Exercicis, activitats i tasques.

Encara que molts llibres les tracten com a sinònims, no tenen ni per què ser paregudes aquestes tres paraules. Tot el món sap qué és un exercici. Parlariem d'aquella acció encaminada a assolir un conneixement concret; generalment repetitiva i fora de context. Un exemple viu serien les tables de multiplicar: el coneixement és concret (7x7 sempre seran 49) Les aprenem amb la repetició extenuant i fora de context, ens donen la tabla i a repetir con llorets.
En canvi, les activitats vindrien a ser allò que coneixiem com problema en matemàtiques: acció o conjunt d'accions que ens demenen pensar en una única solució viable, on fem un únic procés intelectual; acaben fent-se de forma semi-automatitzada i no entra a valorar els interessos de l'alumnat. Una senyora va a comprar pomes, si un kg val 0'50, ¿Quants diners costaran 5 kg?
I finalmente trobem la tasca com opció pedagògica que seria aquella acció que admet varies solucions; reconduida per l'alumnat qui buscarà en basse a les seves preferències i el fa arribar a un nivell de complexitat de coneixements que es pot arribar a dominar una o varies competències bàsiques. Un exemple seria que manarem en classe que es dissenyés un viatge arreu del món i que els menuts ens hagueren de donar les seguents dades: Llocs geogràfics per on es passa, cronologia, pressupost i activitats a fer.
Vem clarament quie amb un simple llibre no ens valdria, hem d'anar forçosament a l'apetència de l'alumne i no n'hi ha una solució única.
Una vegada tenim aquestes dades clares, podem plantejar-nos fins quin nivell de comprensió arriben els nostres alumnes: exercici, activitat o tasca. En el cas que siguem pares, preguntem-nos si aquest mètode infalible que ens costa 60 € al mes és tan efectiu com diuen.
No diguem amb açò que els exercicis siguen roins, ni les activitats tampoc. Al contrari, sense ells no podriem fer les tasques. I sobretot, no estem en contra dels mètodes que es plantejen com a solucions miraculoses. Simplement recordem que els miraxcles es fan en Lourdes, no en les acadèmies de repàs. I que si matriculem als nostres menors en aquests centres, ens caldria que com a mínim una vegeda a la semana ens tornaren al món real.