¿Quina escola triar?

Un dels grans problemes que troben els pares és on enviar els xiquets a escola, perquè no és la mateixa educació aquella que es dona en una escola pública que ne una privada o concertada. Per això, traurem alguns arguments sobre cada tipus d'escola i després de llegir, cadascú que acabe decidint. Demanem perdó abans de res, per què no serà un article totalment parcial.
Escola pública. Aquesta es caracteritza per ser creada i controlada per l'estat, qui posa el seu professorat i fiscalitza el seu funcionament. Té la característica de ser comprensiva, adaptable a l'alumne, acollidora de tot tipus d'alumnat i tot tipus de mestres, però amb una característica, gran part dels mestres han passat un examen oposició o com a mínim han participat en borsa de treball i tenen millors condicions salarials. És laïca per definició, que no areligiosa. Sino que podem trobar alumnes i mestres que siguen cristians, ateus, agnòstics, musulmans, bahà'ís, zoroastrians...
Aquestes característiques creen una escola on podem trobar i per tant aprendre amb la varietat de persones que hi ha present. Malgrat que se la acusa de tindre uns rendiments acadèmics més baixos.


Escola concertada que pot ser de dos tipus: escola laica (molt possiblement un cooperativa de treballadors i pares) o religiosa, en el cas d'Espanya, generalment catòlica, encara que ja podem trobar-ne alguna no catòlica. 
Les laïques, solen ser com una escola pública on ningú ha fet una oposició, però els mestres s'han agrupat amb un fonament didàctic concret, són escoles que en moltes ocasions acaben siguent estudiades en les universitats pels seus projectes educatius i per la calitat de les seves innovacions. Tenim exemples en: Aire Lluire (ALACANT), La Nostra Escola Comarcal (PICASSENT), Els Encants (BCN)
Les religioses, són escoles on sabem que tot el cos docent és cristià catòlic i s'asseguren de donar una formació religiosa. Poden ser d'èlit i per tant oferior una visió més que deformada de la realitat: tots cristians (excepte algun alumne mussulmà que l'inspector de zona obligue a tindre) i d'una classe social com a mínim mitjana. Casos curiosos són les escoles segregades on els xiquets están separats de les xiquetes o directament tenen només un gènere en l'alumnat (aquestes no haurien d'estar subvencionades per l'estat, però alguna s'escapa).


Escola privada, aquestaes diferència de les altres en que no rep diners de l'estat (segons comunitats autònomes no està tan clar) El finançament és exclusiu dels pares i això fa que les taxes siguen més que privatives, amb la qual cosa, teniim una gran garantia de lliurar-nos de gitanos, discapacitats... si vosté porta al seu fill allí i no s'encarrega d'educar-lo bé a casa, pot acabar creant un classista, per què mai ha vist un pobre i no tindrà ni idea de la societat real que l'envolta. Això sí, segur que s'aprén la tabla periòdica dels elements.


Finalment, els fem una reflexió a tots vostés senyors lectors. Si els mestres no s'involucren en l'escola (bé oper que l'han creada, bé per què han passat un examen), tenim un pitjor indicador. I una segona: quanta major siga la taxa de la seva escola, més estarà allunyant de la vida al seu fill. Si vosté envia al seu fill a una escola totalment cristiana, cóm podrà els seu fill ser tolerant amb les altres religions? Si vosté envia el seu fill a una pública o una concertada laïca, corre el risc de que el seu fill no accedisca a uns continguts tan alts. Però li podem assegurar una cosa: coneixerà el món que l'envolta, i no ens n'oblidem una altra: N'hi ha dos batxillers; l'acadèmic i el del carrer.