Web feta entre un mestre: Enoc i una psicòloga: Carolina González on anirem posant el que consideren relevant sobre l'educació i el desenvolupament de la vida. A la vegada, es pot preguntar o demanar assessoría concreta i es respondrà ràpidament. Qui vulga enviar algun article, pot fer-ho, prometem llegir-lo i si ens agrada el publicarem o respondrem un perquè.
divendres, 12 d’abril del 2013
Com evitar les baralles
Molt sovint a les famílies sorgeix una discussió o baralla entre germans i els pares no saben com reaccionar, o reaccionen de manera irascible. Però és normal que hi haja conflictes i desacords, perquè dins de la família hi ha persones que pensen d'una manera i altres d'una altra.
Cal tenir en compte que per barallar-se fan falta dues persones i que si un d'ells no respon a les provocacions de l'altre no hi haurà baralla. Això és molt important que ho sàpiguen els nens per evitar les baralles entre germans i fins i tot d'algun dels nostres fills amb un altre xiquet del col · legi. Aquesta senzilla explicació rau en una tècnica coneguda com l'extinció i es basa en que si una persona té una conducta però no rep resposta, al cap del temps deixarà de realitzar aquesta conducta. Per això, l'extinció es produeix quan s'ignora el comportament indesitjat i s'ha d'aplicar sempre que es produisca, ja que en cas contrari es potencia la conducta desagradable i es produeix un efecte contrari al desitjat. Per exemple, cal evitar fer atenció a la barraquera del nostre fill quan vol que li comprem alguna cosa innecessària, o quan no vulga menjar-se les verdures.
A més, seria convenient parlar amb el nostre fill identificant sentiments de manera oberta a la vegada que es fa més fàcil que ell vulga expressar els seus sentiments. Per exemple, em sembla que estàs disgustat i voldria saber per què. És important detectar les emocions del menut com ara disgustat, frustrat, enfadat, trist, irascible, etc. El resultat d'aquesta comunicació és empatitzar amb el nostre fill i aconseguir entendre'l millor.
En definitiva, es tracta de trobar la forma adequada de respondre davant situacions problemàtiques. Nosaltres com a adults hem de veure les seves provocacions (com per exemple quan ens diuen que no volen menjar-se la verdura o quan no volen anar-se'n al llit) i hem de buscar la manera de pactar amb ells sense arribar a entrar en el conflicte . Abans de res, hem de tindre paciència i si és una situació que es repeteix molt, prendre'ns-ho amb calma sense arribar a un estat d'ansietat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada