La Llengua de signes i la societat: ¿oficialitat? Utilitat i característiques d’aquesta.

2 Característiques de la LSE

La LSE és un codi per representar idees, no fonemes. Per fer-nos una idea, del que és. Podríem dir que és poc més o menys com el xinés escrit. On cada paraula és una cosa, i no hi ha possibilitat fácil de derivació de paraules. La LSE té a grosso modo tres temps verbals que venen marcats pel signe de: ara, fa temps i en un futur. Podem marcar el dia dient ahir o demà, però no és tant fácil marcar un fet passat que comencà i encara està produïnt-se. (almenys no amb una simple paraula). No té articles. No té problema de gènere, perquè si un no marca el gènere específic, en la majoria de les ocasions les paraules son neutres. No es diu vull menjar-me una taronja, sino jo vull menjar taronja.

Tot açò, marca una sèrie de dificultats a l’hora d’aprendre a esciure i a l’hora d’aprendre a signar. Perquè aquells que aprenen a esciure sense haver escoltat, després tenen molta dificultat per escriure aquests matiços lingüístics i és molt fácil que erren usant articles, determinants, plurals, gèneres i temps verbals (de l’accent ni parlem)…  D’ahí a la importància que donem a aquesta diferenciació a l’hora de valorar l’adquisició de la sordera a l’hora de treballar amb un sord.