Les escoles segregades

N'hi ha més d'un tipus d'escola segregada. Pot ser per gènere, per ideologia, per confessió religiosa o per capacitats. A aquestes últimes se les anomena, centres específics. Siga com siga, no recomanem ningun tipus d'escola segregada, per què podem donar una visió sesgada de la realitat. Però el que no ens pareix massa normal, són les excuses que es donen en molts casos.

Les escoles distingides per gènere diuen que es basen en una possible diferenciació en el desenvolupament. I si bé és veritat i no negarem que els xiquets no es desenvolupen de la mateixa forma que les xiquetes, hem de plantejar-nos sino serà més positiu variar la forma de donar classes, apostar per grups més redüits i tornar a agrupar els gèneres. A més, recordem que aquestes haurien d'estar exemptes de subvenció ninguna, puix que no presenta un tipus d'aordenmació escolar coherent amb els valors constitucionals. Que no estan prohibides, per què hi ha dret a tot en aquest món, però es considera un luxe, i els luxes se'ls paga cadascun.

Aquells que eduquen als seus fills en escoles religioses segregades, s'haurien de plantejar si realment és tan interessant donar una visió sesgada de la vida als seus fills, puix que a la sortida, al carrer hi haurà gent de qualsevol religió i hauran d'aprendre a conviure, les seves tradicions, els seus costums... per no tindre problemes culturals i de protocol a la seva vida diària. Recorde un dinar en casa d'uns amics en que em preguntaven (referint-se a dues bahà'ís): -Les teves amigues poden mejar porc? A açò jo contestí que si el porc estava viu no, per què correria més que elles i no passà res, però el fet de desconèixer, porta a equívocs.

Els xiquets amb neae, poden ser una benedicció. Un cec ensenya braille i el funcionament d'un perkins a tota una escola; un sord llenguatge de signes (primer que res les paraulotes) a tot un curs. Un alumne amb la síndrome de Down dóna una visió i una sensibilitat als companys que no donarà ningun altre... Llevat de casos molt concrets que estiguen necessitats d'una antenció pràcticament plena, haurien d'estar integrats tots i totes per ajudar als altres a aprendre qué n'hi ha a la vida.

I acabem recordant que possiblement la segregació no afecte per a res a nivell social; possiblement no siga ninguna rèmora educativa; Pot ser inclús siga conceptualment més positiu, no anem a negar-ho. Però tampoc anem a negar una cosa: Pot ser no ho siga. I per tant, ací com en el futbol, creguem més interessant no variar res, quan no estem segurs. Especialment coses que han tardat i costat tant com puga ser la igualtat de gènere, raça, credo...