Búsqueda personalizada

diumenge, 17 de juny del 2012

La mentira de la mala universitat espanyola

Basant-nos en l'article La universidad pública de hoy: dimensión, eficacia y eficiencia escrit per: Francesc Xavier Grau
Rector Universitat Rovira I Virgili grector@urv.cat i David Basora Bosch Jefe de Gabinete del Rector Universitat Rovira I Virgili
david.basora@urv.cat http://www.lacuestionuniversitaria.upm.es/web/grafica/articulos/imgs_boletin_7/pdfs/LCU-7.pdf

On ens contesten a 5 preguntes:
1. N'hi han moltes universitats a Espanya?
2. S'ha estés massa la xarxa universitària al país?
3. És cara la universitat espanyola en relació amb els recursos públics de que disposa el país?
4. És ineficaç?
5. És ineficient?

1 N'hi han moltes universitats a Espanya? 
Malgrat que tots sabem que les comparacions són odioses i difícils, per què Europa no té un sistema homogeni, podem vore a la pàgiona 8 del text que: "En cualquier caso, la realidad actual es que el número de universidades públicas de España es, por habitante, con Italia, el más bajo de Europa occidental, hecho que permite afirmar que no hay demasiadas universidades públicas en España, sino más bien lo contrario." Si analitzem la cita anterior, podem entendre que ens respon a la segona p`regunta clarament i de forma contundent:


2. S'ha estés massa la xarxa universitària al país? 
I és que si tenim molts habitants per a la quantitat d'universitats, és que no s'ha extés tant com a alguns els interessa dir la universitat a Espanya.


3. És cara la universitat espanyola en relació amb els recursos públics de que disposa el país? "en el conjunto de la UE-15, en el año 2008, suponía el 1,2% del PIB y en España, el 1,07%." El que ens fa pensar que no malbaratàvem els diners. En paraules dels autors: "el sistema universitario público español no era caro en el marco económico europeo, sino más bien todo lo contrario; de hecho, se podría decir que era muy barato en relación con otros países de la UE-15."

4. És ineficaç? 

La eficàcia es mesura en si dóna el que es pretén d'ella, i en aquest cas, entenem que la universitat és un lloc on es busca un a formació de qualitat i un treball. La formació de qualitat està clara, sino no es rifarien als espanyols en Alemanya. Però a més vem amb les dades de l'article que:Concretamente y entre otros: "• El 89% de los graduados trabaja tres años después de haber finalizado los estudios.
• El paro afecta al 8% de los graduados.
• El 85% de los empleados trabaja a tiempo completo.

• Al 82% de los empleados se le exigió la titulación universitaria para acceder a su puesto de trabajo.
• El 85% desarrolla funciones de nivel universitario (fuera o no fuera el título un requisito para el acceso).
• En cuanto a los estudios cursados y su universidad, el 73% volvería a elegir la misma carrera si tuviera que empezar de nuevo, y el 85% lo haría en la misma universidad."
A part de l'eficàcia econòmica per a l'estudiantat, tenim l'eficàcia investigadora. I Espanya segons els autors de la Rovira i Virgili és el novés país del món. Amb la qual cosa, es conferma que la universitat aporta més que lleva i per tant és eficaç. Una altra cosa és l'eficiència.



5. És ineficient?
Per a respondre a aquesta pregunta, donarem una dada contundent:"Así, España, dentro de este grupo, en datos de 2008, ocupa el octavo lugar en cuanto a producción científica en relación a la población y un destacado sexto lugar en relación al PIB, por encima de países como Alemania y Estados Unidos." Si som els huitens en producció científica i tenint en compte el PIB som els sisens, és que sabem moure els nostres diners millor que molts, per què amb els diners que ens donen (poca quantitat, com hem vist abans) i els resultats que ens donen, és que som ben eficients.

Conclusió pròpia i deslligada del text encara que puga coincidir:

Tenim només 47 universitats públiques presencials i una no presencial. Tenim un PIB dedicat a educació en general i a educació superior en particular que faria plorar a més d'un ministre d'educació en més d'una república bananera. I encara menor desde l'arribada de l'impronunciable al ministeri. En canvi, n'hi ha un sector de la població interessat en dir falàcies sobre la universitat espanyola. ¿No tindrà res a vore el lobby de les universitats privades? València capital i àrea metropolitana té dos públiques i la UNED, en canvi té quatre privades i la VIU. Quínes són les universitats que sobren? ¿Perquè es donen beques als estudiants de la privada i es pujen les taxes a la pública? ¿No serà que interessa que pujen els preus a la pública i que se'ls lleven carreres per a espentar més a la gent cap a una privada, que per cert no paga imposts?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada