L’edisme

L’edisme és el prejudici que fa pensar (erròniament) que l’edat pot dificultar el procés d’aprenentatge. Sovint escoltem: a la meva edad ja no em cambien, ara ja no puc posar-me a estudiar. De fet, part de la meva pròpia familia em dia que no era una bona idea posar-me a estudiar als 23 anys, perquè ja era molt gran i ja no tenia edat per a estudiar.
N’hi ha molts autors que han fet investigacions sobre aquesta suposada degeneració de la capacitat estudiantil i s’ha demostrat que és mentira. No diguem, que per qüestions socials i d’entorn, a segons quines edats no es dificulta. Però no té res a vore en la persona, sino en els fills, el treball i la hipoteca. Ara bé, qui es posa a estudiar amb més anys, té l’avantatge de l’experiència, la maduresa, les ganes de “recuperar el temps perdut” El sisé capítol del llibre: dialogar y transformar. Pedagogía crítica del siglo XXI escrit per Adriana Aubert, Elena Duque, Montserrat Fisas i Rosa Valls per l’editorial Graó ens parla molt bé sobre el tema i ens pot ajudar a comprendre meravellosament la necesitat d’estudiar que tenim durant tota la vida i la valua que poden tindre les nostres aportacions a les aules de jovens destrellatats i plens d’hormones.
I justament, aquesta és una mancança del sistema educatiui dels educadors: de la societat en general si volem. No recordem que mai es tard per re-enganxar-se a l'estudi, bé siga amb el graduat es colar, el batxillerat, cursos de formació complementària, en el meu cas una diplomatura i després un màster com el que estic cursant o un doctorat com el que m'agradaria cursar (molt possiblement, passats els 30 anys).