Moltes vegades, ens preguntem cóm hem de fer per interessar l'alumnat o els fills per l'escola. I veritablement, no cal tanta cosa, simplement si aconseguim que no se li agarre mania i que l'estudiant no s'autocoloque (o no li coloquem) l'etiqueta de fluix o de poc inteligent ja ens val. Vol dir açò que hem d'alabar tot el que faça? Donc sí i no. Si el xiquet fa una cosa rematadament mal, podem mostrar-li la millor forma de fer-ho, o tècniques per a millorar. Ara bé, hem de recordar, que no hem d'enfitar al menor amb ultracorreccions, recordar continuament els errors...
Recordem que n'hi ha païssos on per exemple, no s'aprén a llegir fins els 7 anys i segeuixen amb la mateixa proporció de membres al cos que ací que es sol començar als 4. N'hi ha llocs al món on no es repeteix de curs casi mai, podem trobar sistemes educatius que ni entreguen butlletins amb notes. Simplement els mestres fan valoracions dels objectius plantejats i els aconseguits. Curiosament, aquests llocs on no es coloca l'etiqueta d'intelectualment apte o no apte fins molt més tard, són els païssos on més intelectualment aptes n'hi ha.
Què volem dir amb açò? Fem xiquets bons, fem xiquets amables i no ens preocupem tant per les xifres, les aptituts i els fracassos, i preocupem-nos per fer persones integrals que tinguen trellat i sense complexes prematurs. Perquè la inteligència sense l'altre, ja estem vent quín resultat ens dóna: gürtel, campeón, goldman sachs...
Búsqueda personalizada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada