El primer que els pares han de tenir en compte quan una parella decideix viure junts o casar-se és que el fill o filla ja no pertany a aquest nucli familiar, és a dir ja no viu amb els pares i aquests han de respectar la seva independència. Hauran sentit parlar del dit: el casat casa vol, ja que la parella necessita intimitat i els pares no s'han de clavar fins que la parella ho demani o necessiti.
La parella durà la seva vida, el treball, les rutines, el seu descans i el seu temps d'oci com la parella desitgi, sense tenir en compte als seus pares. Però si els pares decideixen donar una opinió, ho han de fer amb molta prudència perquè ja no li la dóna al seu fill sinó a una parella.
És convenient que no es creen obligacions quant a les visites dels pares o dels sogres, per exemple el diumenge a dinar a casa de la mare d'ella i el dissabte a casa dels pares d'ell, ja que en un futur poden acabar per esclavitzar i la relació podrà tenir un conflicte.
Des de la perspectiva dels pares, ells no han de ficar-se en les decisions dels assumptes de la parella tot i que ho facen amb la millor intenció, ja que el gendre o la nora poden vore-ho com una cosa negativa . El millor és intervenir només en el cas que la parella ho demane. A més, presteu especial cura per no culpabilitzar al fill o filla dient-li que el veuen desapegat, que no crida mai o que no van a vore'ls; és inútil obligar. Ells cridaran quan ho consideren oportú ja que la parella ja ha considerat aquesta opció i ho farà quan ho hagen parlat.
Búsqueda personalizada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada