Cóm s'avalua?

Ací tenim la gran qüestió que a tots, famílies i docents ens ha vingut alguna vegada. 

El primer que ens hem de plantejar és que el que importa no és que l'alumnat aprove numèricament, sino que progresse. Qué vol dir açò? Que si ens ha vingut la criatura en un 4, és normal que aspirem a un 5 en un mes, però no ho és tant si ha vingut en un 2. Però sobretot, que el que importa és que agarre una bona base i que vaja pujant en coneixements. El número, encara que es crega que és més científic i imparcial, en realitat, no ho és. Recorde un treball d'universitat que entreguí en dos assignatures distintes, a penes en alguna diferència. Per a la persona que menor contigut entreguí, era calificable en un 8'5, en canvi, per a la que amplií, ho era en un 6'7. Casi dos punts de diferència. Per això, el més important és que l'alumnat siga conscient del fet que millora a poc a poc, més que del número. 

Don Finkel per exemple, no posava notes numèriques i sigué un reputat professor d'universitat. Ell el que fea era simplement grapar una carta junt al treball de l'alumnat i li dia si anava bé, mal i cóm podia millorar, que és el que interessa: que es millore en el domini de l'àrea d'estudi, i no en els numerets que es posen dalt d'un examen. D'eixa forma, l'alumnat rep la resposta al que ha fet malament i al que ha fet bé, sabent cóm millorar i qué potenciar. 

Quan aconseguim donar esta ferramenta, el que es pot aconseguir és que es sàpiga qué estudiar, i en el cas dels més menuts, que els pares siguen conscients del que cal. Ara bé, tant l'alumnat com la família s'ha d'agarrar la critica com a una forma de millora i com una ferramenta a seguir. Si vostés estan disposats a fer-ho, el que poden fer és demanar al professorat que ens elabore aquests tipus d'informe. Sino, també poden enviar-nos els examens escanejats i mirarem de vore que li cal al seu fill o filla