Segons com valorem les coses, les emprarem o no. Disfrutarem d'elles o més bé les rebutjarem. Amb l'educació pasa igual. Una persona que no li dóna valor a l'educació, no despuntarà en ella. No serà ben educada. Ni a nivell acadèmic, ni a ningun nivell. Amb aquesta idea de partida hi ha hagut gent que ha anat investigant i ha arribat a les tres conclusions següents:
1 La millor escola en el pitjor dels llocs no ajudarà, per què no serà valorada per l'entorn.
2 Plenar de comoditats a l'estudiant per a que estudie pot produir l'efecte contrari. Perquè si l'alumne ho té tot en la vida, pot pensar que l'educació no cal i no valorar-la. (Tabla)
3 L'educació serà igual a la suma del valor que li done l'estudiant, la societat, la família i el professorat.
Ed = est+soc+fam+prof.
Si falla algun dels 4 termes, es dificulta que s'assolisca l'educació. Posem un exemple viu: Perquè poca gent vol vendre alls a la porta del mercat i sí que es vol ser mestre? L'estudiant és neutre, a menys que la seva família es dedique al negoci; però la societat no veu el vendre alls com una aspiració positiva. La família (excepte els venedors ambulants) sol preferir que es siga mestre. I el professorat també. Per tant és més fàcil que trobem aquesta aspiració professional. Qui vulga aprofondir sobre el tema, ací té uns quants articles interessants:
http://www.rinace.net/riee/numeros/vol5-num1_e/art12.html
http://www.rinace.net/riee/numeros/vol5-num1_e/art14.html
http://www.rinace.net/riee/numeros/vol4-num1/art3.html
Búsqueda personalizada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada