Després d'una sessió maratoniana de deures amb la meva neboda menuda, em planteje qué passa pel cap de més d'un docent, en aquest cas una docent. L'adequació dels materials escolars i les propostes de treball, també han d'anar acompanyades forçosament d'una adequació de la cantitat. Vull dir, és normal que l'alumnat de 8 anys no faça equacions bicuadrades, però a la seva vegada, és normal que l'alumnat no tinga treball per a casa que a un diplomat en magisteri li pot costar vora mitja hora de fer, per què si a mi em costa mitja hora, a la meva neboda li ha costat vora dos fer els deures de huí (només els de matemàtiques).
Aquesta tendència a sobrecarregar l'alumjnat pot ajudar a triar els més durs, però a la vegada, fa avorrir l'estudi als que estiguen en el punt mig. Si analitzem que tenen huit anys: ¿no ens podem parar a pensar que pot ser no tenen una edat com per començar a avorrir l'escola?
Búsqueda personalizada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada