I és que tenim un problema que jo vaig percebre a primer de magisteri. Es treballa massa l'estètica en el que es dóna als nens i massa poc el caire pedagògic. Després d'un any sentint a moltes companyes dir cada dos per tres que el treball quedaria bonic, els nens eren bonics, fer classe era bonic ... Vaig aconseguir aguantar les ganes de comprar-me una escopeta i liar-me a trets tipus Columbine. I és que només a una companya li vaig sentir en tot l'any plantejar-se que era adequat, positiu, pedagògic, adaptable, assequible, interessant... per als nens.És clar, la gent que repeteix fins a la sacietat com un mantra l'objectiu estètic: això serà bonic. Són els (en aquest cas només les) que acaben dissenyant els llibres de text o, si no, comprant-los. Jo sóc un defensor acèrrim de l'Amazones, dels arbres i que no es facin servir llibres de text: la meva pedagogia va per altres camins. Però he vist algun que altre i els puc criticar científicament, perquè sóc mestre... Si no fora enemic dels llibres de text, tindria un problema greu, perquè l'única cosa que m'interessa és l'índex, i no sempre. Són literalment avorrits, soporífers, els falta sal i els sobren dibuixos, no només els que vénen, sinó la quantitat de vegades (en els dels menors sobretot) que et demanen que dibuixes. Però també en la seva mala redacció, problemes de comprensió dels exercicis...
L'any passat estava amb una companya en una classe de primer i em vaig posar a fer un exercici amb un xiquet. Vaig necessitar anar a la mestra (ella ja havia mirat el llibre docent) a que em digués com es feia. ¿És normal que un diplomat en magisteri que es fa entendre en cinc idiomes parlats i un signat, estudiant de màster i amb un postgrau propi no entenga el plantejament d'un exercici per a criatures de primer escrit en una de les dos llengües natals o més aviat aquest llibre té un problema? Vaig llegir a Shakespeare i Moro amb 15 anys i no podia entendre què em demanava. ¿Quin alumne podia fer-ho bé?
Des d'ací un consell múltiple a les editorials
1 Textos senzills, però de qualitat.
2 Exercicis coherents i fàcils d'entendre.
3 A menys que el nen tinga un trastorn obsessiu compulsiu, no necessita dibuixar cada 20 minuts.
4 Senyor/a editor/a ¿se'n recorda d'una cosa que es diu activitat grupal?
5 Si necessiten gent per dissenyar llibres, criden-me. Estic en l'atur de nou, podem fer alguna cosa diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada