La ¿pedagogia? del sistema educatiu

Tota persona que naix a qualsevol país europeu està immers en un sistema educatiu concret, el del seu país. Ara bé, no tots els sistemes educatius són iguals. Especialment el d'Espanya, és més que incongruent. Hi ha una màxima, molt mínima a nivell educatiu que ens diu que ningun alumne deu fer un exercici sense saber perquè el fa. Això vol dir: No pots proposar-li a un xiquet que faça una suma dient-li de major m'ho agrairàs. Ara bé: aquesta màxima tan lògica no resulta perceptible en el sistema educatiu espanyol: Especialment fins arribar al batxillerat. Perquè qui estudia un cicle formatiu o una carrera, veritablement sap qué vol fer. Però per a què serveix la ESO? És més, per a què serveix el batxillerat?

Si la ESO i el batxillerat només ens capaciten per tal de dir que som graduats en secundària o batxillers. Dit més planament: per a tindre'ls, no valen per a res. No podem dir-li a un xiquet que s'ha de traure la ESO per a poder anar a batxillerat i que ha de fer batxillerat per a poder fer una FP. És absurd. 

Anem inclús més enllà: ¿Algú sap dir-me quina aplicació a la vida real té el coneixement del triangle de Tartaglia? No cal resposta. Ara bé, no seria més interessant emprar un sistema que ens permetés tindre algun títol que ens distingisca d'aquells que no l'han cursat? En aquest moment, el batxillerat i la ESO, només tenen dues utilitats. Passar a un nivell següent (per tant, demostrem que és un tràmit) i per opositar a un esgraó superior.

I concloem amb una pregunta: ¿vosté de veritat, estudiaria (sense ganes) sis anys de la seva vida allò que és un simple tràmit i que amb sort li valdrà per a una futurible oposició o per a una futurible carrera, si no té clar si vol opositar, fer carrera o ...?
Aquesta semana donaven una notícia fascinant: un grup d'analfabets eren capaços de desemballestar en una hora un cotxe usant aparells de tecnologia puntera. Sense la ESO, sense el batxiller, pero molt capaços d'aprendre.