La Llengua de signes i la societat: ¿oficialitat? Utilitat i característiques d’aquesta.

Argument

Des de fa ja un temps al territori espanyol hi ha vàries llengües oficials segons la regió on ens trobem i una comuna a tot el territori. Ara bé, de fa menys temps tenim una segona llengua oficial per a tots tant vàlida com l’altra o les altres. Estem parlant de la llengua de singes espanyola (LSE). Aquesta llengua, ja hem dit que oficial, curiosament no s’estudia a les escoles, instituts, universitats… Ni tan sols és una llengua a estudiar a l’escola oficial d’idiomes (EOI). Açò fa pensar que aquesta llengua no és tan oficial com la volen pintar. I sobretot, fa pensar que no ho és, perquè no s’ha comprés la validesa d’aquesta llengua per a la societat espanyola en concret i per la societat mundial en general.  En aquest article es vol donar a entendre que és no només interesant, sino convenient estudiar-la i que l’esforç serà positivísim, no únicament pels sords i els hipoacùsics, sino també pels normo-oïents, fent primer també una descripció brevíssima de les formes de sordera i de la LSE per intentar comprendre millor la situació, les necessitats i els avantatjes que açó ens aportaria. Mentre que es fa una classificació matitzada de la sordera sense massa tecnicismes per no avorrir al lector que desconega la terminologia.