Imaginem per un moment, que estem jugant amb el nostre gos i li anem tirant la pilota per què torne. Però si el gos no tornara, començaríem a preocupar-nos i a pensar que li passa alguna cosa, si no li agrada el joc, si no li interessem, si té una personalitat estranya… Ara imagine’s que el gos en compte d’arreplegar la pilota, comença a lladrar-nos clarament enfadat. Com es sentiría vosté?
Doncs bé, encara que no és el mateix procés, als nostres fills els passa poc més o menys el mateix quan són menuts i van tirant coses a terra per què nosaltres les agafem (aquesta conducta sol desapareixer en un anyet més o menys). Per tant, no és lògic que peguem crits, simplement hem d’anar amb compte de no donar-los massa coses de cristal en eixos moments i au. Prenem-ho com el joc que és i aprofitem per explicar-los que n’hi ha certes coses que no s’han de tirar a terra com el menjar o la beguda.
El xiquet es sentirà volgut (possiblement el més important de tot) per la seva familia i a més anirà aprenent propietats físiques com el got de vidre es trenca, la bata de la mare s’embruta i el menjar que caue a terra no me’l tornen a donar.
Resumint:
El fet de tirar coses a terra és normal en els xiquets. Tranquils, que ho deixarà de fer.
Vosté és el joguet del seu fill, vaja fent-se a la idea.
Si reconduim el joc, podem aprofitar-lo per ensenyar el nostre fill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada