Fixem-nos que fàcil és aconseguir un caràcter millor format: Huí juguem a ballar la trompa; demà al sambori; a l'altre a futbol; el següent a l'ultimate frisbi, altre dia a les cartes; inclús al parxís. I amb aquesta tonteria tan gran: canviar de jocs de tant en tant, aconseguirem meravelles.
Web feta entre un mestre: Enoc i una psicòloga: Carolina González on anirem posant el que consideren relevant sobre l'educació i el desenvolupament de la vida. A la vegada, es pot preguntar o demanar assessoría concreta i es respondrà ràpidament. Qui vulga enviar algun article, pot fer-ho, prometem llegir-lo i si ens agrada el publicarem o respondrem un perquè.
divendres, 2 de desembre del 2011
La necessitat de variar els jocs
Antigament es juagava a moltes coses diferents segons l'època de l'any. Teníem jocs per a la pascua, l'estiu... Huí en dia, ens hem limitat al futbol i la consola. Açò, tradüit a altres paraules significa: esport i videojocs. De fet, només un esport i molts videojocs que no toquen. Però el mal no està en triar malament els jocs, sino en no donar varietat als menuts; i expliquem per què: si tenim distints tipus de jocs, treballarem diferents àrees, amb la qual cosa, aconseguirem desenvolupar diferents àrees. I llevat que algú siga un prodigi o vertaderament un negat absolut, n'hi haurà coses que se li donaran bé (autoestima que puja) i n'hi haurà coses que se li donaran malament (egocentrisme que abaixa).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada