Búsqueda personalizada

divendres, 31 de maig del 2013

Qué fa la LOMQE pitjor del que és? La por.


Molt s'ha parlat de la LOMCE, però hi ha certs elements auxiliars que la catalitzen i certs factors que la fan més dura del que realment és. El principal és la por que dóna la crisi. Com diria Robinson Crusoe: La por al perill és deu mil vegades pitjor que el perill mateix i el pes de l'ansietat és més gran que el del mal que la provoca. El professorat té por de ser acomiadat, perquè sap que després haurà la vida difícil si perd el seu lloc o que ho moguin de lloc. I és que des que es van flexibilitzar les zones per al professorat, fins i tot pel professorat estable, per especials raons o necessitats un docent pot ser condemnat a vagar fins a l'eternitat o la jubilació (Dues paraules cada vegada més semblants).


En la concertada, directament s'expulsa al o la docent per no atendre l'ideari ... especialment a la privada religiosa elitista, i si és docent de religió pitjor, perquè a més la liquidació no el paga qui expulsa, sinó l'estat.
Si a aquesta por sumem els famosos programes contractes que no han estat més que la forma de supeditar l'interinatge sota el jou de la direcció a la qual han de retre homenatge si es vol continuar al centre l'any següent, entenem millor els efectes que la direcció hagi deixat de ser representació del centre per ser representació de l'administració en el centre.

Una adreça que per por de deixar la direcció i tornar a la simple docència farà en massa ocasions el que li digui la inspecció i acabi repartint por a granel i es posicioni en el seu centre com el tinent que no escolta els murmuris de la tropa per no discutir amb capitania.

La por a la deslocalització se suma a la competitivitat per quedar millor en els rànquings i que conselleria doni més diners o recursos al centre aconseguirà per una banda que les escoles deixin de cooperar entre elles per por a donar-li punts a l'escola veïna, el que no només transmetrà pèssimes ensenyaments a l'alumnat, sinó que impedirà que el col · legi públic es beneficiï d'una de les seves principals diferències respecte a la privada, que és la possibilitat de coordinar-se amb molta facilitat.
El mateix por que se'ns ompli el centre d'alumnat diferent empenyerà als centres públics a competir com fan fins ara les privades elitistes expulsant, convidant a sortir o no permetent l'entrada a l'alumnat que sembla que no interessa el que acabarà creant guetos gràcies a la ruptura dels districtes escolars poden resoldre simplement coordinant entre els centres públics i certes cooperatives (quasipúblicas) perquè cap tingui la consideració de gueto perquè un altre sigui d'elit.


El millor de tot és que la solució és més fàcil del que sembla: simplement no cal deixar-se portar per la por i coordinar-se per repartir l'alumnat, donar estabilitat al professorat que sàpiga treballar sense tenir en compte el que pensi la inspecció. Cooperar per enriquir la xarxa pública i si n'hi ha: la quasipública. No anem a confondre el públic amb el simplement estatal. I per part de les famílies, amb la simple negació a passar les proves diagnòstiques d'un centre al complet, l'invent se'ls ha anat de les mans, per que qui mana som nosaltres i això ho podem deixar ben clar.

Simplement cal invocar el conjur riddiculus i pensar en alguna cosa graciós per vèncer el Boggart que és la LOMCE, ja que la LOMCE és com els matons: si ens unim i li fem front conjuntament la inutilizaremos, però si ens deixem portar per la por acabarem servint al nen matoncillo de sèrie americana que ens roba els diners del dinar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada