Aprendre per art de màgia.

Un dels grans problemes que tenim avuí en dia, és que els docents intenten motivar als xiquets des de la seva taula, fent-los estar quets. I això és molt difícil. En canvi, si emprem la màgia per ensenyar, podem guanyar molt. Posem un mestre que està ensenyant a sumar i restar a l'alumnat, no és el mateix posar una bateria de sumes i restes, que fer aparèixer i desaparèixer objectes.
Que produeix açò:
L'alumnat relaciona les matemàtiques amb qüestions divertides i que formen part de la seva vida.
Desde ben menuts, si els pregunten: a tu t'agraden les mates? La persona va contestant que sí i va agafant una predisposició positiva cap a la matèria.
S'aprén a contar de totes formes.
Ara plantejem-nos fer el mateix truc en anglés. Serà l'anglés una assignatura avorrida? tindran dret a queixar-se les futures generacions si fem això?
Doncs si continuem,  podem trobar exemples per a totes les assignatures.
En resum, per ensenyar, cal ensenyar-se primer. No la matèria (que també), sino cóm fer que no badallen els deixebles.
Que apdrenguen en ocasinos sense esforç: o siga, per art de màgia.