Búsqueda personalizada

dimecres, 21 de desembre del 2011

Per què Espanya té difícil tindre universitats entre les 100 millors del món

Els rànkings per colocar les universitats tenen dos grans àrees per mesurar la capacitat de les universitats: Bibliomètrics i no bibliomètrics.
Els primers es referixen a la cantitat de publicacions, publicadors i referències a publicacions que n'hi ha. Per tant, en açò Espanya ja va darrere de qualsevol país anglòfon. Puix que n' hi ha menys investigadors que empren l'espanyol.
Després, tenim els no-bibliomètrics, que es refereixen a la cantitat d'alumnes, doctors, cursos de calitat... forçosament, en un país en que n'hi ha moltes universitats i poca demografia en comparació amb la resta del món (si diem en estats units que tenim universitats en poblacions com Castelló, Almeria, lleida, Gandia... no s'ho creuen).
Per tant el fet de tindre una xarxa d'universitats ampla (acte que benefícia a la població, per què no s'ha de moure molt lluny de sa casa) ens endarrereix moltíssim en el rànking.
Finalment, volia acabar dient que ni moltíssim menys un rànking més alt, implica una millor docència o un millor tracte. Jo mateix he estat a l'università di Bologna número 73 del món i a la d'Almeria 1011 del món. A Bologna he arribat a seure en terra; el campus estava dividit per tota la ciutat; els professors gastaven micròfons per què eren molt educats i no podien pegar crits (els havies de parlar de vosté); els cursos els havies d'agafar complets; l'horari era únic, no n'hi havia matí o vesprada i la part pràctica de les assignatures es feia en altra assignatura, de forma que la teoria i la pràctica estaven molt llunyanes. En canvi a Almeria anava a estudiar a les aules i en tenia per a mi una sencera; el campus estava centralitzat; els mestres no gastaven micròfons i anaven al teu lloc a parlar en tu i de tu; podies triar assignatures, horaris...; la part pràctica anava completament associada a la teòrica i tenies grups de pràctiques ultrareduits de màxim trenta alumnes.
Per tant, no només considere difícil que Espanya tinga alguna uni entre les 100 millors, sino que espere que no en tinga mai, no siga cas que l'empastrem a la italiana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada