pot anar associat a molt de moviment o no.
Molt de moviment, no implica TDAH necessariament.
Emprarem un principi de proporcionalitat a l’hora d’acudir a professionals.
Hola! Antes de nada, me gustaría decir que me parece un blog muy útil. Creo que todo el mundo tiene a su alrededor personas con este tipo de dificultades, y que es un responsabilidad de la sociedad educarse para saber responder positivamente a las situaciones que se le puedan plantear.
ResponEliminaParticularmente, en mi caso, tengo un niño en mi entorno que creo que tiene TDAH (creo que de hecho ya está diagnosticado). Manifiesta las características típicas de falta de concentración y movimiento constante. En ocasiones me toca darle clases a él. Es una clase con unos 10 niños aproximadamente.
Me gustaría saber si me podéis dar algunas pautas para saber cómo ayudarle a que esté más tranquilo y que aprenda, y a la vez que no interrumpa y revolucione la clase.
Muchas gracias :)
Buenas Lydi; este es el blog en catalán, en un ratito, tendrás la respuesta en catalán aquí y en castellano en este otro blog:http://laeducacionverdadera.blogspot.com/
ResponEliminaPrimer de tot Lydia, gràcies a tu per confiar en nosaltres. No ens comentes ni l'edat, ni l'assignatura, ni tan sols sabem cert si el nen és discapacitat, però de tota manera, hi ha una sèrie de pautes bàsiques a tenir en compte i tu em vas dient si necessites més, com et funciona. ..
ResponEliminaCaldria mirar l'aula i pensar on s’aseu ell i on et poses tu. Potser hi ha algun lloc des d'on es pugui focalitzar la seva atenció millor.Per a això caldria plantejar-se què interessa més: moure'l a ell (buscant una excusa bona, si se’l mourà només a ell), moure't tu, o canviar la distribució de l'aula.
En segon lloc, caldria plantejar-se si el nen té problemes d'adaptació i això l’enerva més del que toca, un company/a que el distreu, bé per amor, bé pel contrari.
Tot seguit, caldria reduir les possibles exposicions orals que es facin o almenys buscar la manera que la veu del docent vagi canviant de to per focalitzar millor.
Una cosa que sol funcionar és l'economia de fitxes: Se li donen una sèrie de punts a l'alumnat per realitzar certes activitats (en aquest cas relacionades amb la capacitat d'atenció, encara que seria interessant emprar-ho amb la resta de l'aula). Cal tenir en compte les capacitats, posar-ho fàcil al principi perquè agafi confiança i anar pujant la dificultat.
Els premis han de començar sent fàcils d'adquirir en una o dues sessions i posteriorment anar pujant la dificultat d'accés a ells o bé, posar una sèrie de premis i que uns tinguin una puntuació baixa i una altra més alta: ganxets 3 punts, xocolatina 6, pilota 30, per posar-te un exemple. També pots plantejar premis col.lectius si proposes l'economia de fitxes per a tot l'aula, com ara una excursió.
Resumint:
Cal buscar un lloc i una forma d'exposició que focalitzi l'atenció del nen.
Cal plantejar-se, que hi ha nens que catalitzen a uns altres.
Les exposicions simplement orals han de ser dinàmiques i curtes.
L'economia de fitxes pot funcionar prou bé.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaGracias! Lo probaré a ver qué tal! :)
ResponElimina