Què és la compensatòria

     La compensartòria, ve a ser el perill de risc d'exclusió social que ve de la cultura dels pares. En exemple pràctic: la pobresa de la família, de l'entorn social, la raça... El primer que no s'entén és cóm fan la criba entre qué és i qué no és compensatòria. D'un costat, la raça no es pot dir, però claven a la població gitana dins (cóm, no ho sabem) Tampoc no podem explicar-nos per què claven a alguns extrangers i a altres no: Bolivià, compensatòria, anglés, no. Però el més incomprensible de tot és el fet que els pares no vulguen que els seus fills vajen a escoles amb un tant per cent de compensatòria alt. L'administració, dóna recursos extra per aument de compensatòria i si s'arriba al 30% es passa a ser un CAES i ni tan sols les retallades arriben a un CAES. Vull dir, que n'hi ha molts més mestres per alumne, més materials i molt més recolzament.

     Per tant, podem entendre, que aquell alumnat que cau en un d'aquests centres està millor cuidat que ningun altre, en canvi, els pares (Déu sabrà per què) fugeixen d'aquests centres com si s'apegués alguna malaltia estranya.
Senyores i senyors, puc garantir-los que si jo tingués un o dotze fills, jo els portaria tranquilament a tots a un CAES si poguera, amb la tranquilitat de saber que estarà tan bé, o millor atés que en altra escola. Perquè de fet, el problema en les aules no el causa l'estranger o el marginat, no el causa el gitano i no el causa el diferent. Puc assegurar-los, que és molt pitjor un bon malcriat a qui ningú ha ensenyat a respectar als majors, que tres alumnes de compensatòria. Perquè el principal problema de l'alumnat de compensatòria, sol ser justament l'absentisme i si de cas un nivell social baix; però com ens trobem amb un xiquet d'una família afavorida o que es crega afavorida, podem topar-nos perfectament amb un microtirà, que és molt pitjor (i ho dic per experiència). Preferisc perdre 20 minuts tots els dies pelar-me la gola cridant a l'ordre i llavant les mans o vore a l'alumnat la camisa bruta, que un alumne fill de banquer, sempre net i amb facilitat per entendre les matemàtiques, que en el moment en que se'ls porta la contrària monten en còlera i passen a una conducta disruptiva.

En definitiva i en basse a l'experiència de més d'un docent, si jo fora vostés, triaria abans per companys del meu fill o filla10 fills de cartoners, que un de banquers.