A part d'una qüestió genètica, que també influeix, la família pot ajudar o esfonsar a una persona. Hi ha 4 grans formes d'estils parentals: autoritari, permissiu, responsable i negligent. Els podem trobar en sinònims, però seran els mateixos sempre. Hi ha qui al responsable li diu democràtic, però continua siguent el mateix estil parental. Sempre es juga per a definir-los en l'exigència i l'afectivitat, en la tabla tenim la paraula calidesa. Segons la presència o absència dels dos, un o els dos termes ens dóna un tipus d'estil parental i un tipus de personalitat.
Cadascun té les seves característiques i comporta un tipus de personalitat associada en la criatura. Per lògica, no serà el mateix que la teva família o que algú de la teva família t'exigisca de forma comprensiva, que de forma autoritària, que no t'exigisca ni et done amor ningún, o que simplement et done amor sense demanar-te res a canvi. No pot eixir el mateix resultat.
De totes formes, els estils parentals no estan només en qui dóna, sino també en la persona qui rep: N'hi ha qui aconsegueix refer-se d'un estil parental roin, per tant no són una ciència absoluta i haurem de tindre en compte més qüestions, com són l'estimulació que se li done al menor, l'escola, els amics...
Per això una de les coses que es procura és justament donar uns certs conneixements a les famílies (no només pares o mares) i ensenyar a estimular, a triar joguets i jocs adeqüats. Un fet molt important per als més menuts és donar-los molta estimulació sensorial, que no toquen només plàstics i asfalts. Per als mitjans, jocs de rol i socialitzadors: menys consola i més jugar a pares i mares. Ja per als més grans hem de procurar donar-los més llibertat i temps d'esplai. Açò últim té una explicació que sol entendre's prou fàcilment: una persona adulta va 8 hores al treball, parant de tant en tant al cafenet, esmorçar... Una persona menuda va 5 hores a classe, 1 a anglés i una al conservatori, altra a teatre... Com les extraescolars s'acumulen, les famílies han de fer més hores i estar menys en els menuts de la casa. En canvi, la millor recomanació que els podríem donar és que no es tinga més d'una extraescolar al dia, i no més de tres a la setmana. És millor, que estiguen més en la seva família, o simplement jugant al parc, descobrint la natura que també ensenya.
I sobretot, no els diguem cóm volem que siguen, és molt més senzill tindre'ls amb nosaltres i que ells valoren si volen seguir el nostre exemple, si és el que els agrada i apassiona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada