dilluns, 11 de juny del 2012
Les proves diagnòstiques i l'absurde de cóm es fan.
Fa poc es feren les proves diagnòstiques a València i com vem en aquest document pdf: http://ep00.epimg.net/descargables/2012/06/08/4d7df3dfc241782445a4fa572b4adf7a.pdf extret del blog del gran mestre Jordi Adell: http://elbonia.cent.uji.es/jordi/ on podem vore com la comunitat valenciana fa l'examen d'informàtica amb boli, paper i un examen tipus test en compte de comprobar la capacitat real de cóm es gasta un ordinador. Nasquent 20 vegades calders, Buñuel, Dalí, Quim Monzó, Mr Bean i els Monty Pitton al complet no elaboren una parida mental tan regran com esta.
La vida en parella
En el següent article parlarem sobre la parella i les relacions amb els pares de cada un, tant des del punt de vista de la parella com el dels pares.
Quan una persona decideix fer el pas a conviure conjuntament amb la seva parella, ha de tenir clar com serà gestionar certs temes: com combinar els gustos dels dos, establir les regles pel que fa a les tasques domèstiques, si es vol o no tenir fills i quan, com es va a administrar els ingressos i les despeses, com administraran el seu temps lliure, quant de temps passarà sol o amb els seus amics cada un i quan fer visites a les famílies respectives.
La vida en parella es pot comparar amb una planta que requereix de cultiu, cura diària, atenció diària i assistència diària. No es pot desenvolupar per si mateix, tan sols en la mesura en què s'exerceixi esforç i voluntat, creixerà i madurarà. Seguint amb aquesta analogia, el diàleg és com l'aigua que serveix per regar la relació.
Moltes parelles donen per fet que l'altre sap el que a un li passa i per això no expliquen les seves preocupacions, sentiments o esdeveniments perquè l'altre pugui entendre les nostres reaccions. Per això, és important parlar cada setmana d'aquests temes i molts més per cuidar la relació, ja que si no es parla passat un temps es poden discutir arribant a cridar-. Cal buscar el millor moment per fer-ho, per no trobar l'altre cansat, aclaparat o sense ganes de parlar, per poder establir sense por i amb la major claredat possible les regles importants de parella per després no tenir sorpreses desagradables.
Quan una persona decideix fer el pas a conviure conjuntament amb la seva parella, ha de tenir clar com serà gestionar certs temes: com combinar els gustos dels dos, establir les regles pel que fa a les tasques domèstiques, si es vol o no tenir fills i quan, com es va a administrar els ingressos i les despeses, com administraran el seu temps lliure, quant de temps passarà sol o amb els seus amics cada un i quan fer visites a les famílies respectives.
La vida en parella es pot comparar amb una planta que requereix de cultiu, cura diària, atenció diària i assistència diària. No es pot desenvolupar per si mateix, tan sols en la mesura en què s'exerceixi esforç i voluntat, creixerà i madurarà. Seguint amb aquesta analogia, el diàleg és com l'aigua que serveix per regar la relació.
Moltes parelles donen per fet que l'altre sap el que a un li passa i per això no expliquen les seves preocupacions, sentiments o esdeveniments perquè l'altre pugui entendre les nostres reaccions. Per això, és important parlar cada setmana d'aquests temes i molts més per cuidar la relació, ja que si no es parla passat un temps es poden discutir arribant a cridar-. Cal buscar el millor moment per fer-ho, per no trobar l'altre cansat, aclaparat o sense ganes de parlar, per poder establir sense por i amb la major claredat possible les regles importants de parella per després no tenir sorpreses desagradables.
divendres, 8 de juny del 2012
L’edisme
L’edisme és el prejudici que fa pensar (erròniament) que l’edat pot dificultar el procés d’aprenentatge. Sovint escoltem: a la meva edad ja no em cambien, ara ja no puc posar-me a estudiar. De fet, part de la meva pròpia familia em dia que no era una bona idea posar-me a estudiar als 23 anys, perquè ja era molt gran i ja no tenia edat per a estudiar.
N’hi ha molts autors que han fet investigacions sobre aquesta suposada degeneració de la capacitat estudiantil i s’ha demostrat que és mentira. No diguem, que per qüestions socials i d’entorn, a segons quines edats no es dificulta. Però no té res a vore en la persona, sino en els fills, el treball i la hipoteca. Ara bé, qui es posa a estudiar amb més anys, té l’avantatge de l’experiència, la maduresa, les ganes de “recuperar el temps perdut” El sisé capítol del llibre: dialogar y transformar. Pedagogía crítica del siglo XXI escrit per Adriana Aubert, Elena Duque, Montserrat Fisas i Rosa Valls per l’editorial Graó ens parla molt bé sobre el tema i ens pot ajudar a comprendre meravellosament la necesitat d’estudiar que tenim durant tota la vida i la valua que poden tindre les nostres aportacions a les aules de jovens destrellatats i plens d’hormones.
I justament, aquesta és una mancança del sistema educatiui dels educadors: de la societat en general si volem. No recordem que mai es tard per re-enganxar-se a l'estudi, bé siga amb el graduat es colar, el batxillerat, cursos de formació complementària, en el meu cas una diplomatura i després un màster com el que estic cursant o un doctorat com el que m'agradaria cursar (molt possiblement, passats els 30 anys).
N’hi ha molts autors que han fet investigacions sobre aquesta suposada degeneració de la capacitat estudiantil i s’ha demostrat que és mentira. No diguem, que per qüestions socials i d’entorn, a segons quines edats no es dificulta. Però no té res a vore en la persona, sino en els fills, el treball i la hipoteca. Ara bé, qui es posa a estudiar amb més anys, té l’avantatge de l’experiència, la maduresa, les ganes de “recuperar el temps perdut” El sisé capítol del llibre: dialogar y transformar. Pedagogía crítica del siglo XXI escrit per Adriana Aubert, Elena Duque, Montserrat Fisas i Rosa Valls per l’editorial Graó ens parla molt bé sobre el tema i ens pot ajudar a comprendre meravellosament la necesitat d’estudiar que tenim durant tota la vida i la valua que poden tindre les nostres aportacions a les aules de jovens destrellatats i plens d’hormones.
I justament, aquesta és una mancança del sistema educatiui dels educadors: de la societat en general si volem. No recordem que mai es tard per re-enganxar-se a l'estudi, bé siga amb el graduat es colar, el batxillerat, cursos de formació complementària, en el meu cas una diplomatura i després un màster com el que estic cursant o un doctorat com el que m'agradaria cursar (molt possiblement, passats els 30 anys).
dimarts, 5 de juny del 2012
El contracte educatiu arriba a València
Ja hem escrit en altres articles sobre el contracte programa educatiu a altres llocs i huí volem parlar de la seva inminent arribada a València: http://www.docv.gva.es/datos/2012/04/23/pdf/2012_3884.pdf i les seves conseqüències educatives.
El contracte ací a la nostra comunitat consdistirà en el seguent:
L'escola que siga admesa per al 2012/13, pot tindre una comisió de serveis extra. Això és, un mestre de més. I de pas, uns 500€ per a despeses. La Generalitat, no sap quant donarà en els altres anys, només especifica per al curs que ve. La comisió de serveis pot ajudar a paliar la futura migració de mestres que n'hi haurà per l'abaixada de la natalitat que ha produit la crisi. Però com que està en mans de la direcció dir quí es queda i quí se'n va, podem preguntar-nos també: en base a qué es farà l'elecció de la persona afortunada. Però sobretot pot preocupar-nos qué passarà a les escoles amb la pressió per traure una bona calificació per a mantindre aquesta comissió de serveis. Perquè la prova, tradicionalment es fa mirant únicament el rendiment acadèmic i això és un perill. Podem trobar-nos amb una escola que no prepara la persona, sino només el cervell; que no educa, sino que prepara per a passar la prova. I el més perillós de tot: Podem rtobar-nos amb que les escoles valencianes poden acabar siguent de primera i de segona classe. Puix que el fet de donar només ajuda a les escoles que trauen bons resultats, pot acabar siguent el factor decisiu per a acabar de fer ghettos on abans n'hi havia barris. Per que saber que una escola acostuma a tindre bons resultats i per tant més professorat, pot ser el desencadenant de fuga de blancs cap a eixa escola i l'escola que no obté els bons resultats ni l'ajuda, acabar siguent una escola on no vol anar ningú. I per tant, un imà per a aquelles persones més desafavorides a l'hora de l'elecció, o menys informades.
El contracte ací a la nostra comunitat consdistirà en el seguent:
L'escola que siga admesa per al 2012/13, pot tindre una comisió de serveis extra. Això és, un mestre de més. I de pas, uns 500€ per a despeses. La Generalitat, no sap quant donarà en els altres anys, només especifica per al curs que ve. La comisió de serveis pot ajudar a paliar la futura migració de mestres que n'hi haurà per l'abaixada de la natalitat que ha produit la crisi. Però com que està en mans de la direcció dir quí es queda i quí se'n va, podem preguntar-nos també: en base a qué es farà l'elecció de la persona afortunada. Però sobretot pot preocupar-nos qué passarà a les escoles amb la pressió per traure una bona calificació per a mantindre aquesta comissió de serveis. Perquè la prova, tradicionalment es fa mirant únicament el rendiment acadèmic i això és un perill. Podem trobar-nos amb una escola que no prepara la persona, sino només el cervell; que no educa, sino que prepara per a passar la prova. I el més perillós de tot: Podem rtobar-nos amb que les escoles valencianes poden acabar siguent de primera i de segona classe. Puix que el fet de donar només ajuda a les escoles que trauen bons resultats, pot acabar siguent el factor decisiu per a acabar de fer ghettos on abans n'hi havia barris. Per que saber que una escola acostuma a tindre bons resultats i per tant més professorat, pot ser el desencadenant de fuga de blancs cap a eixa escola i l'escola que no obté els bons resultats ni l'ajuda, acabar siguent una escola on no vol anar ningú. I per tant, un imà per a aquelles persones més desafavorides a l'hora de l'elecció, o menys informades.
dilluns, 4 de juny del 2012
Noveles twiteres
Dintre del que és l'us de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, una de les que més m'ha sobtat últimament ha sigut aquesta: http://www.diariosur.es/v/20120428/malaga/lazarillo-cabe-tweets-20120428.html En L' IES Concha Méndez Cuesta de Torremolinos han emprat el twitter per a resumir en 104 tweets l'obra castellana: El lazarillo de Tormes. No només han aconseguit fer que es llegisquen la història, sino que a més han aconseguit que la resumisquen, la treballen, la disfruten amb mètodes alternatius, eixint del típic resum de llibres i examen al final. Ja que cada alumne tenia un personatge i feren ells mateixos via twitter la hiostòria. Per això mateix, m'agradaria felicitar a tota aquella persona, a la professora , que és la de la foto de baix. I com no: divulgar la idea pel món mundial per tal que s'escampen iniciatives com aquestes.
diumenge, 3 de juny del 2012
Triar la parella
Elecció de parella
En aquest article es tractarà la importància de l'elecció de la parella, ja que l'ésser humà sospira per tenir una relació amorosa amb una persona per sentir-se acompanyat d'algú amb qui compartir la seva vida. Aquesta necessitat, a la vegada, cega a moltes persones i dificulta o impedeix veure en quin moment formalitzen la seva relació i qui és realment la seva parella, podent ser que dues persones es casin sense conèixer el caràcter l'un de l'altre.És molt important per a l'educació futura del nen l'elecció de la parella per part dels pares, ja siguin divorciats, separats, vidus o per formalitzar la relació abans de tenir fills. Aquesta decisió és de gran importància ja que el desacord per part dels pares en l'educació dels fills porta a moltes parelles a penedir de la seva elecció.Però, quins són els requisits per triar la persona adequada? Un d'ells és tenir un caràcter compatible amb la parella, és a dir compartir gustos, aficions, idees, opinions ... no cal estar d'acord en tot, però almenys compartir aspectes essencials en la vida com l'educació dels fills, el que significa el matrimoni per a tots dos i en l'economia familiar. Per exemple, el moment de tenir el primer fill, dur-lo a un col · legi religiós o laic, portar-lo a un col · legi de pagament o públic, etc. La incompatibilitat de caràcters, tard o d'hora farà que sorgeixin enfrontaments entre la parella, de manera que afectarà el desenvolupament emocional del nen.Un altre requisit és sentir un gran afecte i atracció per la parella. Sentir l'un cap a l'altre amor, definit aquest com desig d'estar amb la parella, de parlar amb ella, de compartir amb ella tot el que pugui i respectar-la. Si aquest requisit no es dóna, o resulta insatisfactori per a un o ambdós membres de la parella, li faltarà calor a la relació i hi haurà un clima de poc enteniment.Per això, és important examinar quan es dóna el pas de viure formalment en parella, si hi ha compatibilitat de caràcters i si hi ha amor. Però, ¿El fet de posseir aquests dos requisits garanteix l'èxit en la parella? No, ja que les persones som impredictibles i molts altres aspectes poden estar influint en la nostra decisió de triar a una parella o una altra, o formalitzar o no una relació.
En aquest article es tractarà la importància de l'elecció de la parella, ja que l'ésser humà sospira per tenir una relació amorosa amb una persona per sentir-se acompanyat d'algú amb qui compartir la seva vida. Aquesta necessitat, a la vegada, cega a moltes persones i dificulta o impedeix veure en quin moment formalitzen la seva relació i qui és realment la seva parella, podent ser que dues persones es casin sense conèixer el caràcter l'un de l'altre.És molt important per a l'educació futura del nen l'elecció de la parella per part dels pares, ja siguin divorciats, separats, vidus o per formalitzar la relació abans de tenir fills. Aquesta decisió és de gran importància ja que el desacord per part dels pares en l'educació dels fills porta a moltes parelles a penedir de la seva elecció.Però, quins són els requisits per triar la persona adequada? Un d'ells és tenir un caràcter compatible amb la parella, és a dir compartir gustos, aficions, idees, opinions ... no cal estar d'acord en tot, però almenys compartir aspectes essencials en la vida com l'educació dels fills, el que significa el matrimoni per a tots dos i en l'economia familiar. Per exemple, el moment de tenir el primer fill, dur-lo a un col · legi religiós o laic, portar-lo a un col · legi de pagament o públic, etc. La incompatibilitat de caràcters, tard o d'hora farà que sorgeixin enfrontaments entre la parella, de manera que afectarà el desenvolupament emocional del nen.Un altre requisit és sentir un gran afecte i atracció per la parella. Sentir l'un cap a l'altre amor, definit aquest com desig d'estar amb la parella, de parlar amb ella, de compartir amb ella tot el que pugui i respectar-la. Si aquest requisit no es dóna, o resulta insatisfactori per a un o ambdós membres de la parella, li faltarà calor a la relació i hi haurà un clima de poc enteniment.Per això, és important examinar quan es dóna el pas de viure formalment en parella, si hi ha compatibilitat de caràcters i si hi ha amor. Però, ¿El fet de posseir aquests dos requisits garanteix l'èxit en la parella? No, ja que les persones som impredictibles i molts altres aspectes poden estar influint en la nostra decisió de triar a una parella o una altra, o formalitzar o no una relació.
Aprendre investigant
En un post anterior ja parlàvem de la investigació com forma d'aprendre i que és més efectiu buscar un mateix la informació, treballar-la i reestructurar-la, que no simplement rebre-la. Huí podem vore com ens ho confirma aquest congrés http://profundiza.org/ fet per i per a estudiants de primària, secundària i batxillerat que es fa en Cádiz. On entre altres coses han aconseguit açò: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=AlbdsFxfnr4#! L'alumnat en compte de simplement escoltar al professorat, es dedica a investigar pel seu compte i a aprofondir al seu aire i en base a les seves aficions: qui dubta què és un bon sistema? Quí dubta que aquests alumnes seran uns magnífics estudiants en el futur i que ho són ja en el present?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)