Sent, com són útils i necessàries, l'abús d'aquestes tecnologies pot generar inconvenients, si s'utilitzen en excés ja que poden arribar a interferir amb les activitats quotidianes dels xiquets.
Segurament tots recordem el nen boig alemany i si no els posem en situació: http://www.youtube.com/watch?v=XpHJdGmT8k4 Sabem que aquest vídeo és fals, però també sabem que la reacció pot ser real en un addicte en estat d'abstinència de videojocs. Aquest xicon segurament no tindrà molts amics i si juga amb ells ho farà per la xarxa. És possible que si s'enfada d'aquesta manera perquè l'ordinador no li funciona, quan tinga un altre tipus de problemes la reacció que puga generar siga semblant. És a dir, és algú amb baixa tolerància a la frustració, quan li isca un problema perdrà els papers. És necessari i essencial limitar el temps dels videojocs si no volem que el nostre fill siga el proper nen boig alemany en versió espanyola.
Addicció als videojocs:
Els videojocs són programes informàtics dissenyats per a l'entreteniment i la diversió, que poden utilitzar des de l'ordinador, portàtil, consola, mòbil i tablet. Però què els fa tan addictius:
* Presenten escenaris molt atractius.
* Subministren una resposta per les accions realitzades, és a dir el nostre personatge es mou al nostre gust.
* S'organitzen en fases o nivells de dificultat ascendent, de manera que qualsevol persona pot adquirir l'habilitat necessària per passar-se el nivell si juga prou.
* Quan hem superat un nivell, ens produeix una sensació de benestar i de satisfacció com quan guanyem alguna cosa.
* L'atenció queda fixada en el joc, de manera que la persona queda abstreta de la realitat important cada vegada menys les altres aficions, o fins i tot persones que no estian dins del joc.
Prevenció:
La prevenció de la dependència als videojocs s'aconsegueix establint un patró de joc apropiat. No volem que deixe de jugar radicalment, ja que l'activitat no és dolenta en si mateixa, sinó que l'ús estiga controlat. Per això hem de seguir certes indicacions:
* Establir un horari de joc: Els videojocs són absorbents pel que cal programar un temps limitat de quant es jugará i decidir el moment d'acabar, per evitar que es convertisca en interminable el procés de "tancar" la partida.
* És necessari establir un programa d'activitats que es duran a terme en els moments en què no es jugarà. No només cal tenir en compte les obligacions acadèmiques, sinó també les pròpies d'oci i entreteniment.
* Evitar els jocs on line fins que es tinga una organització del temps lliure. Aquests jocs són interminables i mai poden veure el moment d'acabar de jugar.
* No instal · lar la consola o l'ordinador a l'ordinador del nen, no només per evitar els jocs de contingut maliciós, sinó precisament per prevenir l'abús o dependència. Jugar en la intimitat de l'habitació crea aïllament social familiar, altera els patrons de son, pertorba la realització de tasques domèstiques i dificulta la conciliació d'activitats familiars comuns.
* Els pares han de conèixer els videojocs perquè suposen un control del contingut dels mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada