Fa uns anys, fent unes pràctiques a la cooperativa agrària de Sueca, per moure un xiquet de la pissarrra l'abrací tirant-lo cap enrere i tota la classe esclatà dient: -Enoc, pareixes un pare.
Això m'ha anat fent reflexionar amb el temps. La familia, pertany tant al socio grup primari com al secundari, puix que té relacions pròximes, càlides... mentre que vigila que hi haja un correcte funcionament de la llei i per tant, té la seva vessant freda i protocolària. La relació mestre alumne, és justa al contrari, primer vigila que es complisca la llei (currículum educatiu) refredant-se i fent-se protocolària; després, si sobra temps ja farem amistat amb els alumnes.
Però jo em pregunte, sino hauria de ser l'escola com una família: Sino hauria de garantir primer que res la formació d'un grup amb sentiments, sino hauria d'haver més bessos i abraços a l'alumnat. ¿Quantes vegades ens ha besat un mestre? Vosté, mestra, quants bessos ha donat enguany? Ahir quan Pepet es caigué vosté l'abraçà? És més, senyors pares, no els preocupa quina educació rep el seu fill? Si la seva filla va a casa d'una tia que fa mig any que no veu, la fa besar-la, mentre que al mestre o a la mestra no se'ls besa.
Val, van obligats a l'escola, però ¿cóm volem que estimen l'escola si l'escola no comença donant-los amor a ells? Sincerament, podem acabar tenint, l'escola de Ribera: http://www.youtube.com/watch?v=cMyLSwWzbJs .
Búsqueda personalizada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada