Huí 12 de juny es commemora el dia internacional del treball infantil. Milions de xiquets al món treballen de sol a sol per una misèria. Recorde com un traductor de l'exèrcit espanyol a Afganistà comentava que allí es tiren tot el dia pelant fruïts secs per tal de poder emportar-se les corfes i encendre un foc a la nit.
Grans marques com Nike, adidas... gasten els xiquets com a mà d'obra barata. Els xiquets miners de Xile es dediquen a clavar-se per forats on no caben els pares i amb una mini ferramenta escarbar en roques que moltes vegades els cauen damunt i els maten o els incapaciten de per vida.
Però no és només el fet del treball forçós semicarcelari el dolent, sino la impossibilitat d'anar a escola i per tant estar condemnats a viure així tota la seva vida, si és que això és vida. És més, ja sabem d'avant mà, que els seus fills tenen un 99% de possibilitats de viure com a mà d'obra regalada durant tota la seva vida sense dret a més formació que els tipus de minerals a traure, els tipus de textils de la seva màquina o els fruits dels arbres que recolecten.

Just per això, huí hem de recordar la gran sort que hem tingut per no nàixer a aquestes zones o en famílies amb tan poca sort, mentre ens plantejem cóm podem millorar el món. No sóc quí per donar exemples, ni solucions per a aquestes coses, jo faig les meves (entre d'altres escriure aquest blog), simplement, convide a que si algú ho considera oportú, propose les seves i sino, que faça el que considere el més important per millorar la humanitat, que al capdavall és el més important.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada